Toquio Blues. Norwegian Wood.ノルウェイの森

Quan van proposar fer aquest blog conjunt i poder així explicar un llibre vaig pensar:
- Quin? Quin? Quin?!
Com tots sabeu, no és que sigui gaire aficionada a la lectura i per això vaig decidir de preguntar a la gent quin llibre podria fer. Finalment una amiga em va dir que hem llegís Tòquio Blues, Norwegian Wood. Sincerament, quan vaig saber el nombre de pagines vaig dir:
- No! No! No!
Quatre-centes pàgines, són moltes pàgines. O no? Però be, aquí hem teniu, explicant de que va aquest llibre. Si, me’l vaig aconseguir llegir.

Sobre el llibre

Tòquio Blues no es el típic llibre. Norwegian Wood es l’autèntic nom d’aquest llibre, però al fer la traducció al català ( i al castellà) no se perquè li van posar Tòquio Blues i de subtítol Norwegian Wood. No te cap sentit el títol en català, fins i tot hem desagrada. En canvi, en el títol original es pot veure perfectament des de el primer capítol la seva relació amb la història. Norwegian Wood és una cançó dels Beatles, que apareix moltes vegades en la història ja sigui en la radio o quan un dels seus protagonistes la toca. (Us deixo la cançó perquè la pugueu anar escoltant).




Es tracta, doncs, d’un clàssic Japonès convertit en best-seller. Ambientat als anys 60, el seu protagonista Toru Watanabe, ens explica amb les seves paraules la seva època de joventut. El primer amor, la rutina del dia a dia, les dificultats amb que et pots trobar de sobte, el sexe esporàdic, els records dolorosos, la mort dels éssers estimats. La novel•la està escrita amb un to melancòlic i ens explica la seva relació amb la Naoko, la novia del seu millor i únic amic que es va suïcidar, de la qual s’ha enamorat. Això si, aquesta relació tindrà moltes dificultats a conseqüència de la inestabilitat emocional de la Naoko. També es pot veure el contrast amb un altre personatge de la novel•la: Midori, amiga de la universitat que és una noia extrovertida, boja i independent que fa girar completament la vida tranquil•la d’en Toru. Tot això és el que puc explicar del llibre, ja que si dic més, sabreu masses coses.

A continuació us deixo un fragment del llibre que pertany al primer capítol.

La memòria és una cosa ben curiosa. Mentre era en aquell prat amb prou feines vaig parar atenció al paisatge. No em va semblar que fos gaire impressionant, i en cap moment no vaig pensar que al cap de divuit anys me’n recordaria amb tant detall. De fet, en aquell moment el paisatge m’era ben igual. Pensava en mi, en la noia tan bonica que caminava al meu costat, en tots dos, i altre cop en mi. Estava en aquella edat en què cada imatge, cada sentiment i cada pensament t’acaben tornant com un Bumerang. I, per acabar-ho d’adobar, estava enamorat, i aquell enamorament m’havia posat en una situació complicada. No em podia permetre fixar-me en el paisatge.
Ara, però, el primer que em ve a la memòria és aquell prat. L’olor de l’herba, la lleu fredor del vent, la cresta de les muntanyes, el lladruc del gos. Aquestes son les primeres coses que recordo, i molt clarament. Se’m fan tan presents que és com si allargant la mà les pogués resseguir amb el dits. Tot i així, en aquest paisatge no hi veig ningú.

Sobre l’autor

Haruki Murakami, va néixer el 12 de Gener de 1949 a Kioto però va passar la major part del temps vivint Kobe. Va estudiar literatura i drama grec on va conèixer la seva esposa Yoko. El seu primer treball va ser en una botiga de discos ( i si llegiu Tòquio Blues veureu que coses de la seva vida tenen relació amb un personatge. Però jo no dic res!). En el 1986 va abandonar el Japó i se’n va anar a viure a Europa i Amèrica gràcies al gran èxit que va obtindre de Norwegian Wood, la seva quarta novel•la. Va retornar al Japó al 1995. La seva afició a la música es nota en les seves novel•les. Moltes de les seves obres tenen com a títol una cançó com passa amb Norwegian Wood.

Links:
http://www.murakami.ch/ Pàgina de l’autor.

Esper-ho que us agradi!
...pujadas