El noi del pijama de ratlles

“El noi de pijama de ratlles” de John Boyne

Aquest és el llibre que us presento. Si us sóc sincera, el títol no em va trastocar gaire, per no dir gens. I la portada de tapes toves tampoc em va fer tornar boja. Ara sí, la contraportada em va deixar ben intrigada, amb la mel a la boca. No és una contraportada qualsevol, com les que llegim habitualment als llibres. No s’explica absolutament res de l’argument ni de les característiques de l’obra. El propi autor cita que el llibre és molt difícil de definir, i que si ho fes destrossaria l’experiència de la lectura. I té raó.

M’he informat sobre l’autor, John Boyne, és Irlandès. A Irlanda la novel·la a estat un gran èxit, i com a conseqüència, s’ha traduït a dues dotzenes d’idiomes! Fascinant. També tenen planejat fer-ne una pel·lícula. No us escric, gaire més de l’autor, perquè és bastant avorrit, al menys per mi.

El meu primer contacte amb la novel·la va ser fred i distant. No aconseguia fer-me meves les pàgines, ni integrar-me a l’obra. Vaig plantejar-me deixar el llibre, (el primer capítol no em va atraure, d’aquí la meva decisió). Però vaig pensar, que també s’han de llegir aquelles obres que no t’agraden, (al segon capítol ja m’hi vaig enganxar de ple) :P.
M’agradaria no haver-vos d’explicar l’argument, doncs des de el meu punt de vista, t’aixafa l’obra. Et trenca la poca, poquísima màgia que poden recollir les dues-centes disset pàgines del llibre.

Et proposaria que paressis de llegir ara mateix i no continuessis. Perquè s'ha de llegir sense saber què passarà. Tu has de descobrir la màgia. En aquesta situació el que dic és absurd. ¡Osea, allá vamos!

Argument de l'obra:

El nen de pijama de ratlles tracta d’un tema dolorós i tràgic, de la nostra història. El narrador dels fets, és un noiet de nou anys, Bruno. Veiem i comprenem l’obra des dels seus ulls. Una visió diferent, impactant.

Bruno és fill d’un comandant nazi, que és l’encarregat de dirigir el famós ,lamentablement, camp d’Auschwitz. El noi viu a Berlín amb la seva mare, el pare, la germana (la tonta de remate), com ell la cita, i criats. Entre els quals trobem a Maria.
Bruno es traslladat juntament amb la família a una casa situada al costat del camp de concentració. On des de la seva finestra contempla, un munt de persones amb pijames de ratlles.

La monotonia de la nova vida, i la vocació que té per ser explorador, el condueixen fins arribar al qui seria el seu nou amic. Coneix en Shmuel. Un nen amb pijama de ratlles que es troba a l’altre costat del reixat de filferro. Entre els dos nens, que per cert, varen néixer el mateix dia, s’estableix un gran lligam d’amistat. Bruno i la seva ingenuïtat juguen un gran paper en aquest relat. Ingenuïtat que en més d’una ocasió et provoca desesperació.

No desvelaré quin és el final de la història. Per mi, el moment més tendre i més dur alhora. Si decidiu llegir-ho, no comenceu per l’última pàgina, com molts feu, us equivocareu de ple. Us animo a que la llegiu! I no tingueu la temptació de tornar a deixar el llibre a la prestatgeria. Endavant!

PD: Relaciono l’obra naturalment, amb el diari d’Anna Frank, i amb la pel·lícula la vida és bella.

Claudia Guijarro des de Figueres, per a IES Olivar Gran! (:

Bona nit i fins demà!