13 de maig del 2008

Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

ORIGINAL SINGULAR CURIÓS

ESTRANY PECULIAR

DIVERTIT ENTRETINGUT GENS PASAT

DISTRET AGRADABLE

VARIAT CONTES CURTS

HISTÒRIES AL·LUCINANTS

SORPRENENT INTERESANT

INIMAGINABLE

FANTÀSTIC IRÒNIC REFRESCANT

RÀPID EN LA SEVA LECTURA EMOCIONANT


Simples adjectius sobre el llibre d'una adolescent de 17 anys...

Però ... I els grans escriptors?

«Un llibre inacabable, infinit ... El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable ... I acabo per avui, me'n vull anar a dormir, que demà haig de tornar a llegir-lo» ENRIQUE VILA-MATAS

«Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu ... Alta literatura» JULIÀ GUILLAMON, La Vanguardia

«Estirant el fil d'una situació intranscendent, Pàmies el desenrotlla en poques frases fins al drama, la inquietud, l'explosió, l'absurd. » MARTINE SILBER



Donen ganes de llegir-lo, veritat? Jo, sincerament, us el recomano!


Que no n'esteu satisfets? Voleu saber-ne més? D'acord, aquí deixo les quatre línies que es troben darrere el llibre:



Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irónica, penetrant i continguda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants.




Ah! I una recomanació: no us el llegiu d'una tirada. Són històries ben diferents les unes amb les altres. És a dir, és un llibre per llegir un conte cada dia.


Sincerament, i no us enganyo, està molt bé!


12 comentaris:

Anònim ha dit...

esteeeeel!

Doncs aquest el tinc noia :) I després de sentir-ne (llegir-ne) tantes virtuts em plantejaré això de llegir-lo. Però segurament faré el que tu dius: el llegiré a poc a poc, un conte de tant en tant.

Apa, ens veiem demà!
Un petó


PD: molt llegible l'entrada estel. Curta però interessant ;)

catrasca8 ha dit...

Stelukiiiiiii!!!! :)
M'ha encantat la teva entrada!! xD
Molt original, sí senyor!
I qui millor que tu per tenir la idea?? jeje
Doncs m'has convençut, sembla que ha d'estar bé el llibre.
Ja me'l deixaràs oi??
Un petó Stelukiii!!

TaTi

Marc Soler ha dit...

Eiiiiiiiiiii Estel,
molt bé, molt bé, hihi, una de les entrades mes originals i amb més colors!
He pogut comprobar alló que deies sobre l'originalitat! hihi
Qui sap, potser me'l llegeixo!!!!
Vinga, ens veiem,
D

Marc

Patry ha dit...

Esteeeel!

Et felicito per l'entrada.
Ja tocava veure una cosa diferent a les altres, sortir de la monotonía en que les entrades estaven sotmeses, i començar a veure-hi color!
Ha estat molt agradable llegir-la i això és molt bona senyal!

apale, molt bon finde;)

un petonííssim!!!

Patry

ARi* ha dit...

eSteL!!
el tinc a casa i saps, m'has animat a llegir-lo!

mua

ArI*

Titi Juher ha dit...

Estel,

La Patry té raó quan diu que la teva entrada és agradable. Això està molt bé. De fet, és el principal.

I m'agrada que hagis estat original, que hagis fugit de convencions (autor, premis, argument...) i que hagis buscat la manera de vendre el producte.

Malgrat tot: on és la teva experiència personal amb el llibre? Quan, com i per què te'l vas llegir? Què en vas treure?

Bona feina.

Titi

Anònim ha dit...

Judit, Tati, Marc, Patry, Ari i Cristina,

M'agrada que us hagi agradat l'entrada, portava mesos amb la idea! Volia una cosa fresca... i estic contenta d'haver-ho aconseguit. De veritat, gràcies!!!


Cristina,

La veritat és que estic molt contenta, la última classe d'ahir dilluns em va animar moltíssim! Gràcies, de veritat :)

Llavores... Sobre l'experiència personal, no sé com fer-ho. Si l'afageixo a l'entrada em dóna la impressió que la mig trenco... però si més no és cert que hi falta. Així que ara, per què el comentari no es fagi tan llarg, n'escriuré un altre amb la meva esperiència referent el llibre.

Titi, mersi per tot :)


...steL×

Anònim ha dit...

EXPERIÈNCIA PERSONAL:

El llibre me'l varen regalar Els Reis. Si sé que ja tinc disset any, però jo els visc amb la mateixa il·lusió, al igual que la meva família.

Doncs aquest llibre resultava ser un dels paquets! Em varen regalar aquest i un parell més, la veritat, tots molt macos. I això que és estrany que la meva mare enserti amb el meu gust! jajajaja

Però no vaig començar-me'l a llegir fins dies més tard. Això que tens ganes de llegir alguna cosa abans de dormir, tot i que jo no sóc gaire de llegir abans d'anar al llit. Vaig agafar aquest, si més no hi tenia curiositat i de l'altre ja n'havia sentit a parlar força. El vaig agafar i vaig llegir una història qualsevol, no la primera. I fua! Em va marevellar el punt de vista! Tan estrany... tan original!

Doncs res més. Bé si! Dir també que aquest llibre em va agradar més per l'orinalitat amb la que narrava els fets que no pas els propis fets... Crec que ell és el mestre de les meves redaccions tan... ¿extranyes? jajajaja

Vinga! Un petó!
i BON ESTIU, GENT!

...steL×

Titi Juher ha dit...

Estel,

És un plaer tenir-te d'alumna i d'amiga. Perquè sempre hi ets. Quan parlo, quan ric, quan faig l'idiota, quan us renyo o quan ploro: sempre hi ets. I això s'agraeix tant, Estel, tant!! És bonic sentir que a vegades, en un acte de comunicació, tots els elements hi són i cap et falla (emissor, receptor, canal, missatge...). Quan jo faig d'emissor sovint em falta un emissor disposat; quan en canvi és algú de vosaltres que fa d'emissor sol fallar el canal o el codi. Fins i tot el referent.

Això, en canvi, no em passa, amb tu... Si emeto tu reps, interceptes, reacciones i, si cal, canvies. Si tu emets jo intento rebre i crec que t'entenc. És bonic.

Amb això de l'entrada i el bloc (aquest exercici que he experimentat aquest curs) m'ha passat com sempre, amb tu. Primer: vas captar què volia. Segon: vas actuar en conseqüència. Tercer: vaig dir-t'hi el que creia que t'hi havia de dir. Quart: has rectificat, has afegit el que et demanava.

Estel: gràcies.

Anònim ha dit...

Cristina,

La veritat és que jo apart de considerar-te com una professora, una molt bona professora per què sincerament crec que he après moltíssim amb tu, més del que t'imagines... també et considero com una amiga. I també t'ho agraeixo moltíssim!

Sé que semblarà extrany... però sempre que he estat espantada per qualsevol examen o he tingut qualsevol preocupació... d'una manera o una altre: m'has ajudat. De veritat! No et manteixo i saps que no pretenc res més que ser sincera. Però sempre, amb tu, he trobat la pau que buscava. GRÀCIES :)

Jo també ho considero molt bonic, al igual que saber que em coneixes bastant i també que sapigues que jo estic quan ho necessitis. Sempre s'agraeixen aquestes paraules :).

Per cert, si canvio per què tu m'ho dius, Titi, sé que és per a millor. Per què confio amb les teves paraules :)

Titi, molt bon estiu! I gràcies per tot.

Estel

P.D. Per què la "comprovació de paraules" cada dia és més llarga?? jajajaja

Titi Juher ha dit...

Estel,

L'any que ve no ens veurem, a l'aula (ja sabeu que no seré jo qui us faci el català). Però hi seré, ja ho saps, pel que necessitis i quan ho necessitis.

Gràcies per la teva sinceritat. Que fantàstica que arriba a ser la meva feina, a vegades... No saps prou bé com amanyago les teves paraules, ara mateix!

I de debò: sempre que em necessitis.

Titi

Jesús M. Tibau ha dit...

comparteixo la passió pel llibre i per l'autor