ESCOLTA’M
Els contes que em van ensenyar a viure
Jorge Bucay
“Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient amb la nata.
De seguida van adonar-se que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d’elles va dir en veu alta: “No puc més. És impossible sortir d’aquí. En aquesta matèria no s’hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril”.
Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l’espès líquid blanc.
L’altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: “No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s’apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l’últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora”.
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d’allà va poder tornar a casa raucant alegrement.”
Damián, el protagonista d’aquest llibre, decideix anar a un psicoanalista, en Gordo. Gordo, però, no l’ajuda directament, sinó que en cada consulta li explica un conte perquè ell mateix solucioni els seus problemes. Tot el llibre es divideix en diferents capítols que corresponen a una consulta cada un i, per tant, en cada capítol hi ha un conte. En aquest llibre podem trobar contes per a cada situació, contes que et fan reflexionar i t’ajuden a veure respostes a problemes cotidians o a qüestions que tots ens hem plantejat en algun moment.
He triat aquest conte per exposar perquè crec que és el que més s’adequa a la nostra situació ja que estem a la fase final del curs i ens ho juguem tot amb els examens. Més d’un s’hi pot sentir identificat, ja que moltes vegades no veiem fruits dels nostre esforços i tenim ganes de dexar-ho córrer perquè creiem que no serveix de res estudiar si després no aconseguim el que volem.
Al principi, quan em van recomanar el llibre, no em va agradar gaire la idea de llegir un llibre basat en petits contes, preferia una història continuada. Però el fet que cada capítol contenia una història que començava i acabava, és a dir, que eren com capítols independents, va fer que m’enganxés més. De tal manera que al final de cada capítol em deia “Va, un altre i prou” i seguia llegint. No obstant, aquest llibre també pot ser molt útil pels qui no tenen temps per llegir o pels qui no els agrada llegir, ja que consta d’historietes molt curtes que faciliten la lectura i fan que sigui un llibre molt poc pesat de llegir.
Referent a l’autor, Jorge Bucay, puc dir que és un metge psiquiatra i escriptor argentí. Les seves obres han estat bestsellers en alguns països i s’han traduït a disset llengües.
Aquests contes
només s’han escrit
per assenyalar un lloc o un camí.
El treball de buscar dins,
en el fons de cada relat,
el diamant que hi ha amagat...
...es feina de cadascú.
Els contes que em van ensenyar a viure
Jorge Bucay
“Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient amb la nata.
De seguida van adonar-se que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d’elles va dir en veu alta: “No puc més. És impossible sortir d’aquí. En aquesta matèria no s’hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril”.
Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l’espès líquid blanc.
L’altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: “No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s’apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l’últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora”.
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d’allà va poder tornar a casa raucant alegrement.”
Damián, el protagonista d’aquest llibre, decideix anar a un psicoanalista, en Gordo. Gordo, però, no l’ajuda directament, sinó que en cada consulta li explica un conte perquè ell mateix solucioni els seus problemes. Tot el llibre es divideix en diferents capítols que corresponen a una consulta cada un i, per tant, en cada capítol hi ha un conte. En aquest llibre podem trobar contes per a cada situació, contes que et fan reflexionar i t’ajuden a veure respostes a problemes cotidians o a qüestions que tots ens hem plantejat en algun moment.
He triat aquest conte per exposar perquè crec que és el que més s’adequa a la nostra situació ja que estem a la fase final del curs i ens ho juguem tot amb els examens. Més d’un s’hi pot sentir identificat, ja que moltes vegades no veiem fruits dels nostre esforços i tenim ganes de dexar-ho córrer perquè creiem que no serveix de res estudiar si després no aconseguim el que volem.
Al principi, quan em van recomanar el llibre, no em va agradar gaire la idea de llegir un llibre basat en petits contes, preferia una història continuada. Però el fet que cada capítol contenia una història que començava i acabava, és a dir, que eren com capítols independents, va fer que m’enganxés més. De tal manera que al final de cada capítol em deia “Va, un altre i prou” i seguia llegint. No obstant, aquest llibre també pot ser molt útil pels qui no tenen temps per llegir o pels qui no els agrada llegir, ja que consta d’historietes molt curtes que faciliten la lectura i fan que sigui un llibre molt poc pesat de llegir.
Referent a l’autor, Jorge Bucay, puc dir que és un metge psiquiatra i escriptor argentí. Les seves obres han estat bestsellers en alguns països i s’han traduït a disset llengües.
Aquests contes
només s’han escrit
per assenyalar un lloc o un camí.
El treball de buscar dins,
en el fons de cada relat,
el diamant que hi ha amagat...
...es feina de cadascú.
18 comentaris:
Ei Anna!
En veure el títol ja m'he imaginat que la de la entrada havies estat tu, xD!
Recordo, fa temps, quan estaves llegint aquest llibre, que em vas llegir un parell o tres d'historietes. I em van agradar molt,jeje. I sempre parles d'aquest llibre. Es nota que et va agradar.
M'ha agradat l'entrada :)
Ens veiem per barraques no?
Un petó
TaTi
Carreraaaaaaaaaaaas!
Molt interessant el llibre, crec que l'Eva també se l'havia llegit i me n'havia parlat molt bé. Sembla molt interessant el rotllo aquest de'n Bucay i a més, per nosaltres, que sempre estem bastant escurades, van de conya perquè són bastant assequibles (per Sant Jordi els venien per quatre duros).
Doncs res, vagi bé per barraques!
Jo em quedo esperant que arribi dissabte (OPOPOPOP)
(:
Petons!
Eps, Anna,
Ja començava a trobar estrany que no sortís en Bucay, per aquí... Ara: no sé per què però no m'esperava que fossis tu, qui en parlés, mira què et dic.
En fi. Que al final tindrem una llista de "grans" llibres, aquí. Ja era això.
Per cert (a tots): com van les Fires?? Ja esteu llegint força?
Titi, sense fires
ieepaa annucha!!
Un llibre força atractiu per noies que van tot el dia estressades i que necessiten una cosa rapida, fàcil i diferent abans de tancar el sobre per dormir.
guay guay Anna, apart l'entrada està bé, m'ha estat fàcil de llegir, i això s'agraeix bastant!
Ah, i l'has clavat (o l'ha clavat, no ho sé) amb les dues ultimes estrofes, totalment d'acord.
un petonííííssim
fins demà;)
Patry
Netaa,
Força interessant el llibre. M'ha agradat el relat de les granotes, si tens el llibre per casa ja me'l passaràs. I sinó doncs faré una visita a la biblioteca que fa temps que no hi vaig.
I tan que llegim!
Almenys jo. Amb el solet que ha fet aquests dies venia molt de gust sortir al pati a llegir.
Ens veiem demà.
Un petó
Alba
Hola Anna
Mol guay el llibre, sembala interessant i molt bo :D
vinga, ens veiem demà
Adeu ;)
Christian
QUE PASSA ANNA!!!!!!!!!!!!!!!
bé dir-te que m'agrada molt en Bucay tot i no haver llegit aquest se que en té de molt bons, el meu preferit per exemple és "El candidato" llibre que et recomano.
IvAn...
bones a tothom!!
Era evident que aquesta entrada seria teva jaja
Jo com que no sóc un gran aficionat a la lectura no puc opinar sobre aquest autor, però si m'agradaria dir que n'he escoltat moltes coses d'ell i sempre bones, així que suposu que és un molt bon escriptor!
Bé doncs res més,
ens veiem a l'insti!
Petons
ArGi
eep!
Soc en lluis diaaz
Que estava pensant la enquesta del Tirant, i un cop l'he acabada m'he proposat llegir una entrada, he llegit la primera que hi havia, per cert, molt traballada, possiblement triï aquesta a la redacció dels meus llibres, m'ha agradat, sí, i taaant!
petoons a tothoom!
wiSSo
estic ENAMORADA d'aquest escriptor.
Anna no sabía que t'agradava, pel que veig no et conec tant com em pensava... jaja
M'han de fer tres regals d'aniversari enderrerits.I gràcies a Sant Jordi, activitats de Sant Jordi de classe, tant de bloc i bloc i bloc... HA SORGIT EFECTE!
perque he demanat tres llibres, i he pensat que almenys un hauria de ser tret d'aqui, del bloc, del NOSTRE bloc[:
i així de pas, em serveix per la redacció dels meus llibres 2, ja que la 1 la vaig fer,la Juher me la va rebutjar i em vaig rendir, ho RECONEC.Aquest cop no passará, perque després et sents idiota,fent coses per res, i aixó no pot pas ser.
Doncs aquesta entrada es de les poques que m'he llegit sencera,per tant felicitats anna GUAPA per la tria MOLT BONA.
un petó per tothom i BONA NIT.
àStRiD#
Hola Anna!
no se per què, però en veure el títol del llibre i en començar a llegir l'entrada, m'he imaginat que eres tu i efectivament! jiji!
Em sembla que he llegit algun llibre de Bucay, no ho sé, ja ho miraré, ho si no, segur que en tinc algun per casa.
Apa doncs, ens veiem!
P.D.: Estudieu força català!!!!
Bones!
Buff... Per mi aquest llibre té una llarga història. Te'n recordes Cris? Jajajaja
La veritat: jo també el recomano. N'aprens molt. I un consell tan sols: no us el llegiu d'una tirada, aquest és un d'aquells llibres que s'ha de llegir un conte i fins que no trobis el seu significat i no li hagis donat mil voltes, no vagis a per el següent.
Per cert Anna: jo tampoc m'esparava que fossis tu qui recomenés un llibre d'aquest gran escriptor. Però m'ha agradat. :)
Un petó!
Stel
Hola!
Sembla força interessant aquest llibre. M'ha agradat l'entrada!
Que vagi bé!
Eila
Aquest llibre m'agrada molt i l'autor encara mes!!
Bueno gent marxo perquè demà tinc examen de català!
AxA
ueoh!
molt bona presentació i pel kas dit,un bon llibre.
m´ha sorpres mol q fosis tu la q el rekomanes,ma kostat de fermen a lidea,pero a stat mub.
q vingui b!
Anna!
En Bucay sempre m'ha cridat molt l'atenció, vaig llegir contes per pensar i em va agradar molt i n'hi ha un que sempre m'ha temtat però encara no he fet el pas, el de cartes per a Clàudia, aviam aquest estiu...
Mua
Ari*
Anna,
Ja et vaig dir que m'havia agradat, que sortís en Bucay. I no perquè m'agradi gaire (ja he superat una mica aquesta etapa de necessitat "espiritual") sinó perquè és un dels autors més llegits de la nostra època. Aconsegueix atreure lectors de totes les mides i totes les formes i de tots els llocs.
A part que tinc una experiència personal molt lligada a aquest autor... Una amiga molt amiga tenia un càncer al cap. Els metges no van tardar a dir a la família que no passaria de 6 mesos. Va lluitar tant que els 6 mesos es van convertir en 6 anys (de lluites, de patiments, de dolor però també de saviesa, de conversa, d'alegries i d'intel·ligència emocional). Es va esperar a morir per poder veure i acariciar el meu fill petit... Doncs bé, la Rosa va llegir molt Bucay, durant els darrers mesos de la seva vida. Molt. I jo vaig agafar-li una mica de mania, a aquest autor. Vaig relacionar Bucay amb mort i em sembla que no tindré nassos de llegir-me'l mai.
Acaben d'arribar els nens.
Després et comento l'entrada.
Titi
Anna,
La teva entrada és bona. I com ho valoro, això? Doncs perquè es fa llegir, tant per la forma (sòbria, elegant, ordenada) com pel fons (clar, entenedor, interessant, argumentat).
Si haig de ser crítica (em toca de ser-ne) potser et diria que tens alguna petita errada que no hauries de tenir (cotidiana per quotidiana, examens per exàmens, dels nostre per dels nostres, etc.) i que segurament hauries pogut fer més interactiva l'entrada amb algun link interessant o alguna entrevista amb en Bucay, que n'hi deuen haver moltes. No cal dir que una musiqueta de fons així tota "cursi" també s'hi hauria escaigut.
De tota manera: molt bé.
Titi
Publica un comentari a l'entrada