"El gato se abalanzó sobre mí con las uñas fuera. Vi sus brillantes ojos. Sus afilados dientes blancos. Al saltar de la caja, abrió la boca y emitió un bufido furioso. No tuve tiempo a reaccionar, se me cayó el ataúd de las manos y el gato me clavó las uñas en los hombros. Oí los gritos de Ryan. Levanté las manos para apartar el gato, pero su cuerpo caliente y peludo me cubría toda la cara mientras que las patas delanteras me atenazaban el cuello. <>, pensé..."
Primer de tot vull demanar perdó a totes les persones que facin ús d'aquest bloc i en especial a la Cristina, ja que m'he saltat les normes i he posat un llibre en castellà.
Podria definir aquest llibre com el que més m'ha marcat durant la infància i del qual conservo un record molt preciós d'una tarda estirat al sofà, desconnectat totalment de tot el món i concentrat en la lect
ura. Tenia 10 anys quan, per Sant Jordi, em van regalar aquest llibre. En un principi, el vaig deixar a la lleixa junt amb els altres llibres per llegir que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Un dia, no ho recordo concretament, el vaig agafar i el vaig començar a llegir. Mentre el llegia suposu que sentia allò que la Cristina anomena el plaer de llegir, que mai havia trobat en cap altre llibre.
A simple vista es veu que no sóc un noi de llegir, no he sabut trobar el que els altres en la lectura, i en el fons em sap greu, però que hi vols fer... Però aquest llibre ha sigut diferent, no puc saber el perquè, però en el seu moment em va fascinar.
El llibre tracta d'un noi que per accident mata un gat, i que a partir d'aquell moment li comencen a passar una sèrie de desgràcies relacionades amb gats i que el portaran a viure escenes de real suspens (tenia 10 anys).
M'he l'he llegit uns 5 cops i, actualment, no us el recomano, ja que és literatura de terror infantil, però sí si teniu algun nen o nena i li voleu regalar alguna cosa.
Finalment un petó per tothom i avera si animem aquest bloc comentat!!
Muaaaaaaaa
ARGI
Primer de tot vull demanar perdó a totes les persones que facin ús d'aquest bloc i en especial a la Cristina, ja que m'he saltat les normes i he posat un llibre en castellà.
Podria definir aquest llibre com el que més m'ha marcat durant la infància i del qual conservo un record molt preciós d'una tarda estirat al sofà, desconnectat totalment de tot el món i concentrat en la lect
ura. Tenia 10 anys quan, per Sant Jordi, em van regalar aquest llibre. En un principi, el vaig deixar a la lleixa junt amb els altres llibres per llegir que he anat acumulant al llarg de la meva vida. Un dia, no ho recordo concretament, el vaig agafar i el vaig començar a llegir. Mentre el llegia suposu que sentia allò que la Cristina anomena el plaer de llegir, que mai havia trobat en cap altre llibre.A simple vista es veu que no sóc un noi de llegir, no he sabut trobar el que els altres en la lectura, i en el fons em sap greu, però que hi vols fer... Però aquest llibre ha sigut diferent, no puc saber el perquè, però en el seu moment em va fascinar.
El llibre tracta d'un noi que per accident mata un gat, i que a partir d'aquell moment li comencen a passar una sèrie de desgràcies relacionades amb gats i que el portaran a viure escenes de real suspens (tenia 10 anys).
M'he l'he llegit uns 5 cops i, actualment, no us el recomano, ja que és literatura de terror infantil, però sí si teniu algun nen o nena i li voleu regalar alguna cosa.
Finalment un petó per tothom i avera si animem aquest bloc comentat!!
Muaaaaaaaa
ARGI
5 comentaris:
Argi,
No et pots saltar aquesta norma. Ho sento.
Titi
Eis,
Els gats morts no miolen?
Joel
ei argi,jo també m´he llegit aquest llibre(als 10 o 11 anys)i me va agrada molt.De fet,en tinc molts d´aquesta col.leció a la meva biblioteca particular i m´ho vaig passar molt bé llegint-me´ls.
que vingui bé!
Eiss,
Buff, me'n vaig llegir uns quants d'aquesta col·lecció quan era peque, m'agradaven molt, igual que els llibres de los siete i los cinco -de peque mai llegia en català i, de fet, encara em costa molt posar-me a llegir un llibre en català-.
Anna
Argi,
Al marge del que ja vam comentar abans, això del català i el castellà, em sembla un llibre realment molt poc apropiat per a aquest bloc.
La gràcia, l'objectiu del bloc, era poder-nos recomanar lectures de tot tipus, els uns als altres, però sempre, esclar, tenint en compte que vosaltres sou a punt d'entrar a la vida adulta. No s'hi val... I si no ets gaire "de llegir", doncs havies de fer l'esforç per trobar un llibre que s'adeqüés a la teva falta de pràctica lectora.
Has fet trampa. Ho sento, però no t'ho puc passar.
Titi
Publica un comentari a l'entrada