5 de febrer del 2008

Toquio Blues. Norwegian Wood.ノルウェイの森


Quan van proposar fer aquest blog conjunt i poder així explicar un llibre vaig pensar:
- Quin? Quin? Quin?!
Com tots sabeu, no és que sigui gaire aficionada a la lectura i per això vaig decidir de preguntar a la gent quin llibre podria fer. Finalment una amiga em va dir que hem llegís Tòquio Blues, Norwegian Wood. Sincerament, quan vaig saber el nombre de pagines vaig dir:
- No! No! No!
Quatre-centes pàgines, són moltes pàgines. O no? Però be, aquí hem teniu, explicant de que va aquest llibre. Si, me’l vaig aconseguir llegir.

Sobre el llibre

Tòquio Blues no es el típic llibre. Norwegian Wood es l’autèntic nom d’aquest llibre, però al fer la traducció al català ( i al castellà) no se perquè li van posar Tòquio Blues i de subtítol Norwegian Wood. No te cap sentit el títol en català, fins i tot hem desagrada. En canvi, en el títol original es pot veure perfectament des de el primer capítol la seva relació amb la història. Norwegian Wood és una cançó dels Beatles, que apareix moltes vegades en la història ja sigui en la radio o quan un dels seus protagonistes la toca. (Us deixo la cançó perquè la pugueu anar escoltant).




Es tracta, doncs, d’un clàssic Japonès convertit en best-seller. Ambientat als anys 60, el seu protagonista Toru Watanabe, ens explica amb les seves paraules la seva època de joventut. El primer amor, la rutina del dia a dia, les dificultats amb que et pots trobar de sobte, el sexe esporàdic, els records dolorosos, la mort dels éssers estimats. La novel•la està escrita amb un to melancòlic i ens explica la seva relació amb la Naoko, la novia del seu millor i únic amic que es va suïcidar, de la qual s’ha enamorat. Això si, aquesta relació tindrà moltes dificultats a conseqüència de la inestabilitat emocional de la Naoko. També es pot veure el contrast amb un altre personatge de la novel•la: Midori, amiga de la universitat que és una noia extrovertida, boja i independent que fa girar completament la vida tranquil•la d’en Toru. Tot això és el que puc explicar del llibre, ja que si dic més, sabreu masses coses.

A continuació us deixo un fragment del llibre que pertany al primer capítol.

La memòria és una cosa ben curiosa. Mentre era en aquell prat amb prou feines vaig parar atenció al paisatge. No em va semblar que fos gaire impressionant, i en cap moment no vaig pensar que al cap de divuit anys me’n recordaria amb tant detall. De fet, en aquell moment el paisatge m’era ben igual. Pensava en mi, en la noia tan bonica que caminava al meu costat, en tots dos, i altre cop en mi. Estava en aquella edat en què cada imatge, cada sentiment i cada pensament t’acaben tornant com un Bumerang. I, per acabar-ho d’adobar, estava enamorat, i aquell enamorament m’havia posat en una situació complicada. No em podia permetre fixar-me en el paisatge.
Ara, però, el primer que em ve a la memòria és aquell prat. L’olor de l’herba, la lleu fredor del vent, la cresta de les muntanyes, el lladruc del gos. Aquestes son les primeres coses que recordo, i molt clarament. Se’m fan tan presents que és com si allargant la mà les pogués resseguir amb el dits. Tot i així, en aquest paisatge no hi veig ningú.

Sobre l’autor

Haruki Murakami, va néixer el 12 de Gener de 1949 a Kioto però va passar la major part del temps vivint Kobe. Va estudiar literatura i drama grec on va conèixer la seva esposa Yoko. El seu primer treball va ser en una botiga de discos ( i si llegiu Tòquio Blues veureu que coses de la seva vida tenen relació amb un personatge. Però jo no dic res!). En el 1986 va abandonar el Japó i se’n va anar a viure a Europa i Amèrica gràcies al gran èxit que va obtindre de Norwegian Wood, la seva quarta novel•la. Va retornar al Japó al 1995. La seva afició a la música es nota en les seves novel•les. Moltes de les seves obres tenen com a títol una cançó com passa amb Norwegian Wood.


Links:
http://www.murakami.ch/ Pàgina de l’autor.

Esper-ho que us agradi!
...pujadas

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui deu ser aquesta amiga?
jejeje
*
Be, doncs, en general ho has explicat bé. Però no hi ha res com llegir-se el llibre e? ^^
*
A més a més jo hagues triat el principi principi del primer capitol però bueno. És igual.
Que un 10 ja és! XD
*
Quina ilu comentar en aquest blog! Ojalà ho haguessim fet l'any passat T_T
*
Mola mazo! XD
*
*
*
Olga (2n Bat)

Patry ha dit...

bones judit!!

quan he vist el titol en xino, m'ha sorpres un pilo!
i he pensat: qui ha estat el boig que s'haura llegit un llibre xines..? qui havia de ser? la senyoreta pujadas!jejeje
i dic boig simplement perque a mi no se m'hagues acudit mai, llegir-me un llibre d'un escriptor xinès.

Bé el llibre sembla ser, si mes no, entretingut. L'argument sol agradar als nois de la nostre edat. Però no crec que me'l llegeixi, perque encara que sembli interessant no és l'estil de llibre que busco.
tot i aixi m'ha agradat molt la idea que has tingut de posar la canço! m'ha donat bon rotllo i ambientillo mentres llegia...jejeje

apaaa pebreeee!
un petoo i fins demaa monaa!

Patry

Anònim ha dit...

Judit,

Un llibre que no em sona. Escriptor que no he sentit a dir mai. I? Per això serveix el bloc també, no? A provar-ho!

Desempana't*

JOel

Judit Pujadas ha dit...

Titi,
encara no mas dit que en penses de la meva entrada.

judit, inquieta per saber que em diras.

Anònim ha dit...

bones judit!

A mi també m'he sorprés en veure el llibre i que l'autor sigui xinès.
Pero això si, pel que has ficat sembla molt interessant!

vinga que vagi bé,
un peto.



Miriam

Eva Martinez ha dit...

Hola, Judit i tots!!

Mai m'he llegit un llibre d'aquest estil, i l'argument està bé, m'ha agradat ;-) I l'entrada també molt guai, molt currada!!

Ho he de fer un dia, i... perquè no amb aquest? Dic el que ha dit en Joel: A provar-ho^^

Fins demà!

Petons


Eva Martínez

catrasca8 ha dit...

Pujii!!!
jajaja
La Titi encara no t'ha contestat jeje.
Se'm fa extrany parlar-te en català... jajaja

Bé, ahir tenies el llibre sobre la taula i te'l vaig demanar per llegir la part d'adarrera (com faig sempre amb tots els llibres)i m'ha semblat molt interessant (a part del que he llegit a la teva súper-entrada jajaja)
llàstima que el meu ordinador és una m...
i se m'han espatllat els altaveus i no he pogut sentir la cançó. :(
Doncs que ja tinc el llibre assignat. La teva "amiga" m'ha dit que me'l deixaria jajaja

un peto Judit!

TaTi

Judit Pujadas ha dit...

miriam,
si, si que ho és de interesant. Dir-te que jo normalment no llegeixo i per fer-ho a de ser un llibre que em cridi l'atencio desde el principi. I aquest ho ha aconseguit.

eva,
l'entrada currada? cada vegada que la miro m'agrada menys, aixì que tindre que parar de mirar-la cada dos per tres. Doncs si noieta, a provar-ho!

tati,
que és això de escriure la teva "amiga" entre cometes? que vols dir am això? mm... ja m'ho explicaras, per "lo" de Qui deu ser aquesta amiga? et recomanaria que escoltesis la canço, es dels beatels! T'agradara.

titi,
portes tres dies feta l'entrada i encara no mas donat la teva opinio. Encara estic inquieta.

mua**

Titi Juher ha dit...

Judit i tothom,

El meu fill ara té un virus a la boca que li fa tant de mal que no para de plorar (això és: no dorm, no menja, no para quiet, no em deixa ni un minut, no va a la guarderia...). Ho sento: estic tan esgotada i tan farta de tot que només puc llegir el que poseu (miro de connectar-me de tant en tant) i poca cosa més.

Petonets a tots i fins aviat (espero).

Titi

Judit Pujadas ha dit...

titiiiii,
ostres ara em sento malament... per verte dit que vull la teva super critica i tot això. Doncs be, spero que el teu fill es recuperi aviat. Donali forces de part nostra.

Ah! Us informo. Aquest llibre no l'ha escrit un escriptor XINES sino JAPONES.
Per cert, aquest llibre no és gens raro, te la unica diferencia a tots els altres que han pùblicat que aquest no l'ha escrit un escriptor europeu. i?sempre va bé canviar oi? Els escriptors japonesos també fan bona literatura, que nosaltres no estem acostumbrats a llegir-ne, això és una altre cosa.

mua*

Anònim ha dit...

Judit!

M'ha sorprès veure aquest llibre aquí publicat. No coneixia a ningú que se l'hagués llegit.
Jo me'l vaig llegir a l'estiu i em va agradar molt, com tu dius: no és el tipic llibre.
M'ha agradat molt l'entrada!

Fins dilluns (o fins deà als que van a Castelló)

ARi* ha dit...

BneS!!!

Eis ma temtat mol aquest llibre, pel que expliques ha de ser molt bo, sisi em fa gràcia. M'ha agradat molt la cançó també. Bona proposta.

Petons

Ari*

Titi Juher ha dit...

Judit,

Finalment aquí tens el meu comentari. Ha tardat, ja ho sé, però, noia, aquest curs realment se m'ha fet bastant costa amunt, amb totes aquestes punyetes del meu fill i del meu sistema immunològic.

Avui me les miro totes, les entrades, i amb calma assaboreixo la vostra creativitat.

Pel que fa a la teva, de creativitat i d'entrada, doncs la veritat és que fa de bon llegir. I això a internet és el més important. La idea de la cançó és boníssima, el que expliques del llibre és suficient però entenedor i la nota sobre l'autor és adequada (no és la típica biografia avorrida, i s'agraeix).

Només un retret: encara no acabo de saber per què t'ha agradat, aquest llibre. I encara no acabo d'entendre per què me l'hauria de llegir. Has de trobar més arguments.

Malgrat tot... Bona feina. Estic contenta.

Titi

Titi Juher ha dit...

Judit,

Repassa em/hem.

I els accents.

Titi