1 d’abril del 2008

Un petit inconvenient, Mark Haddon

Doncs sí, avuí m'ha tocat penjar un llibre al bloc. M'ha costat decidir-me, però al final n'he trobat un que us pot agradar i el bo d'ell és que és relativament nou. Aquest llibre me'l va regalar la meva cosina gran per reis i em va dir "llegeix-te'l és molt bo" i, sincerament, estic d'acord amb ella ja que a mi em costa molt llegir-me un llibre i aquest me'l vaig llegir em menys d'una setmana, així que espero que us animeu!


Resum del llibre

El protagonista d'aquesta novel·la és en George de 57 anys. Ell s'està adaptant a una nova situació, a la vida d'un recent jubilat. Està casat amb la Jean i juntament tenen dos fills: la Katie i en Jamie.
La Katie anuncia que es casa amb el seu xicot, en Ray, cosa que a la família no li fa molta gràcia ja que no els agrada molt aquest noi.A la Katie sempre li costa de decidir si l'estima de debò o simplement és perquè li agrada la forma que tracta al seu fill Jacob.
Jean està fins el cap dels preparatius del casament de la seva filla i arran del casament elles dos no paren de discutir. Tot això a la Jean li ocupa molt de temps i no pot veure's amb el seu amant (un antic company d'en George).
En Jamie convida al casament de la seva germana el seu xicot, en Tony i la seva vida ordenada i tranquil·la se'n va en ordis. En mig de tant cacau a la vida d'en George, ell descobreix que té una lesió al maluc i s'obsessiona molt

Una mica sobre el autor


Va néixer el 1962 a Northampton (Anglaterra). Estudià literatura anglesa a la Universitat Merton d'Oxford i va acabar els estudis a la Universitat d'Edimburg. Va treballar durant un temps amb persones amb deficiències físiques i mentals, fet que el va ajudar amb la seva primera novel·la "El curiós incident del gos a mitjanit" (2004), que va ser guardonada amb el premi Whitbread i el Commonwealth.Abans d'això havia escrit i il·lustrant llibres infantils com la sèrie dedicada al "agent Z", a més de participar en la creació de guions per a sèries i pel·lícules de televisió.També dona classes de literatura creativa en la Universitat d'Oxford i en la Fundació Arvon, i es dedica a la pintura abstracta.Està casat amb Sos Eltis, professora d'anglès en el Brasenose College d'Oxford. La seva última novel·la és "Un petit inconvenient" (2007).



Espero que a tots us hagí agradat el llibre i que us animeu a llegir-lo.




7 comentaris:

Axa ha dit...

La gent te el bloc molt avandonat!!
Te raó la Cristina!!

ARi* ha dit...

Història molt realista no??
Però que li passa amb els malucs?
Ari*

Anònim ha dit...

Cusineta!

Si la veritat és que estic d'acord amb l'Ari: la història sembla molt realista. En part ja m'agraden els llibres que expliquen la vida tal com és, sense necessitat de ficció, però, sincerament, no m'has acabat de convéncer.

I una altre coseta, no sé si la informació aquesta penjada que ens has volgut donar és pel fet de voler-nos fer interessar pel llibre, o... no sé. Però trobo que l'has deixat molt deslligada, no ho sé.

Bé, cusineta, ja saps que jo no vull criticar a ningú, eh? Tan sols és el meu punt de vista. Al igual que sé que et vas "currar" la recerca del llibre.

Un petó,

Estel

eric bosch ha dit...

dios!això és digne d´un culebrot!

Crec que és una història divertida i alhora realista,doncs qualsevol de nosaltres s´hi pot trobar.

Per mi no a stat malameng la teva entrada de blog.

Que vingui bé!

Titi Juher ha dit...

Axa,

Primer de tot i abans de res: malgrat que ja veig que has fet un esforç de correcció... encara hi faltaria una bona repassada. OK?

Els colorins i la negreta no juguen al teu favor: val més destacar les frases amb un bon estil i no amb eines tipogràfiques que, a més, no donen gaire elegància al teu text i, per tant, als teus pensaments. Quan més neutre siguis en la tipografia més ressaltaran les teves paraules.

I et dic el mateix que a molts dels teus companys: per què no m'expliques per què t'ha agradat, aquest llibre? Només dius que és fàcil: és aquesta una raó de prou pes per fer que una lectura t'agradi?

Hi falta reflexió personal.

Titi

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu Cristina

Titi Juher ha dit...

Axa,

Saps què tens de bo, tu? Que sempre saps adonar-te dels teus errors. Arribaràs lluny.

Titi