− Què llegeixes?
− Els mars del sud.
− Tu llegint en català, mama?
− Sí, perquè no?
− De que tracta?
− D'un detectiu i...
Doncs tot va començar així, amb un diàleg amb la meva mare. Feia dies que arrossegava un llibre, però no li vaig donar gaire importància. Ella sol llegir força. Un dia li vaig preguntar, i la curiositat va augmentar. Em va interessar aquell llibre, i pensava que allò em podia servir per acostar-me a aquella dona que sempre m'estava insistint en què llegís alguna cosa.
ELS MARS DEL SUD, UN DETECTIU I...
Els mars del sud, és la novel·la més popular de tota la sèrie Carvalho. El detectiu investiga el cas Stuart Pedrell, un important home de negocis que apareix mort a ganivetades en un barri suburdial barceloní quan tothom creia que era de viatge a la Polinèsia.
Per esbrinar el que va fer durant aquell any Stuart Pedrell, el detectiu comença per conèixer la peculiar personalitat de la víctima (les aficions intel·lectuals, l'obsessió per seguir els passos de Gauguin i anar-se'n als mars del Sud, un SÍMBOL DE PLENITUD VITAL SOMIADA).
Així, des de l'alta societat a l'inframón dels suburdis, la novel·la traça un intens quadre de personatges i ambients que reflecteixen els conflictes personals i col.lectius del nosrtre país en el moment de la Transició.
UN DETECTIU I...
És un llibre de detectius, de misteris i d'assessinats. D'aquells que val més no esmentar ni una paraula del final.
Però, no és el típic llibre de polícies on atrapen al lladre i aquí acaba l'emoció. El llibre té alguna coseta més. Us aseguro que llegireu un fragment de la primera pàgina i tindreu ganes de llegir-ne una mica més. Aquí teniu el fragment de la primera pàgina:
Fotem el camp.
―Jo no em canso de moure l'esquelet.
―Anem a moure'l d'una altra manera.
La Loli va amuntegar les galtes per somriure i va bufar cap amunt bellugant el serrell a l'estil d'Olivia Newton-John.
―Estàs calent.
―Avui toca, noia.
[...]
―Tornero, au, vinga. La teva germana i jo fotem el camp.
―Malparit.M'has tallat.
La Pecas ja havia amagat la llengua escorxada i mirava de fer-la servir per queixar-se de la intromissió del Bocanegre.
Sembla diferent, oi?
Ho és! És diferent. Us el recomano.
Haig de dir, que el que em va agradar del llibre és la portada. En aquest cas em va seduïr l'aparença. Em donava tranquil·litat, calor, pau, i molta sed de lectura!
10 comentaris:
Hola gent!
Acabo de fer la meva entrada i he vist que m'he deixat els enllaços, ho sento. Aquí els teniu:
· Més informació sobre Almudena Grandes:
http://www.lacentral.com/recorridos?idm=2&idr=374
· Articles al País d’Almudena Grandes:
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Hola/elpepiult/20080107elpepiult_1/Tes
Ho sento i gràcies!
Fins demà a tothom.
Almudena*
Almu,
L'Almudena Grandes és una de les meves autores preferides. Sense cap mena de dubte. M'ha agradat i m'ha sorprès, veure que algú de la classe s'hi havia interessat.
Problema!: Aquest és un bloc per a l'assignatura DE LLENGUA CATALANA. Esteu oblidant què estem fent???
No perdeu el nord, nois.
Titi
Hola!
Cristina,
estic d'acord amb tu. Però no en trobava cap per recomanar en català...Era l'únic que havia llegit, ho sento!
_almudena*
Bones Almu!
Doncs dir-te que el llibre que has triat em sembla interessant, ja que va de "joves" com nosaltres, jajaja!
Vinga, fins demà!
uoo!!no ´he llegit,però sembla ser que és un bon llibre.
Gràcies per la recomanació.
Eric.
Bones,
Pinta bé aquest llibre. Ale, un altre cap a la meva llarga llista de llibres interessants per llegir. xD
Fins dilluns,
Anna
Eis Almudena,
Ni idea d'aquesta escriptora, però si tu i la Titi la teniu tant amunt deu ser per alguna cosa.
Cuida't!
Joel
Hola almu,
Massa llarg, i molt pal llegir-ho. I si poc m'agrada la lecura en català, menys en castellà, jojo!
Que vagi bé. Cuida't.
Adéu.
Nova entrada Almu!!
Jaja!
Doncs em sembla molt interessant el llibre que proposes, de debò!
Vinga, vaig a estudiar verbs.
Fins demà
Tati
Almu,
S'agraeix la rectificació, sí. I mira que m'agrada molt més l'Almudena Grandes que en Vázquez Montalbán... Però bé: ja saps que les regles són les regles.
I de fet també em sembla genial que apareguin en Carvalho i en Vázquez Montalbán, dos clàssics a la literatura feta des de Barcelona. Si res més no perquè aquests noms han de sonar!!! Una bona tria.
Pel que fa a l'entrada... Bé, una mica precipitada (ho dic per les errades lingüístiques poc pròpies d'una noia que ha fet un bon 1r de batxillerat) i molt irregular (els fragments copiats sobren... ho dic a tothom!), però es fa llegir, la qual cosa és bona, i aportes experiència personal, que és el que es demanava.
Una abraçada i fins demà.
Titi
Publica un comentari a l'entrada