Ieis nois!

Eis gent!

Primer de tot cliqueu l'arxiu de música. BOLLING, CLAUDE, Sentimental. Realment una obra bona. Estaria bé que l'escoltéssiu sencera. No té gaire res a veure amb el llibre però coincideixen en el fet que tenen diversitat en molts aspectes i això fa que algun poema pogués estar dins d'algun moment de la peça. O a l'inrevés. És igual.

I ara, el llibre:

MARTÍ I POL, Miquel, Llibre de les solituds.

Barcelona: Edicions 62, 1997.

Doncs sí. És el primer llibre de poesia que em vaig llegir sencer. I no fa pas gaire. Un dia plujós a la biblioteca de Figueres em sembla, fent temps entre classe i classe de música. Vaig seure al terra de davant d'una prestatgeria (perquè la gent potser no llegeix prou, però sense jo saber-hi trobar el perquè d'aquesta relació meteorologic-cultural puc assegurar que en dies de pluja la biblioteca sí està plena) i vaig triar Martí i Pol perquè s'havia comentat pocs dies enrere a classe amb la Mònica. La qüestió és que tot i dispondre de només mitja horeta vaig acabar-me aquest llibre (òbviament arribant uns vint minuts tard). Ja sabeu què vull dir.

Aquest llibre és, per sobre de tot, intimista, irònicament sarcàstic i, crec jo, molt intel·ligent. Sexe, amors, records, persones, moments, l'altra gent... tot dit i expressat sense embuts, sense pèls a la boca, i d'una manera extraordinàriament visual i increíblement preciosa mostrant l'anàlisi d'una ment amb molts anys i experiències úniques que sap com transmetre allò que tothom i ningú sap i no sap. Un llibre que realment es "disfruta".

Us deixo dos dels poemes, són mortals:

Bloc de notes

De fora estant contemplo l'espectacle.

Meticulós, prenc notes i em comento
a mi mateix les ínfimes sorpreses.

Tot és, com sempre, gris i previsible:

pedòfils, mafiosos i corruptes

emplenen gairebé tot el diari

salpebrat d'accidents i altres catàstrofes.

Ni els pits de la Samantha no em trasbalsen.

Cent vint, cinquanta-set, vuitanta-cinc,

bé deuen ser reals aquestes mides,

tant com els immigrants foragitats

del temple on protestaven, a París,

per les forces de l'ordre de quin ordre?

Qui lluita pel poder té el cel guanyat,

ho sap tothom i deu ser profecia.

¿Em pot dir algú què hi guanyarem els pobres

si quan sigui el moment entrem a Maastricht?

Gràcies a Déu es mantenen actius

tots els conflictes i l'estiu acaba.

Em costa molt servar-me. Giro full.
De què és senyal parlar tan poc, pregunto,
de llibertat o bé d'indiferència?
Havent dinat em llimaré les ungles.

Guió

Primer entreu lentament al dormitori

i despulleu-vos l'un davant de l'altre

sense deixar de mirar-vos. Després,

ben nus, serà el moment de descobrir-vos:

braços i ventre i pits, natges i sexe,

el cos sencer i els llavis tremolosos

i la llengua pugnant per un encaix

desmesurat a la boca de l'altre.

Més tard, al llit, repetiu les carícies

però amb més gosadia, masturbeu-vos,

mossegueu-vos els llavis i els mugrons,

desoïu els gemecs, i que ella pugi

damunt vostre, us l'agafi i es penetri.

Comenceu aleshores una dansa,

lenta primer, després més ardorosa,

tots dos plegats accentuant-ne el ritme,

que ella es segueixi masturbant, i vós

premeu-li el cul i els pits, toqueu-li el sexe

fins a arribar tots dos junts a l'orgasme.

- Això diu el guió?

- Sí.

-Doncs, mireu,

no sé si ho sabré fer d'aquesta forma.

- Bé, el guió només és indicatiu,

cal saber exactament quin joc es juga

per no caure en pedants romanticismes.

Després tots dos, si cal, de comú acord,

podeu modificar-ne el lloc, el tempo

i sobretot, evidentment, les formes

sense cap llei de por, però sabent

que feu allò que feu, no una altra cosa;

totes les variants són respectables.

- I l'amor?

- No entenc pas de què em parleu.

En el que us dic, l'amor què hi té a veure?

Crec doncs, que ha quedat clar que penso que aquest llibre és especial, deixant de banda si és el meu preferit o no (cosa que poca importància té, i que ni jo mateix sé). No crec que sigui imprescindible, haver llegit Miquel Martí i Pol algun cop a la vida; SÉ QUE HO ÉS. Per això, més que aquest llibre jo us recomano l'autor. A més el vegi idoni per tal de llegir alguna cosa diferent al que tots estem tan i tan reacostumats. No té absolutament res a veure amb les novel·les i/o, en definitiva, amb els llibres en prosa. Però igual que aquests, et fan persona.

Fins aquí. I comenteu, que vull saber què opineu del llibre, de l'entrada, i evidentment de la música! I Titi, recupera't!

Joel