Les Noies de Filferro, Jordi Serra i Fabra

“[...]Ella es va acostar a la riba. Una lleu ona, mansa, es va aproximar a ella. No es van tocar. L'aigua va arribar al límit del seu periple, va retrocedir i va tornar a prendre impuls per a una nova ona. Ella se la quedà mirant, mentre els seus peus descalços s'enfonsaven poc a poc en la sorra humida. Jo, que no m'havia descalçat, estava un parell de passos per darrere.

-Molta gent somia amb retirar-se en un lloc com aquest- vaig sentir que deia.
-Però als setanta o seixanta anys.
-N’estàs segur?
Va girar el cap exhibint aquell somriure que tant em torbava.
-Deus pensar que estic boja, o que sóc una covarda, veritat?
-No-vaig dir sincerament-. I més desprès de conèixer tota la història. O almenys creure que la conec -la vaig contemplar un segon, banyada per la lluna, saben que mai oblidaria aquella imatge, i vaig dir-: Puc preguntar-te una cosa? [...]”

Això va ser el meu primer contacte amb “Les Noies de Filferro”; una novel·la actual, intrigant i amb una capacitat de persuadir increïblement increïble.
Inconscientment, com que em van sorprendre molt els diferents fragments del llibre, vaig prosseguir a una segona ullada llegint la contraportada, que deia així: “Jon Boix té vint-i- cinc anys i és periodista. El seu nou reportatge tracta d’aclarir el misteri d’una de les més famoses top models de la història, desapareguda fa deu anys”.

Seguidament, una de les principals culpables del meu plaer envers aquest llibre, “la profe”, va començar a explicar-nos tots i cada un dels detalls de l’argument de la novel·la. És cert que de la manera que ens la va pintar, podia semblar un tant distant ja que teòricament constava (i consta) d’una flamant i complicada investigació que havia de dur a terme un prestigiós periodista de Barcelona, sobre una jove i atractiva model que estava desapareguda des de feia deu anys per causes desconegudes. Però, a mesura que anava desenvolupant la seva explicació ens vam assabentar que aquesta adorada model formava un grup amb dues altres models, Cyrille i Jess.

Les tres juntes eren les deesses de les passarel·les, eren idolatrades i seguides per tot aquell qui les veia pel carrer. Desgraciadament tot va acabar malament. Cyrille es va suïcidar en saber que patia de sida i Jess va morir a causa de les drogues. Vania, la protagonista desapareguda, poc temps desprès dels fatals successos va desaparèixer sense deixar rastre.

Els alumnes cada vegada estàvem més encuriosits i patíem d’unes ganes brutals de saber més sobre el desenllaç d’aquella història basada en fets reals.

Sincerament vaig gaudir plenament de la lectura, així que ara us animo a que us imposeu davant Serra i Fabra i llegiu una de les seves millors obres.

http://www.sierraifabra.com/ Per a més informació sobre l’autor i les seves obres, aquí teniu la seva web oficial.

mariona