9 de març del 2008

Veronika decideix morir.


COELHO, Paulo, Veronika decideix morir.
Barcelona: Proa, 2004



"Es va quedar en silenci.
vivint el seu moment Present,
deixant que l'amor ocupés l'espai buit
que havia deixat l'odi."


Personalment, mai m'ha agradat saber la biografia d'un escriptor; no per cap motiu en concret, suposo que a l'autor el 'coneixes' més a través dels seus llibres i de la manera d'explicar-se que no pas d'aprendre't tota una biografia... Així doncs, pel que he llegit de'n Coelho (L'Alquimista i Onze minuts, a més d'aquest llibre que us presento) he pogut arribar a saber que va néixer a Río de Janeiro i que té uns quants anys que li han dut experiències sobre la vida (Veronika decideix morir relata, en certa manera, el seu internament en un psiquiàtric).

També és cert que m'he llegit la seva vida per poder-la ficar al blog, però no he trobat res d'interessant (descartant tots els premis que ha rebut i que el fan diferent però alhora típic de la resta d'autors). Coelho no només s'ha dedicat exclusivament a escriure, també ha viatjat, ha sigut lletrista de cançons de rock i ha passat un temps a la pressó. Totes aquestes experiències es veuen reflexades en les seves obres.
El que si que m'ha agradat trobar-me a sigut unes fotogràfies amb la seva càmara digital; Coelho té a la seva pàgina web ( http://www.paulocoelho.com/espa/index.html ) un cúmul de textures i detalls dels que ningú s'ha parat a mirar, potser és aquesta forma de veure el món la que em crida l'atenció. Una altra de les fotografies que més m'ha agradat, ha sigut aquesta, que retrata una de les coses més freqüents i que (crec) de vegades se'ns oblida, pel fet que sense saber perqué ens pensem que les persones més famoses deixen de ser éssers qüotidians per passar a ser 'superiors'... (espero que més d'un de vosaltres entengui el que vull dir!). Paulo Coelho, per a qui l'interessi, disposa d'un blog (i altres mitjans) amb els quals comparteix opinions amb els lectors: http://paulocoelhoblog.com/

La novel·la, Veronika decideix morir, crec que us pot agradar pel fet de sentir-vos minimament identificats en el moment de adonar-te'n que la vida està en un punt indiferent i esperar, sense saber quan arribarà, alguna cosa que doni un gir inesperat... però crec, que a hores d'ara, ens hauriem d'adonar que no tot es esperar a que les coses passin.

No us ficaré el començament del llibre (com molts de vosaltres heu fet), perqué tinc el costum d'obrir-lo i llegir l'última frase o bé l'últim paràgraf. Sé que hi ha gent que creu que així es perd l'èssencia de la obra, però a mi se me'n refot (amb perdó) i crec que és la manera de saber veritablement si el que et trobaràs té aquell 'no sé què' que busques. Així acabo la meva entrada al blog; espero que us agradin les últimes línies d'aquest típic i tòpic però alhora impressindible (per a mi) llibre.

"Es va fixar que els raigs de sol escalfaven més, cosa que significava que els interns ja devien estar esmorzant. Al cap de poc, la seva sala d'espera s'ompliria i tornarien els problemes rutinaris; valia més que s'hi posés de seguida, a prendre de les notes per a la seva tesi.

Meticulosament, va començar a redactar l'experiment de la Veronika; l'informe sobre la seguretat de l'edifici, ja el faria més tard."



18 comentaris:

catrasca8 ha dit...

Kirs!!!!
Com m'has dit que et comenti, et comento (;
TaTi

catrasca8 ha dit...

Kirs!!!!
Es conya vaaa :D
Què dir-te, que segurament el llibre està súper bé, encara que potser no és el que volies ficar ja que, t'ha passat com a mi que no sabiem quin llibre posar perque feia molt que no llegiem un llibre que "ens emplenés", però vinguent de tu jo crec que és un bon llibre. I tant!
Doncs res, ja tens la fenia feta i ja no em rallaràs més dient: Tati quin llibre publico al bloc??? i jo: no sé, què vols que et digui jo?
jajaja
Saps que es broma, que tu no em ralles mai! jajaja

un petó a tothom i comenteu, que després la Kirs es deprimeix. ^^

Fins demà gent!

TaTi

Anònim ha dit...

Eis!

jajaja saps què és el que menys m'agrada, Tati? que sembla com si comentessis al meu fotolog... i això és un blog (i asobre no és meu). Però sé que vas amb bona intenció jeje ;) així que gràcies.

Si et va agradar el d'Onze Minuts et pot agradar aquest, és com més intens per a la gent de la nostra edat (o això em va passar a mi )

Vinga, fins demà!

catrasca8 ha dit...

No Kirs, no. Al teu fotolog fico altres coses que no ficaré aquí... ^^
No et confonguis jajajaja
(i si no t'agrada.. què vols que et digui? a j...)
Va, deixo que comentin els altres :)
Un petó Kirs!!
TaTi

Anònim ha dit...

Eis Cristina,

Em "mola" ("m'agrada" es veu que ja "ralla") la teva entrada "destroyer" posant el final de l'obra. Sí, sí, amb dos... ja saps.

El llibre ha d'estar bé per força. Si més no, interessant. Un tio que ha estat internat a la presó i en un centre psiquiàtric crec que té moltes coses a dir, segur.

Felicitats per l'entrada. Cuida't.

Tati,

Ja era hora que tornéssin els comentaris tan pesats, llargs (tot i que aquests no ho siguin massa, per ser tu), atabaladors, seguits i quasi repel·lents que al capdevall són qui dónen més vida al bloc.

Bona nit.

Joel

Anònim ha dit...

segur que és un bon llibre, l'estic llegint i és força interessant. Em va cridar l'atenció.

Sequiré llegint cada dia més.

Eva Martinez ha dit...

Hola, Kris!

Aquest autor és "l'ostia", m'estic llegint un llibre seu (l'Alquimista), és el primer que llegeixo d'ell i m'encanta. I l'altre dia quan l'estava llegint vaig mirar tots els que havia escrit, i vaig veure aquest títol i em va cridar l'atenció, per això quan aquest matí m'has dit quin llibre havies penjat m'he quedat tan sorpresa, m'ha sobtat molt.

Paulo Coelho és un autor curiós, suposo que tindrà a veure amb la vida que ha tingut i tot, però trobo que té un gran poder per fer-te reflexionar i donar-te un altre punt de vista sobre la vida.

I sí, crec que aquest llibre m'agradarà ;-)

P.D: Joel, et "mola" fer de Juher? xD


Fins demà,

Petons!

Eva Martinez ha dit...

per cert sóc l'Eva Martinez, ja he editat el nom del perfil perquè sempre se m'oblida.

Anònim ha dit...

Eva,

Perdona? Fer de Juher? Vaia tela Eva...!

Joel

Titi Juher ha dit...

Jo també vull saber què vol dir això que en "Joel fa de Juher". Eps, altantu, que jo sóc personal i intrasferible.

Petonets.

Titi

Eva Martinez ha dit...

jajaja, em refereixo a això d'anar comentar persona per persona, a l'estil:

Joel,

Aquest dia que vas comentar a les entrades del blog, ho vas fer a totes, i fa gràcia perquè com comentes amb "anònim" doncs no veig que ets tu i crec que és la Cristina. xD


Titi,

Suposo que a en Joel li deu haver agradat tant la teva forma de comentar tant personal i intransferible que t'ha imitat, potser sense adonar-se'n, no ho sé!


Fins demà!!

Anònim ha dit...

Eva,

Jajaja la veritat és que està fet aposta. Però no per voler fer de Juher! Vaig veure com ella escrivia així, i a més ella ens ho va ensenyar aquell dia amb la projecció. Sí, sí, és Juher total.

Titi,

Si t'ha molestat em sap greu, però m'hi he acostumat i almenys ara ho faig millor que abans (em sembla), això d'escriure comentaris de bloc. Si més no m'hi sento més còmode.

De totes maneres, "amb vosaltres no hi parlo". Però fins divendres a l'hora del pati, és clar.

Joel

Titi Juher ha dit...

Joel,

Com vols que em molesti? La imitació és el millor mètode per a l'aprenentatge. Els nens ho fan i bé que els funciona, no?

Titi

Eva Martinez ha dit...

Hola,

Joel, Titi, com la he "liat", no? Amb un P.D...! Ho sento!!

Fins demà!!

Petons!

ARi* ha dit...

Paulo Coelo, un escriptor...
genial?? SI

he llegit bastants llibres d'ell i tots tenes el seu fil màgic que t'atrapa i no te'n deixa sortir, veig el seu nom en algun lloc i llegeixo. L'entrada molt bona, jo també començo molts llibres llegint l'última pàgina, herencia de la meva mare...

mua

Ari*

eric bosch ha dit...

Joe,hi ha més informació de l´autor que de l´obra en si i encara no sé de què va el llibre.

Anònim ha dit...

Eiss Kriss!!

Buff... M'ha encantat aquesta entrada i a l'hora de triar el llibre ho he tingut molt clar, ja que aquest m'ha cridat l'atenció de seguida. Després he baixat per veure de qui era l'entrada i de qui havia de ser si no de la Kris? xD

Mersi Soler per aquest llibre, t'asseguro que aquest no es quedarà a la llarga llista de "llibres interessants per llegir", sino que aquest me'l llegiré tan aviat com pugui.

Vinga, fins dilluns gent!


Anna

Anònim ha dit...

Eric, crec que el títol de l'obra diu clarament el tema del llibre, no creus? :s Torna-te'l a mirar si encara no saps quin argument té "Veronika decideix morir". Tot i que, igualment, et dono tota la raó, m'he motivat esplicant la vida de l'autor (suposo que m'ha sorprés trobar el que he trobat d'ell).


Un petó!


Kris S.