18 de febrer del 2008

Camps de maduixes, Jordi Sierra i Fabra







Bones!


Jo no sóc gaire de llegir, però quan la Cristina ens va proposar d'escollir un dels nostres llibres, vaig estar mirant i estava dubtant entre dos llibres, però finalment vaig escollir aquest. Perquè? Per què aquest està basat en joves de la nostre edat i podia agradar més , tot i que els dos llibres eren del mateix autor, Jordi Sierra i Fabra.


Sobre l'autor, va néixer a Barcelona l'any 1947, és un autor molt llegit i premiat. Les seves novel.les abracen tots els gèneres, i la seva vinculació amb el públic jove és una de les claus d'aquest èxit.
Us fico el link on podeu veure tot els premis que li han donat des de 1998 fins al 2007, sobre el llibre "Camps de maduixes".


http://www.sierraifabra.com/ant/secciones/Premios/




- Sobre el llibre, està dividit per les hores que passen, en total 19 hores i 29 minuts. Tracta d'una adolescent que una nit decideix sortir amb els seus amics cap a una discoteca, consumeix una pastilla i com a consequència acaba en coma. Durant tot el temps que la Lluciana (la protagonista) està en coma, els seus amics intenten contactar amb el camell per comprar una altra pastilla igual per saber la seva composició i donar-la al metge. Es reflexa la imatge dels pares destrossats, una de les seves amiges supera la bulímia ja que no vol perdre la vida, un periodista intentant treure la seva notícia a la premsa...També podem llegir fragments on es pot veure que la Lluciana pensa i lluita per la vida, i compara aquesta situació amb una partida d'escacs. El llibre et causa certa intriga, ja que no és fins a les últimes pàgines que se sap si aconsegeix sortir del coma o no. I jo us deixo amb l'intriga de saber com acaba!



Aquí us fico un parell de fragments dels pensaments de la Lluciana:




19 hores 20 minuts
Haig d'intentar-ho.
Però, per què em costa tant?
Hauria de ser més fàcil, no? Tan sols es tracta de fer marxa enrere, encara que faci mal. Baixar i ficar-me una altra vegada al meu cos.
Intentar-hp.
No puc?
La pau és la mort. La reina negra m'aclapara. El rei negre em vigila. El dolor és la vida. El meu cavall blanc, els meus alfils, les meves torres, els meus peons, em porten a l'escac i mat. Foscor i llum. Però em sento atrapada, paralitzada. És això? Està quieta la meva ànima com el meu cos en aquest llit?
Aquest silenci...
Si em deixo portar, i volo cap a la negror, tot haurà acabat.
Tot.
Però no em vull donar per vençuda, no vull!



19 hores 22 minuts


Els ulls.
Vull obrir-los.
I no puc.
Sento una veu, en algun lloc, però no la distingeixo ni sé el que em diu. És com la suma de moltes veus, de molts, sentiments. Em criden, em criden.
Ho continuo intentant. A un pas de la rendició, del comiat, però ho continuo intentant.
Només em cal fer l'últim moviment.
Sembla tan fàcil...




- Perquè "Camps de maduixes"?
Aquest títol és d'una cançó dels Beatles, on John Lennon es troba en un estat d'aïllament de la resta de la societat, veu el món d'una altra manera dels que els rodegen...I té a veure amb el que li succeeix a la protagonista.



A una de les primeres pàgines surt aquest fragment de la cançó:



Res no és real,



no hi ha res per què preocupar-se.



Camps de maduixes per sempre.



Strawberry fields foerever.



JOHN LENNON



- Els agraïments del llibre, ens mostra dos testimonis sobre aquest tema, dos noies en el mateix cas de la Lluciana, però nomès una de elles es va despertar passat dos mesos en estat de coma i aquesta va dir: "No balleu amb la mort"



I per acabar, us faig saber que d'aquest llibre se n'ha fet una versió cinematogràfica que s'admet en diverses TV's autonómiques del Estat. I també us presento una de les grans novetats pel 2008 de Jordi Sierra i Fabra. Tres obres, "El enigma maya", "Cuatro días de enero" i "Lágrimas de sangre". Per saber més de elles, podeu entrar a la pàgina web que us he deixat anteriorment.


Espero que us hagi agradat tot el que he ficat i que algun dia el pugueu arribar a llegir.

Miriam

10 comentaris:

catrasca8 ha dit...

Bones Míriam!!!
Aquest llibre: GENIAL!!!
crec que va ser el primer llibre de Jordi Sierra i Fabra que vaig llegir.
Me'l va deixar la Paula ;)
Me'n recordo perfectament.
Vaig arribar a casa i el vaig començar. No és gaire llarg, però me'l vaig llegir "del tirón", sense parar.
Em va encantar.

Posteriorment vaig seguir llegint llibres d'ell, però sense donar-li importància a l'autor, fins que un dia vaig dir: aquest em sona molt... Jordi Sierra i Fabra... i vaig veure que moltissims llibres dels que havia estat llegint eren d'ell, i ja el tinc com un escriptor... Molt bó, m'encanta!

Jo anava a fer l'entrada sobre aquest llibre, però moltíssima gent l'ha llegit i és molt conegut, per tant, vaig decidir fer-ho d'un altre llibre, però aquest, per qui no l'hagi llegit... és genial!

No m'enrotllo més, Míriam.
Ens veiem demà, un petó!

TaTi

Eva Martinez ha dit...

Hola, Miriam!!

A mi també m'encanta aquest llibre!! I també volia fer-ne l'entrada... T.T Però ja m'imaginava que algú la faria abans, xD.

I si, està molt però molt bé, m'en recordo d'algun tros que em va impactar, com aquell que s'arqueja sobre el llit en mig d'una crisis nerviosa o alguna cosa així. I quan la germana la visita, i ella sap com va vestida sense poder-la veure, vaig flipar! Ja fa temps que me'l vaig llegir, deu fer tres anys, aproximadament. I em va agradar moltissim, però em sembla que és l'únic que m'he llegit d'aquest autor (no sóc gaire de llegir) i m'agradaria llegir-me'n algun més.

Quan he vist l'entrada em pensava que era la d'en Joel, perquè també li agrada aquest llibre, però després he vist el teu nom.

Ens veiem demà!!



Eva Martínez

Judit Pujadas ha dit...

bnes,
dir-te que et va anar d'un pel de que no poguesis ficar aquest llibre en el flog, saps perque? doncs perque vaig estar apunt de posar-lo jo.
com diu la tati i l'eva, a mi també m'encanta.
mUa*

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Titi Juher ha dit...

Míriam,

L'entrada dóna molta informació, i això està bé, però està organitzat d'una manera, tot plegat, que no incita gaire a la lectura.

I hi té molt a veure la tipografia. Buf, com cansa: colors, tipus de lletra diferents, lletreta que de tan petita resulta incòmoda i gairebé il·legible, espais innecessaris... De debò: carrega.

A part d'això m'hauria agradat que haguessis mirat de convèncer-me a partir de raons altres que l'argument. Quan te'l vas llegir i per què? Què et va aportar? Què vas aprendre?

Apa, fins demà.

Titi

Anònim ha dit...

hola noies,
sóc nova en aquesta concversa, ami el llibre camps de meduixes també m'ha agradat molt aquest llibre, jo m'el vaix llegit, perquè al meu institut sortia aquest com a llibre optatiu de catala de tercer d'ESO i em va crida l'atenció perquè m'agraden molt les meduixes, pel titol vaig pensar que m'agradaria i quant vaig començar no podia parar i el final no el dic... però és molt interessant ara s'el estar llegin ma mare, jajaja i també està encantada amb aquest llibre es que enganxa moltissím!! doncs res ja anirem comentan el llibre...
adeu i encantada!!!!!

Anònim ha dit...

Mireu jo tambè soc nova amb aixo, i no hi pintuu casibè res pero venu.

MANCAAAAAAAANTAAA AQUEST LLIBRREE ES GENIAL

jo crec que tothom lauria dever llegit i tambè cuant el llegeixes et dones conte el perill que tenen les drogues, discoteques i vida de diseny



adeuusiau patoons

Anònim ha dit...

hola,
doncs mira jo també crec que l'hauria d'haver llegit tothom, jajaja
és molt interessant i educatiu, jo el divendres dia 3 de novembre tinc l'examen però jo crec que lo de hores i minutts és mooolt interesan però lia una miqueta, almenys per situar-te. però bueno sense contar això és el llibre perfecta, amor, drogues, i que t'ensenyant algu i lo més importan i interessan que es lo que pasa avui en dia, és realista, i el final buà el final vaig plorar d'alegria i tot, jajaja doncs mira ja no som tan noves ara jjajaja em dic aina jo

adèu,
petons

mafi ha dit...

quin es el mote que lo diuen a lluocoinda

Anònim ha dit...

On ho puc descarregar??