Diari d'un forense, anatomia de 10 crims reals

T’agraden les series policíaques? Ets d’els que cada dilluns t’asseus al sofà i mires “Telecinco” o diàriament mires el canal “AXN” o “FOX” del canal plus per mirar sèries com C.S.I, Bones, Dexter, Caso abierto o Sin rastro?
Sèries que tracten d’assassinats i desaparicions que s’acaben resolen, o en els casos més inquietants que te’ls deixen a mitges amb aquell “continuará” i no veus mai el capítol que continua, però segueixes sabent que el nostre gran policia, acompanyat d’uns grans forenses, doctors i testimonis serà capaç de trobar el culpable i fer justícia. Són sèries que t’enganxen els primers minuts i fins que no s’acaben no pots anar a dormir, a vegades amb neguit per por de si tens a l’assassí sota el llit. Tot i així acabes adormin-te, pensant que tot és televisiu i no pot passar en la realitat, són fets exagerats per generar audiència.
Però, i si realment no és així? Que en sabem alguna cosa d’assassins d’aquí a prop? La nostra ignorància fa que no n’hi hagi? La realitat és tan bèstia?

Diari d’un forense de Clàudia Pujol, és un llibre compost per deu casos EMPORDANESOS, reals i impactants, resolts per un metge forense i pediatre d’aquí Figueres, Narcís Bardalet. Així doncs, si creus que totes les sèries són extremadament exagerades, amb aquest llibre curtet, entretingut, extremadament fàcil de llegir, sorprenent i inquietant, te n’adonaràs de que hi ha assassins no tan imaginaris que actuen al nostre voltant, potser te n’has creuat pel carrer o potser algunes d’aquestes víctimes i ni tan sol te n’has adonat.Aquest llibre, l’he llegit fa molt poc perquè me’l va regalar el meu pare, li va semblar que em podia fer gràcia llegir un llibre sobre els assassinats que ha resol Bardalet, el metge que em visitava quan era petita i ara visita al meu germà. I així va ser com vaig imaginar-me una segona vida del que havia estat el meu pediatre i vaig descobrir algun dels casos més C.S.I. empordanesos.

Clàudia Pujol en el llibre, ens ha canviat el veritable nom de les víctimes i assassins per tal de no identificar-los, tot i així, mentre llegia li explicava algun cas al meu pare i se’n recordava d‘algun d’ells o sigui, encara em reforçava més la certesa dels episodis. Com diu Bardalet en el llibre, són deu casos que realment li han impactat , resolts amb intuïció, observació i psicologia, això és el que fa que realment t’impressionin.

Espero que us hagi semblat interessant,

Ari*