Bona nit a tothom,Editorial: Empúries
Títol original polonès: Pianista
Traducció: Josep Marco i Jerzy Slawomirski
ARGUMENT
El músic jueu-polonès Szpilman treballa a la ràdio de Varsòvia com a pianista, veu com tot el seu món s'esfondra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió a Polònia.
L'estació de ràdio on estava treballant es bombardejada, doncs Szpilman arriba a a casa seva per assabentar-se que Gran Bretanya li havia declarat la guerra a Alemanya.
Les condicions de vida per als jueus a Polònia s’anaven deteriorant: un límit en la quantitat de diners per les famílies, duen obligatoriament unes cintes als braços per identificar-los, i el 1941, són col·locats en el Gueto de Varsòvia. Allà pateixen fam i humiliacions dels Nazis, també tenen por a morir i pateixen constantment tortures.
La majoria dels jueus són reunits i duts a camps de concentració. Però Szpilman és salvat per un amic de la família. La resta de la seva familia no és salva i, separat dels seus familiars, sobreviu en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucció alemanyes i fora confiant en l’ajuda de persones que no eren jueves.
Amagat presencia molts dels horrors comesos pels nazis i l’aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passa un any i es torna a provocar un altre aixecament que dona fallida un altre cop, i Varsòvia queda quasi desocupada i Szpilman està a punt de morir de malalties o de desnutrició.
Buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir, i mentre ho està intentant, un oficial alemany el veu, i quan sap que és pianista li fa tocar una cançó. Doncs aquest es complau i el porta a menjar. Setmanes després els alemanys són forçats a marxar de Varsòvia, però l’oficial li dóna una jaqueta i li promet d’escoltar-lo a la ràdio. Aquesta jaqueta casi el mata ja que les tropes soviètiques el confonen amb un alemany i el disparen fins que veuen que no ho és, tan sols la porta perquè té fred. Quan s’allibera un camp de concentració proper, capturen a l’oficial i aquest demana a un presoner que contacti amb Szpilman, però quan aquest aconsegueix arribar els presoners alemanys ja no hi són, s’han traslladat.
Szpilman torna a tocar a la ràdio de Varsòvia .Interpreta de manera triomfal la mateixa peça que va salvar-li la vida amb aquell oficial alemany.
Aquí us deixo alguns links sobre l'autor i l'oficial alemany.
4 comentaris:
El hola Menel!
Pot ser un llibre prou interessant, encara que no crec que me'l llegeixi!
M'ha agradat la biografia tan extensa de l'autor.
Hihi és broma, encara que m'ha agradat la manera que l'has presentat, només amb una foto, esta be.
Vinga, ja ens veurem gent!
Bones Menel!
La pel·lícula: GENIAL!
El llibre també deu estar molt bé.
Fins demà!
TaTi
Menel!
Em sembla que deu estar bé el llibre,com diu la tati, la pel.lícula és molt bona!
Eila
Menel,
ÉS una presentació irregular. Com és que dediques tant d'espai a l'argument i tan poc a l'argumentació???? Oblides que l'objectiu de l'escrit era CONVÈNCER els teus companys perquè es llegeixin l'obra que proposes. No s'hi val! Amb l'argument només convenceràs aquells als quals agradi el tema de la Segona Guerra Mundial i de l'holocaust.
Segona. Els links que hi has posat no tenen cap mena d'interès (són opinions personals de gent com tu o com jo, en blocs o pàgines de particulars).
Tercera. On és la teva experiència personal amb el llibre? Si no me l'expliques puc arribar a pensar que no te l'has llegit. Veient la pel·li n'hi havia prou per fer l'entrada que has fet.
Ai, ai...
Titi
Publica un comentari a l'entrada