El Joc de l’Àngel, Carlos Ruiz Zafón

Us presento el llibre que he triat per recomanar i animar a la gent a que se’l llegeixi, tot i que crec, que l’elecció d’un llibre a vegades és molt personal. I aquest llibre és ni més ni menys, que El Joc de l’Àngel, l’última publicació de Carlos Ruiz Zafón. Després d’haver canviat uns quants cops la meva tria, per motius com ara el fet d’haver sigut una de les últimes a publicar al bloc, i que molta gent hagués penjat ja algunes de les meves idees, l’he canviat per última vegada. Quan em vaig assabentar que el disset d’abril sortia a la venda aquesta obra, la vaig buscar a tot arreu. Perquè des de que vaig llegir L’ombra del vent, per recomanació d’una amiga, no he deixat de buscar llibres d’aquest autor per llegir-los, tot i que encara me’n falta algun, aquest últim havia de ser meu. Un cop el vaig aconseguir i començar a llegir, sabia que era una bona opció. A més, d’animar-me a llegir-lo el fet de que se n’havien venut 230.000 exemplars en un cap de setmana, i que és dobles el llançament D’un Món Sense Fi de Kent Follet.

L’únic problema que he trobat és que tot i que s’ha publicat la portada que tindrà la versió catalana del llibre, que és la que he posat a dalt, fins el vint-i-nou de maig d’aquest any no sortirà a la venda, per tant no sé si sera vàlid pel bloc de català.

El que em va cridar l’atenció d’aquest llibre va ser: la portada, la intriga del títol sobre quina relació tindria amb el contingut, evidentment, l’autor, i una última cosa, una frase que deia: “La pròxima vez que quieras salvar un libro, no te juegues la vida… Te llevaré a un lugar secreto donde los libros nunca mueren y donde nadie puede destruirlos.”


Sobre el llibre:

Et transporta de nou com a L'ombra del vent, a la Barcelona dels anys vint, al Cementiri dels Llibres Oblidats, on et fa viure una gran aventura d'intriga, romanç i tragèdia a traves d'un laberint de secrets, on l'embruixament dels llibres, la passió i l'amistat és junten. I tot aquest conjunt de factors, fa que no et puguis desenganxar de les sis-centes setanta dues pàgines que te fins al final. Però, pel fet que estigui ambientada al mateix lloc, que no confongui a ningú, perquè no es una segona part de l'ombra del vent ja que funciona independentment, tot i que hi apareixen alguns personatges iguals, però que desenvolupen papers molt diferents.

No posaré res més, perquè com el mateix autor ha dit moltes vegades: "una novel·la és com un petò que no és pot ni és deu explicar abans, perquè és descobreixen i s'expliquen sols" A més, de que personalment, penso que perd la intriga el fet de llegir un resum d'un llibre, perquè llavors ja és sap tot.


Sobre l’autor:

L’autor és: Carlos Ruiz Zafón que te les següents publicacions:

-Literatura juvenil
El príncep de la boira (Barcelona; Edebé, 1993)
El palau de mitjanit (Barcelona; Edebé, 1994)
Marina (Barcelona: Edebé, 1999)

-Narrativa
L’ombra del vent (Barcelona: Planeta, 2002)
El Joc de l’Àngel (Barcelona: Planeta, 2008)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Ruiz_Zaf%C3%B3n
(Hi podràs trobar els premis que ha obtingut, la seva biografia, enllaços externs...)

http://www.carlosruizzafon.com/
(web oficial de l’autor, on hi pots veure la seva biografia, projectes, entrevistes, més informació sobre les seves obres, premis, opinions de crítics sobre ell i els seus llibres...)

http://www.flickr.com/photos/carlosruizzafon/
(Diferents fotografies de Zafón, en llocs com la firma dels llibres que es va celebrar a Barcelona, la presentació del seu nou llibre...)


Altres webs o coses d’interès:

http://www.eljuegodelangel.com/
(Web oficial del llibre, hi han entrevistes, enllaços, fotografies, noticies recents, descarregues de fons d’escriptori, icones...)

http://es.youtube.com/eljuegodelangel
(Hi han informacions sobre el llibre del joc de l’àngel, entrevistes amb l’autor on es revelen diferents claus sobre els personatges i pistes per endinsar-se dins la novel·la, comentaris i opinions...)

A continuació he posat un video d’una entrevista que hem va semblar molt interessant d’aquesta pagina:





Espero que us hagi agradat i us animeu a llegir-lo, perquè personalment és igual o millor que l’ombra del vent, tot i que són diferents i és mereix realment una oportunitat.
Fins demà, petons

Silvia Rodríguez