24 de febrer del 2008

Sabine Dardenne


L'altre dia, pensant sobre quin llibre podia posar al blog em va venir al cap aquest:
Tenia dotze anys, vaig agafar la bici i me'n vaig anar cap a l'escola...
La majoria dels llibres que han passat per aquí són històries que per dir-ho d'alguna manera no tenen cara, el que us presento jo aquesta setmana està basat en fets reals, hi ha pàgines que aconseguixen posar-te les mans a la boca i mossegar-te les ungles.
Tracta sobre una nena que agafa la bicicleta, com cada matí, per anar a l'escola però la rapta un home, Marc Dutroux, assassí i violador -anteriorment havia matat ja a 4 nenes més-. Sabine ens explica els trastorns que va sofrir durant 80 dies.
Un cop va arribar a casa, va mantenir tota la història en silenci fins quan, 8 anys més tard, va escriure aquest llibre. Nose, no sóc pas una persona que admiri a la gent sense conèixer-la, però aquesta dona, després de saber totes les penúries que ha passat crec que es mereix un lloc en la web.
No m'extendré gaire, només dir que posaré la portada del llibre en anglès -trobo la portada més maca que no pas en català-, les dades del llibre i per últim un parell de paràgrafs del llibre.


Les meves dades estan en castellà:
Yo tenía doce años, cogí mi bici y me fui al colegio...
Sabine Dardenne
mr Ahora
Primera edición.


Obres el llibre y et sorprens amb un:
Para todas las víctimas
(En llegir això, personalment, ja em va posar la pell de gallina)

[...]Ya ni me reconocía en el espejo de ese cuarto de baño inmundo. Los ojos rojos, el pelo sucio y estropajoso, y esos surcos que las lágrimas dejaban en mis mejillas a causa del polvo.
Entre otros pasatiempos, se le ocurrió cortarme el flequillo que me caía sobre la frente, y el resultado fue horroroso. Dibujé mi cabeza redonda como la luna, porque parecía un payaso con ese flequillo tan corto. En un dibujo representé el ideal: pelo cortado por papá o mamá.
En el otro, el desastre: pelo cortado por él[...]


Les parts més esgarrifoses no les posaré, les deixo com a sorpresa per si algú el llegeix.
Res més a dir, un petó.

Paula

3 comentaris:

catrasca8 ha dit...

Ei Paula!!!!

M'agraden els llibres que llegeixes, (ho dic per experiència), ja que me n'has deixat un parell o tres i m'han agradat molt. Encara no sé quin llibre triaré, però aquest em sembla interessant.
Per Nadal em van regalar un sobre una noia que la van violar i tot el que va haver de viure després; amb la seva familia, amics, com se sentia ella mateixa... També és basada en fets reals.
Es diu: "Afortunada" d' Alice Sebold.
El vaig començar a les vacances de Nadal, però no el vaig acabar. Ara no tinc temps, però ja tinc ganes de seguir-lo llegint.
Un petó, Paula!

TaTi

Anònim ha dit...

Algun dia me l'has de deixar llegir
mira que l'he vist a la lleixa de la teva habitació i mai m'hi havia acabat de fixar en aquest llibre.
Pero bé, ara quan tingui temps ja te'l demanaré x)
un petttttttÓ
[b]x.judit.x[/b]

Anònim ha dit...

Paula (imino...?)

Té bona pinta aquest llibre. Aquests llibres són possibles lloibres que m'agradarien.
Sempre dic: -Mira aquest t'agradarà!
Però acabo sense comprar-me'l. Jajaja, sóc així. Espero aquest estiu `posar-me les piles i llegir uns quants llibres.

Un petó Paula cuida't.