4 de març del 2008

El dia dels Trífids, John Wyndham



El llibre que us presento és : El dia dels Trífids,de John Wyndham
Traducció de Ramon Folch i Camarasa

Títol Original: The day of the Trífids
Barcelona: La Magrana L'esparver,2002

No em va costar gaire escollir el llibre. És un d'aquells llibres que t'enganxa desde el principi i no pots parar de llegir-lo fins que l'acabes.

Com podeu veure pel nom, l'autor és anglès. Va començar a escriure ciència-ficció abans de la Segona Guerra Mundial i durant la seva carrera va fer servir diferents pseudònims. Aquest llibre el va escriure durant la guerra freda. En més de 50 anys s'han produït diverses pel.lícules basades en aquesta història.

Els trífids són unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d'alçada que es cultiven per extreure'n oli. Però un desastre mundial els transforma en una terrible amenaça. Gairebé tota la humanitat es va quedar cega i Bill va ser un dels pocs supervivents d'aquest desastre, gràcies a que estava a l'hospital amb els ulls tapats. Quan surt de l'hospital busca a més supervivents i entre tots intenten que no desaparegui la raça humana.

Així es com comença la novel.la:

Quan un dia que sabeu que és dimecres comença amb la mena de remors pròpies d'un diumenge, ja podeu pujar-hi de peus: alguna cosa no rutlla. Així ho vaig compendre de seguida, en despertar-me. Però a mesura que el cervell començà a funcionar-me millor vaig dubtar de mi mateix. Al capdavall, era més probable que m'equivoqués jo que no pas la resta de la humanitat..., encara que em costava d'entendre com podia haver-me confós. Vaig continuar esperant, immers en el dubte.Després arribà a les meves orelles el primer indici de prova objectiva : un rellotge,al lluny, tocà hores; vuit, em semblà a mi. Vaig parar l'orella amb més atenció encara. Aviat un altre rellotge començà a tocar, més a prop, fortament. Vaig poder comptar les hores sense possibilitat d'error. Eren les vuit, indiscutiblement. Llavors vaig tenir l'absoluta seguretat que quelcom "no rutllava".

És un llibre molt fàcil de llegir i a més és molt entretingut e interessant. No dubteu a llegir-lo perque estic segura que us agradará i més per als qui els apassioni la ciència-ficció. Espero que el llegiu i que em digueu si us ha agradat o no. A mi, personalment, el que m'agradaria ara és veure la pel.lícula, que n'hi han unes quantes. Per cert, per si a algú li interessa, hi han alguns vídeos penjats a www.youtube.com sobre El dia dels Trífids.

I res més nois, espero que comenteu i doneu la vostra opinió. Bona nit i fins demà!

16 comentaris:

Sajet ha dit...

uohh!!
sembla que ha d'estar molt bé autor i llibre desconeguts totalment! Re més a dir. A si, aquesta tria serà difícil!
Cristina l'examen deu ni do, era molt xunguillo!
apa gent adeu

aLeix*]

Anònim ha dit...

Cris Carmona (2n de BAT)
t'extranya?
probablement,
però un dia buscant el llibre per literatura,
buscant si la biblioteca del centre tenia algun dels llibres que m'interessava, vaig trobar aquest blog,
i bé,
com que fa bastant que no hi ets,
he passat per aquí,
i ja veig que fas pencar als de primer..

bé,
res més,
cuide't i recupera't aviat
que les classes de lite no són el mateix sense tu!

(si m'ho permets,
tu ets més "pallassa")

Patry ha dit...

hola cristinaa!

estic d'acord amb en Sajet,
he sortit de l'examen desmoralitzada...
no se si perque era dificil, perque tu ens has faltat, o perque he estat jo la que no s'ho ha currat prou.
bé, res mes a dir, que m'estic perdent anatomia de grey!

cuidaaaa't!

Patry

Anònim ha dit...

Eis anònim/a!

El llibre té bona pinta. Tema guerres sempre aixeca passions i, no ho sé, crec que pot estar bé.

Titi,

Resposta de l' enquesta del bloc: "què deu estar fent ara la pobra Titi?". Torna va, que ens portarem millor a partir d'ara. Ja em patit prou i massa...

Espero veure't aviat clavant-me la bronca per no haver entregat cap de les... doncs això, ja saps.

Vinga va!

Joel

Titi Juher ha dit...

Joel,

La pobra Titi en aquest moment no fot res més que corregir bajanades vostres.

Demà vaig a l'ITV i espero que em diguin que ja puc tornar a Figueres, a clavar bronques de les meves. Me'n moro de ganes.


Patry,

No et desmoralitzis, dona. L'examen era un examen tipus batxillerat i ple de juherades, i no hi comptàveu, per variar. Que això us serveixi per posar-vos-hi ben fort l'últim trimestre (que pinta interessant, molt interessant).


Cris Carmona????

Quina surpraise!! Ja ho sé que em trobeu a faltar... Les pallassades ajuden a fer la literatura moooolt més interessant.

Torno aviat (si demà la metgessa no es posa borde). Records a tots 11. Ja estàs fent d'Eulàlia??? A que el personatge et queda que ni pintat???

Titi

Titi Juher ha dit...

Eila,

Jo diria que em vaig llegir aquest llibre quan era MOOOOOOLT joveneta, però no aconsegueixo recordar-me'n. És que potser va ser una lectura obligatòria i vaig passar de tot? (cosa estranya, perquè fins a 2n de BUP vaig ser una repel·lent poc rebel).

En fi, demència senil, deu ser. Hauré de començar a fer fitxes de totes les lectures que faci.

Titi

Anònim ha dit...

Cris Carmona,
doncs sí,
ja sóc l'Eulàlia..

bé de moment només hem llegit
quatre pàgines del segon acte, i mira, no sé..
demà sabré més,
probablement acabarem el segon acte i ja et diré alguna cosa!

vaig a llegir el que hauré de llegir demà, per evitar riure..

fiins aviiat*
recupera't
i si la metgessa es posa borde,
tu t'hi poses més!

Anònim ha dit...

i una cosa més!
et puc passar el comentari del drama rural per email?
és que amb això de les presses de lultim moment,
m'he adonat que no tinc tinta a l'impresora..

per cert,
el llibre que m'he llegit ha estat el d'aigües encantades,
però no he tingut temps de fer el comentari que ens havies demanat..

fiins aviat,

att, Eulàlia..

Titi Juher ha dit...

Cristina,

Em pots enviar el que vulguis a titiprofe@gmail.com

I t'ha agradat "Aigües encantades"?

Titi

catrasca8 ha dit...

Bones Eila!!
Doncs dir-te que no crec que em llegeixi el llibre ja que a mi la ciència ficció no em va gaire. Jeje
un petó
TaTi

Eila ha dit...

Ei Tati!!
Que a mi tampoc m'agrada gaire la ciència-ficció, però aquest em va agradar.La única pega es que el segon o tercer capítol es fa una mica pesat, però está força bé aquesta novel.la.

Anònim ha dit...

Doncs avui em passo jo per aquí, ja era hora veritat? ;p

Bueno Eila, a mi no es que m'encantin els llibres de ciència ficció tampoc, però suposo que deu ser interesant llegir-lo, ja que el principi m'ha començat agradant.

Res mes a dir, Cristina esperem tots que vinguis aviat, en el fons et trobem a faltar i molt! :)


Un petò*

Judith Padilla

catrasca8 ha dit...

Ah, doncs ja veurem!! jeje
un petó Eila!
TaTi

Eva Martinez ha dit...

Hola, gent!

Ha estat bé llegir la conversa entre la Cris Carmona i la Cristina, entre la Tati i l'Eila, la Juherada den Joel, i com de desmoralitzats estàven en Sajet i la Patry (que no són pas els únics)...

Eila, a mi tampoc m'agrada la ciència ficció, però gens!! I encara que no té pinta d'estar malament i no el descarto del tot, no crec que m'agradés gaire.


Fins demà!!

ARi* ha dit...

Sembla que pot estar bé, encara que no he llegit mai cap llibre de ciència ficció però ho és molt o sencillament és unahistòria fantàstica?

mua

Ari*

Anònim ha dit...

Moolt bona explicació, però el llibre em sembla massa comú.
M'ha servit per acabar els deures.