3 de març del 2008

Una novel.la, pero no una qualsevol, per: Lluis Diaz

Hola a tothom,

Si hi ha un llibre en català , que sens dubte m’ha enganxat literalment a la lectura , aquest ha estat Flanagan Deluxe, d’Andreu Martín.
Tot va començar a classe de català a 4t d’ESO amb la profesora de guàrdia que m’obligava a llegir i jo , convençut de que podria escapar-me de llegir , insistia en que no ho faria, fins que em va dir, molt bè, no llegeixis, pero si no ho fas ara, t’emportes el llibre i te’l llegeixes a casa i demà et preguntarà la Montse ( la profesora habitual de català) .
Aixa ho va fer , i a casa , molt tranquilament, em vaig llegir el llibre, de tal manera que el dia següent vaig respondre correctament a totes les preguntes que em va fer, això possiblement em va fer aprovar el català, de tal manera que podia passar a batxillerat i no hauria de repetir, era com marcar un gol a l’últim minut de l’últim partit de la lliga i aconseguir no baixar a segona.
Aixó va fer que jo , estimi a Flanagan i a la resta dels seus companys.



Flanagan Deluxe. Andreu Martín

Aquesta novel.la tan trepidant m’ha encanta’t personalment per el seu contigut, forma i la sencillesa de llenguatge. Com a estudiant de secundària, que va ser quan me’l vaig llegir, m’he trobat reflectit amb el personatge. Desde l’infància m’ha agradat qüestionar-ho tot i proposar respostes alternatives a realitats que solen succeïr sense cap més volta de fulla. Com he postulat anteriorment, em considero un reflex del personatge, no només per l’afició de detectiu precoç sinó amb l’edat, societat i fins i tot amb la germana.
L’argument passa en un estiu, i si no recordo malament el llibre tenia 250 pàgines, podem dir que hi ha bastanta acció en un interval curt de temps. L’autor va donar gran importància als fets i la narració en compte de la descripció de l’ambient, aixó va ser un punt clau perquè m’agradés. En general, la novel.la es pels adolescents però no cal negar l’existència d’un gran públic darrera major que un adolescent.

Sincerament, us recomano aquest llibre si mai teniu cap estona lliure o si més no, pels que tenen ambicions de criminòleg o detectiu, ja que en principi ens ho pinten molt cruu, però despres d’aquesta breu narració entretinguda veiem que la realitat no està tant lluny.


Per tot aixó recomano aquesta novel.la apassionant,Flanagan Deluxe gent, no ho oblideu


Lluis Diaz

10 comentaris:

Anònim ha dit...

aquest llibre el vaig llegir a tercer de btx i el vaig trobar fascinant.. encara que en algun moment va arribar a ser estil pelicula.
M'agrada l'entusiasme q hi has posat a la hora de definir aquesta obra mestre.
Animeu.vos a llegir.

Anònim ha dit...

perdoneu.. 3 eso

Titi Juher ha dit...

Qui ets, anònim?

Sajet ha dit...

eii gent!

no conec aquest llibre però l'explicació m'ha agradat, i bé amic lluís, no crec que m'el llegeixi perquè estic molt liat i el tema aquest no m'atrau molt però tot i així com t'he dit abans m'ha agradat la teua forma de explicar-ho!!


aDeuuu!!

Titi recuperat!

aLeix*]

Eila ha dit...

Jo també el vaig llegir a 4t i és dels pocs llibres que ens obliguen a llegir que em va agradar.El recomano És molt fàcil de llegir així que a la gent que no li sgradi gaire llegir, que s'animi a llegir-lo que val la pena!

Que vagi bé!

Anònim ha dit...

Eis Lluís!

Genial l'entusiasme que li poses nano! jeje. Se'n respira i tot, d'entusiasme en el text.

Però el llibre... no ho sé, no m'acaba de fer el pès.

En fi, bona nit!

Joel

Anònim ha dit...

Iepaa Lluís!

Doncs, el llibre no me'l llegiré, està clar, no per com el presentis, sinó perquè sóc de poc llegir. Si la manera d'exposar-lo ha estat molt bé, és més, per com en joel diu: es respira aquest entusiasme.

Que vagi bé Lluís, cuida't.

-Titi, are you alive?

Titi Juher ha dit...

Oh yeah!!

Dilluns us vindré a tocar el crustó!!! Eps, que torno!!!!! Tremoleu, tremoleu...

Titi, amb el pulmó a puestu

catrasca8 ha dit...

tornes?
Genial!
petó
TaTi

Titi Juher ha dit...

Lluís,

Com sempre. El que hi ha al darrere enganxa (el contingut, vull dir, EL FONS, el que vols dir) però no saps vendre l'escrit (LA FORMA). Sempre és el mateix. Darrere un noi aparentment frívol, passota, desordenat i dispers hi ha una personeta madura i reflexiva.

Tot això ho sé gràcies (o per culpa) dels teus escrits. La lletra escrita (i també la parlada, però sobretot l'escrita) diu molt de nosaltres mateixos. I de tu m'està dient que has d'aprendre a expressar més bé els teus pensaments. Has d'aprendre a fer servir el mètode (des de l'ortografia més bàsica fins a quatre notes de tipografia i disseny passant per la gramàtica catalana, que només podràs aprendre si llegeixes molt més i en català).

La teva entrada, doncs, no és que estigui malament de FONS, sinó que no t'hi has esmerat gens en la forma i fa de mal llegir. És poc atractiva, diguéssim. Has de pensar que som en el llenguatge de l'hipertext!!! Hauria de ser més variat, més interactiu, més acolorit.


Ah! I aprèn a fer-me cas, renassos.

Fins demà.

Titi