El diari vermell del Flanagan, Andreu Martín i Jaume Ribera

Aquest diari existeix gràcies a la Carlota, una amiga que vaig conèixer al metro. Em va dir: Què et sembla si posem les nostres experiències sexuals per escrit en un diari?.
En aquell moment, jo no hauria pogut imaginar que aquella idea donés per a antes i tantes reflexions.
Aquest no és un llibre on se us digui el que heu de fer, Déu me'n guard! Jo què sé el que heu de fer! Cadascú és un món i un conflicte i jo no sóc ningú per dir-vos com heu de portar la vostra vida sexual. En tot cas, només us puc convidar a pensar-hi.
Penseu sobre el sexe.
Perquè el sexe és molt important.
I per animar-vos a fer-ho, jo començo. Així és la meva vida sexual. Ho dic sense vergonya (encara que, com veureu, tindria molts motius oer avergonyir-me'n), perquè espero que vosaltres també us l'expliqueu a vosaltres mateixos.
Si ho feu, gaudireu molt més del sexe i viureu molt millor. Us ho asseguro.

Flanagan

Així és com comença aquesta divertida història d'un noi de 17 anys
que es diu Joan Anguera, més conegut com a Flanagan. Ell és un detectiu
que ha estat involucrat en mil i un casos diferents, però aquest cop ens mostren
un Flanagan del més sincer que ens ensenya la seva nova faceta: la seva sexualitat.
Tot comença el dia en què en Flanagan coneix la Carlota i ella li planteja posar
les seves experiències sexuals en un diari. Tots dos es posen a la feina, i busquen
informació de les qüestions més importants. Per exemple, al Flanagan li interessa
saber què és exactament la pubertat i quins canvis es produeixen en el cos dels nois,
i també els sentiments que li desperten les noies que li agraden. Trobarà en els seus
companys de classe una font d'informació molt important, a travès de debats i
entrevistes, encara que en el cas del Xarxeneguer, un amic seu més aviat barroer
seria millor no preguntar res. Alguns adults experts en la matèria,
com el doctor Bardet, li aportaran la resta d'informació.
La Carlota i el Flanagan començaran així una relació amistosa
que els va unint cada cop més. Els dos tenen lligams amb altres persones,
ell està sortint amb una altra noia, la Nines encara que la cosa no acaba
d'anar del tot bé, i ella, té un enamorat holandès. Tot i que això no impedeix
que la seva atracció augmenti i un dia que els pares de la Carlota
no hi són acabin enrotllats. Els petons i les carícies els transporten a un punt límit: el coit.
El problema arriba quan cap dels dos té preservatius i la passió els empeny
a fer l'amor malgrat tot. Després de fer-ho, s'adonen que no utilitzar un
mètode anticonceptiu ha estat un error que els pot portar greus problemes.
En Flanagan està tan preocupat que decideix recollir tota la informació possible
sobre les probabilitats que la Carlota es quedi embarassada i sobre els perills
de contagiar-se d'una malaltia de transmissió sexual. El consell dels adults serà
el que finalment els ajudi a sortir del tràngol.

SOBRE ELS AUTORS;

Andreu Martín:
(Barcelona, 9/05/1949)
Llicenciat en psicología a la Universitat de Barcelona, Andreu Martín ha treballat com a redactor en editorials, ha sigut fundador d'una revista de còmics i ha col·laborat en reportatges, narracions curtes i guions d'historietes a numeroses revistes.
En el cine, ha escrit guions i ha dirigit una pel·lícula.
En televisió ha fet els guions de Crònica Negra, sèrie de 13 capítols basats en relats propis, i Pájaro en una tormenta.
També ha col·laborat en varis montatges en el camp del teatre.
Ha rebut numerosos premis literaris, entre ells el Premio Círculo del Crimen per Prótesis (1980); el Premio Alfa 7 per El día menos pensado (1986); Premio Hammett, de la Associació d'Escriptors Policíacs, al 1989 i 1993, per Barcelona Connection i El hombre de la navaja, respectivament; Deutsche Krimi Preis (Premi a la millor novel·la policíaca publicada a Alemania) per Si es no es (1992).
Al 1989 rep el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per No demanis llobarro fora de temporada o al 1994 el Premio Columna Jove per Flanagan de luxe.

Jaume Ribera:
Es va llicenciar en Ciències de la Informació, encara que ha excercit molt poc com a periodista.
Va començar escribint guions de còmic, i encara cultiva aquesta activitat professional.
També és traductor, en especial de llibres infantils.
En l'actualitat, es dedica exclusivament a escriure.
Juntament amb Andreu Martín ha rebut, al 1989 el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil per, No demanis llobarro fora de temporada.
Al 1994 va obtenir el Premi Columna Jove per Flanagan de luxe conjuntament amb Andreu Martín de nou.

Aquest llibre, és un dels pocs llibres en català que més m'ha agradat.
Té aquell 'nose qué' que t'enganxa fins a l'última pàgina.
Els pensaments i les pors d'en Flanagan, les alegries i canvis d'humor tant típics en adolescents.
He perdut el compte de les vegades que me l'he llegit, però la veritat es que no me'n cansaria i hi tornaria una i una altra vegada.
I res més, espero que amb això us entrin les ganes de llegir-vos-el, jo us el recomano!

Fins demà!