No podia ser d'altra manera, nois: aquesta setmana no hauria sabut recomanar res més. I és que... ENS N'ANEM AL TEATRE!!!! Hi anem a veure una adaptació -que promet- de la gran novel·la de Mercè Rodoreda. Teniu una setmana per llegir-la. Vinga, no us encanteu: llegiu La plaça del diamant, entreu dins de l'ànima de Natàlia, de la Colometa, i intenteu esbrinar per què aquest personatge ha despertat tantes passions. Ai, sí: ens n'anem al TNC i em fa una il·lusió de boig, portar-vos-hi. Ja ho sabeu, que no les tinc pas totes, però he volgut ser valenta perquè crec que us mereixeu que algú us doni l'oportunitat de viure un dels grans esdeveniments culturals de la temporada: la versió de Josep M. Benet i Jornet d'aquesta novel·la extraordinària, dirigida per Toni Casares i interpretada per gairebé 30 actors, i que dóna tret de sortida a l'Any Rodoreda. La veritat és que no sóc capaç de recordar quan va ser la primera vegada que vaig topar amb La plaça del diamant... Recordo un llibre vell, a la biblioteca de casa, amb aquest títol. Recordo una sèrie a la tele, amb la Sílvia Munt i en Lluís Homar, quan jo només tenia vuit, deu o dotze anys (i de la qual no em perdia ni una sola escena). Recordo les ganes d'anar a Barcelona, a Gràcia, a passejar per la plaça que dóna el títol a la novel·la i la decepció quan vaig arribar-hi, quan ja era més gran i vaig tenir prou valor per agafar un tren i un metro. Recordo tot això però no recordo quan va ser la primera vegada que vaig llegir el llibre. Només sé que em va entusiasmar. Era molt joveneta, em sembla. Segurament més jove que vosaltres... A partir de llavors (això també ho sé) no he deixat de llegir Rodoreda. Em queda poca cosa, ja. M'he promès que aquest any que ve -l'any Rodoreda!- m'ho acabo tot.
Llegiu el suplement Cultura del diari Avui, del 8 de novembre, dedicat a l'estrena de La plaça del diamant:
Llegiu l'entrevista a Sílvia Bel, l'actriu que interpreta el paper de Colometa:
Ens veiem al teiatru, nois!!! Que comenci l'espectacle.
38 comentaris:
Ola!
En Jordi va ser el primer en escriure un comentari, doncs io seré el segon. Això del blog resulta raro però alhora interesant i io per exemple, tinc més fecilitat per fer coses així, bàsicament perquè és més còmode.
Sobre el llibre de la plaça del diamant no se què dir perque no he entrat encara a cap web de document adjunt. Però ma mare m'he na parlat molt bé, però de la novel·la clar...
Per avui és tot anire vinguen cada setmana i comentar de moment la votació eh majoria absuluta del si moltes ganes d'anar al teatre.
bones!
tenia ganes de comentar-te, però no sabia per on començar perquè, simplement, mai cap profe havia fet cap blog de cap mena, i sincerament, se'm fa extrany comentar una pàgina web d'una professora, serà perquà li tinc respecte, per la manca de confiança o perquè mai ho he fet.
Però bàsicament volia comentar-te perquè, com ja deus haver averiguat, sento una gran passió cap a Mercè Rodoreda, algo impressionant. Vaig quedar tan i tan bocabadada quan vaig llegir la seva obra... Reconec que abans me n'havia parlat la meva mare, i molt bé, però al veure la llargada de l'obra, i les poques habituals ganes que tinc de llegir, em va entrar una mica de cague. Pero quan portava llegides les primeres 20 pagines, em vaig donar compte de que l'eleccio de la plaça del diamant havia estat l'encertada.
és difícil descriure l'apreci que tinc cap a aquesta obra, ningú s'ho pot imaginar. per aixo quan vas dir que aniriem a barcelona a veure-la, em vaig alegrar tan i tan! no m'hagues imaginat mai de la vida que aniria a veure una representacio de la plaça del diamant. per aixo t'he de dir, Cristina, que moltes i moltes gràcies pel sacrifici que fas de portar-nos'hi, pots estar segura de que molts en quedaran meravellats, d'aquesta gran escriptora.
Res més, que ja m'he allargat massa.
fins dema!
Patricia
PAS NOI!!!
Joe profe t'he de felicitar perque t'ha quedat un blog molt curradet.
Bé,no se que dir sobre aquest llibre pero amb els documents adjunts que ens has donat en tinc prou per saber que no és un mal llibre tot i que no entra en el rànking dels llibres que més m'agraden.
Espero tenir l'ocasió de llegir-me'l.
Bones Cristina!!
A conseqüència de la "bronca" d'aquest mati a classe he dit: va Pep que no costa res fer un comentari, i a sobre ho fa per nosaltres!
I...aquí estic-cumentan.
Que sàpigues que aquet blog m'ha agradat molt, és xulu i tot!
Què dir sobre la plaça del diamant de Mercè Rodoreda (en lletra cursiva jeje)?
Doncs que no en se gaire res, però em fa molta il·lusió anar a veure aquesta novel·la i visitar el TNC ja que no hi he anat mai.
Bé, espero que això serveixi com a comentari.
Ens veiem demà Cristina.
.pepe.
Patrícia,
Gràcies per la teva sinceritat. Has intentat explicar-te però encara em queda una cosa per saber: per què et va atrapar tant el llibre?
Ah, Patri: no és el meu bloc. És el NOSTRE bloc.
Aleix,
M'encanta que de moment estigueu tots tan animats a anar al teatre. L'enquesta de la setmana que ve ja podeu imaginar cap on anirà encaminada... I no estic tan segura dels resultats positius. Quatre hores són moltes, però espero que, malgrat tot, al final sapigueu passar-vos-ho bé.
Ivan,
Per què no és el típic llibre que t'agrada??? Explica't bé.
Pep,
Jo no foto "bronques": remoc consciències. Si has reaccionat no és a conseqüència d'una bronca, sinó perquè tenies mal rotllo amb tu mateix. "Ostres, pobra profe: ella tant que s'hi mata i jo tan passota. Ella que intenta motivar-nos com sigui i nosaltres que no parem de badallar i de xerrar i d'interrompre... I, a sobre, ni tan sols ens dignem a entrar al bloc que s'ha currat". Tinc raó???
Hola!
Ahir, després de passar pel blog (no vaig tenir temps per comentar-te), vaig anar a la biblioteca de casa, i després de buscar-lo, el vaig trobar: la plaça del diamant. Un llibre vell, amb la mateixa coberta que la foto petita que has posat, però la 15a edició i les pàgines estan esgrogueïdes, deu tenir uns anys. Tot i que encara no l'he començat, espero haver-me'l llegit per el dimarts, així no estaré tant perduda quan mirem l'obra.
Per cert, jo també tinc ganes d'anar al teatre; sempre que hi he anat a sigut al Teatre Jardí, i m'ha decepcionat molt. Tot i això, ja sé que el TNC no té ni punt de comparació amb el de Figueres.
La meva mare sempre m'havia dit que llegís alguna obra de Rodoreda, però mai m'ha atret gaire la literatura catalana, normalment llegeixo llibres d'autors estrangers, per tant, espero que aquest llibre (i l'obra de teatre) sigui un bon començament per continuar llegint obres catalanes.
Crec que ja queda tot dit.
Fins demà!
DBones gent!
Avui he tingut temps y com no dic anem a fer una visita al bloc de Cristina (com tu dius el nostre bloc), per ser-te sincera es el primer que entro.
Que dir-te de Mercè Rodoreda? Que m’he llegit una obra seva que ja vas esposar a classe Aloma cosa que em va agradar molt, no va ser una lectura obligatòria que te les llegeixes per obligació sinó que va ser una lectura perquè ami em venia de gust.
Personalment ami m’agradaria llegir una altre novel•la de Rodoreda però sincerament no se quina escollir perquè m’agradi i no canvi el meu punt de vista sobre Rodoreda.
Sobra la pregunta si ens agradaria anar al teatre, jo per lo menys si, ja que mai he anat al teatre nacional de Catalunya i n’he sentit a parlar molt. Se que no soc una noia de anar a teatre cada dos per tres però perquè no em pot agradar i aparti d’ara anar-hi? Nose son coses que san de provar en aquesta vida...!
Doncs per avui res mes, ja aniré passant!
Fins dema!
Axa
ei Cristina!
Només passava...
a eFFes
un petó!
No, ara en serio, el comentari anterior és una paròdia del comentari estandart que es sol fer als Fotologs, molt de moda últimament (clicant a sobre del meu nom podràs accedir al meu propi fotolog).
Del llibre he de dir que abans de veure l'obra no tindré temps de llegir-me'l però possiblement lo que faré (perdó el qe faré o la cosa qe faré) serà mirar l'obra i si m'agrada , llegir el llibre. Alguns cop ho he fet però amb pel·lícules.
Molt interessant això d'utilitzar blogs, la d'anglès també ho està fent.
Apa, vagi bé! cuidat!
ei hola!
T'ha quedat molt bé el blog, Cristina, es bastant original la manera que l'has fet.
Referent a la obra, tinc bastantes ganes d'anar a veure-la, ja que quan vaig saber que aniriem al teatre, em vaig comprar el llibre de la plaça del diamant i me l'estic llegint, i pel que porto fins ara, m'està agradant bastant i és bastant fàcil de llegir, i espero que l'obra sigui igual.
Bé, per ara plego, però ja tornaré a passar un altre moment. Vinga, adeu!!!!!
Doncs bé Cristia, jo no podia ser menys. Esperava poder passar avans però vaig perdre el paper amb la web i... en fi, coses que passen. Gràcies Kevin jaja.
Si em poso al teu lloc, és plenament normal que no vulguis portar-nos, però a alguns de nosaltres encara ens mouen els llibres i els teatres.
El llibre que et vaig comentar era Viatges i flors, no sembla un llibre que segueixi una historia sino que són fragments, he aprofitat per posar-ho aquí, ja que es de la Rodoreda també. No et puc dir si està bé o no ja que entre tants exàmens no he pogut llegir gaire.
El meu primer post en aquest blog s'acava aquí.
Ens veiem demà.
Paula.
Doncs jo com en Kevin també et deixo el meu fotolog com a document adjunt jaja.
mmm...fallo téSnico com diu la Fàtima, el fotolog no s'ha quedat.
HoLa!!!
La ideia del blog m'ha semblat genial, trobo que és de fàcil accés i està molt bé, tot i això trobaré ha faltar el racó "dels meus llibres" a les classes de dilluns, la veritat és que ara tinc moltes ganes de llegir Paul Auster, però per aquest cap de setmana faré intensiu de "la plaça del diamant", avui l'he anat a busca i ja l'he començat.
Tinc moltes ganes d'anar a teatre, quan ho vas dir em va semblar molt interessant.
Que vagi bé
Ari
Bones!
Sembla que això cada cop s'anima més! El dimarts tan sols hi havia dos vots i avui m'en trobo més de 20 i un munt de comentaris! Tot i que no és d'estranyar: t'ha quedat super bé, Cristina. M'agrada molt!
La plaça del diamant... no sé què tal pot estar aquest llibre. Sóc bastant complicada a l'hora de llegir. Sí m'agrada molt, però poques vegades trobo històries que m'agradin... que m'enganxin. Serà questió d'anar buscant, no? Però crec que em pot arribar a agradar... s'adapta bastant al meu estil... tot i que crec que em pot agradar més Aloma, no ho sé.
Bé doncs res més...
Enhorabona per aquest blog!!!
Una alumna amb ganes d'anar al TNC
ieep, em torno a passar per que vegis que aqui tens a un alumne compromés amb la causa, el llibre que faré la redacció, surti el llibre que surti, serà el de Un Professor de Secundaria, ja que és el que trobo més interesant i fàcil de llegir, a per cert, estigues tranquila que no anirem a la teva casa, ho dic pe el comentari de trobar-nos en la nostra casa, ja l'agafem home, que no som tant cortets jajaj, no fora de conya, aquest blog està molt bé, vinga, que vagi bé,
Sebas
Bones!
L'Estel te raó, això cada cop s’anima mes. Jo encara no havia comentat per manca de temps, que per cert ho sento molt. Tot i així cada cop que em conecto, el primer que faig es visitar aquesta plana web per mirar si algú mes a comentat, hi a alguna noticia nova,...
L’altre dia, quan vas dir a classe que no hi havien mes de dos comentaris, en arribar a casa el primer que vaig fer va ser mirar i llegir el blog. Em va saber molt de greu, perquè no esperava que realment poguessis arribar a pensar d’aquesta manera, que no te per costum cap professor que jo recordi de dedicar unes paraules com aquestes a uns alumnes i menys que hi poessis tanta il•lusió i esforç, perquè tots tinguem una oportunitat d’anar a veure aquesta obra de Mercè Rodoreda al TNC. Encara que entenc des del punt de vista del professor que es un risc. En definitiva que s’agraeix molt una mica de confiança i de saber que encara i ha profes com tu Cristina! ^^
Sobre el llibre aquest que proposes no se que dir perquè no l’he llegit. Només se que ne sentit molt a parlar i que l’any pasat vam comentat una mica aquest llibre amb una petita sinopsi. Tampoc es que sigui una gran aficionada a la lectura perquè soc una mica delicada alhora d’escollir un llibre però si et puc dir que gracies a els llibres que ens as anat exposant setmana rere setmana as fet despertar la meva curiositat en molt autors i llibres. Esta difícil l’elecció perquè dels llibres que tenim a la fotocopia i aquest penso que hi ha molta competència pel mig jeje
No estic segura de que aquest comentari sigui el correcte perquè pensó que ningú te per consum escriure i intercanviar opinions en un blog creat per un profesor i em ve de nou aquesta manera de comunicació pero no vull marchar sense abans felicitarte perquè el blog ta quedat super be. Dir-te tambe que trobaré a faltar a les clases de dilluns aquest apartat dels meus llibres però penso que per internet tambe estarà be.
*´¨)
¸.•´¸.•*´¨) ¸.•*¨)
(¸.•´ (¸.•` ¤º...º$ilvi@º...º¤
bones gent!!!
he llegit tots els comentaris, veig que ha tingut éxit això.
Cristina, quan ens vas dir això, de que havies fet un blog substituint la classe dels dilluns, em va saber greu.
sé que hi ha gent que no t'escolta, però jo crec que era una classe molt interessant.
vaig pensar que no seria el mateix; que no podriem escoltar el teu "brutal", sino, només llegir-lo. no et podriem veure gesticular, transmetent-nos el llibre d'una manera més directa...
bé, però he llegit el que has escrit, i els comentaris de la gent, i també té la seva part bona, ja que cadascú opina i hi ha com més comunicació, no pas com a classe...
dir-te que tinc moltissimes ganes de que arribi el dimarts ja que crec que l' obra valdrà la pena, ia agraïr-te que t'hagis atrevit a portar-nos. crec que serà una bona esxperiècia.
jo ja he anat al teatre un parell de cops però a Uruguay amb els meus cosins. no eren obres de quatre hores, però crec que el teatre és genial, em va agradar molt. jo aquí havia anat amb l'escola, però no hi ha tanta costum com allà, (crec).
i sobre el llibre d'aquesta setmana, dir-te que no l'he llegit però he sentit bones crítiques sobre aquesta novel·la, i, ja que anem a veure l'obra, veure'm què em sembla, i posteriorment, llegir-la.
ja m' aniré passant.
repeteixo: m'agrada la idea, encara que els dillus trobaré a faltar l' apartat d' "els meus llibres".
a, per cert: m'encantaria que Ramon Solsona pogués venir a l'institut.
Cristina, de veritat que t'ho curres emb nosaltres eh?
vinga, vagi be!
TaTi
Com s'animat això en uns moments...!
Espero que en uns dies hi hagi molt mes moviment!!
Un peto a tots i cuideu-vos.
Fins demà.
AxA*
Anaïs ..
hoLa cristina man dit Q pases i ho he fet
tot bee espero Q sii
______kuidatt
Ola!
Ostres està ple a rebossar! Quin èxit! Se'm fa extrany aquest nou mètode, de fer "una clase" de llengua catalana. La idea en si és divertida i diferent.
Sobre el llibre "La plaça del diamant" de Mercè Rodoreda encara no puc opinar-hi amb profunditat. He entrat en els diferents links, penso que m'agradara bastant. Referent al tema del teatre en tinc moltes ganes, i no tan sols per anar de excursió i bla bla... Sinó perquè en les ocasions que he pogut anar-hi sempre m'ha agradat, i penso que aquesta vegada en serà una altre! Bueno ens anirem passant sovint!
Fins demà! Bona nit! (:
Clàudia.
Hola gent, torno a ser jo.
Aquest cop numés comento perquè avui m'has demanat el link de "Rocky IV, la película" i fent un click sobre el meu nom que apareixera en blau, suposo que si funciona podràs anar on son tots els videos de l'argi i meus.
Apa, salut!
bones!!!
bé, era per dir-te, Cristina, que ahir, parlant amb una amiga que viu a Barna (o por ai xD) li vaig comentar que el dimarts aniriem a veure La Plaça del Diamant al TNC.
va començar a riure i em va di que ella havia anat aquet dimarts.
li avig preguntar que què tal, i em va di que molt bé, que es pensava que seria avorrit, però que està molt bé.
ja tenim una opinió d' algú que l'ha vist jejeje
esperant que arribi dimarts!!!!
:D
bon finde a tots!!!!
TaTi
eps!!!!
doncs cristina no ho sé perquè. no me le llegit potser tinc prejudicis sobre el llibre així que me'l llegirè i ja et dirè que tal, per cert, estic fen els deures de dilluns.
SÓC UN ALUMNE MODEL EEEE?!?!
Els exàmens de català de l'any passat amb la Mònica (gràcies a qui molts hem aprés moltes de les coses que mai ens havien deixat clares) solien tenir dos parts; gramàtica i literatura. En un dels últims de l'any, vam fer una part a classe, i els dos punts sobre deu que faltaven, van ser puntuats sobre un tipus de treball que consistia en fer una petita biografia de qualsevol autor treballat a classe, explicar una obra d'aquest i alguna cosa més que no recordo. Podia ser sol o en grup de dos, però jo el vaig fer amb la meva amiga Tania. Volia, no sé si ella també, però almenys jo, volia que fos sobre Mercè Rodoreda, i la obra de [i]La plaça del diamant[/i], ja que a classe en vam llegir un fragment i aquest em va agrdar. Però, se'ns va adelantar una persona: la Patricia, i vaig haver de tractar una altre obre també de Rodoreda. Però, sincerament, crec que m'hagués agradat més La plaça del diamant, ja que desitjava tant tractar-la.
Mirall Trencat va ser la obra que finalment vam treballar, no me la vaig llegir, però ara el títul m'intriga.
Avui he mirat uns quants llibres a la biblioteca de Figueres. En tinc quatre de RODOREDA, dos d'AUSTER i un D'ANGLADA. Em podries fer el favor d'aconsellar-me més autors?
No em considero gens lector, ja que molts llibres que m'he llegit, per no dir la majoria, han sigut per obligació. I ara també, la veritat. Vas dir que ens hauríem de llegir tres llibres per Nadal, veritat? Doncs jo ja començo a fer una tria.
Gràcies per tanta aplicació.
bones!
(un altre cop)
he llegit el comentari de l'Eric.
jo volia fer el treball sobre Aloma de Mercè Rodoreda.
quan li vaig dir a la Mónica que ho volia fer sobe aquesta obra, em va dir que ja l'havia triat la Cristina Soler.
li vaig dir, doncs, que ho faria de Mirall Trencat.
l'Eric també ho volia fer sobre alguna obra de Mercè Rodoreda, i com que la majoria de gent va triar aquesta autora, havia de fer un altre autor, o juntar-se amb algú.
li vaig dir si volia venir amb mi, i em va dir que sí, encara que ell preferia fer-ho sol jeje
Erik! dir-te que clar que volia, si no no t'hagués dit res jeje
i ja que estem,dic que em va agradar molt fer aquell Power Point sobre una de les obres més famoses de Mercè Rodoreda, que, per cert, em va agradar molt.
vinga, me'n vaig!
vagi be
TaTi
Quin èxit, em sorpren la veritat!
No sé com haig d'adreçar-me a tu a través d'internet, em resulta bastant extrany parlar amb un profe per aquesta via.
Dimecres, quan ens vas dir que havies decidit de suprimir la secció dels meus llibres a classe, per fer-la en un blog; em va saber molt greu. Li havia agafat apreci,
per mi no era aquell moment del dia on desconectava de tot com deies l'altre dia a classe, sino que a part de conèixer autors i conèixer món, m'ho passava bé! Aquelles històries caracteritzades amb la teva peculiar entonació, posan-te a la pell del personatge, m'agradava. Però, él món avança i ens haurem d'acostumar a aquesta nova forma d'obrir camins a nous escriptors.
M'hi acostumaré, de moment m'ha motivat.
Sobre Merçé Rodoreda, és un d'aquells noms d'escriptors famosos que sempre n'has sentit
a parlar, però que mai n'has sapigut gaire sobre les seves obres. La meva mare sempre m'ha parlat d'ella, com una gran escriptora amb molt de talent, potser ella i tu teniu raó, i resulta que és bona. Tinc decidit que quan s'acabin els exàmens començaré la Plaça del Diamant, em té encoriosida.
Tinc ganes ja de topar-me amb Dimarts, per poder anar al TNC!
Ens comportarem, tranquila ;)!
Bon cap de setmana!
Mariona
bones!
uau quants comentaris! Quin èxit Cristina! A mi m'ha semblat molt bona idea i original això del blog, tot i que com diu molta gen sen's fa estrany.
Respecte a Mercè Rodoreda, si que havia sentit a parlar, però no hi havia llegit cap dels seus llibres, fins que a classe ens vas presentar "Aloma", em va semblar que estava molt bé, interessant ja que tu ens hi vas parlar bastant bé de l'autora, a més a més el vaig escollir per a la redacció dels meus llibres.
Sobre l'obra que anirem a veure dimarts, sincerament en tinc ganes ja de veura-la, ja que no he anat gaires cop al teatre a veure obres com aquestes, i crec que ens pot agradar a tots!
Fins dilluns!
Miriam
Hola!
Ha triunfat molt el blog, eh! Itan itan, com mola!
Doncs jo he tardat molt en entrar-hi, ho reconec, però és que se m'ha passat...
Cristina, moltes gràcies per ser valenta i portar-nos-hi, crec que estarà molt bé. Només he anat un parell de cops al teatre a Barcelona, i que recordi he vist dos obres. Una sobre Gaudí, que no va estar del tot malament però que tampoc no em va acabar d'agradar, i una anomenada Mar i Cel, que realment, tot i que no me n'enrecordo del tot, em va encantar. Vaig sortir del teatre molt contenta! Però aquest dimarts serà el primer cop que vaig al teatre nacional de catalunya! I la veritat és que em va fa molta ilusió, a més sempre he volgut llegir alguna obra de Mercè Rodoreda i mai he acabat de decidir-me, aquesta és una bona oportunitat per començar a familiaritzar-me amb aquesta autora i els seus llibres.
Espero que l'obra estigui tan bé com diuen i que en sortim fascinats!
Ens veiem dilluns!
Bon capde!
Eva
I aqui el meu intent del perque:
Un bon lloc fàcil per on començar, seria el narrador que fa servir Rodoreda. Com hem comentat avui a classe, és una de les autores que trenca amb les normes, cosa que m'encanta,és genial, llavors, el narrador és una espècie de barreja entre tercera persona i monòleg interior, fascinant. Les pàgines es fan molt passables, utilitza un llenguatge força col·loquial, s'enten a la perfecció.
També em va atrapar tant i tant perquè, senzillament, mai havia llegit un llibre que aconseguís posar-me el pels de punta. Llegint aquest llibre vaig experimentar el que era no poder parar de llegir i el negit que se'm creava a mesura que les pàgines passaven. És una historia tan trista i tan injusta... Mercè, ho explica de tal manera que sents cadascuna de les paraules que escriu, sents la por, el dolor, la incomprensio, la soletat que la pobra Colometa experimenta. Sembla molt irreal o molt publicitari i de somiatruites,una cosa rara, tot el que estic dient, però es del tot cert.Almenys per a mi.
No sé si aixo et fa el pes, però m'he intentat explicar lo més bé que he pogut... M'ha costat molt, ja que no trobo les paraules adients per expressar-me.
Bé, bon cap de setmana!
Ahh!! Per cert, no podia marxar sense felicitar-te pel blog. com ja deus haver vist, ha agradat a molta gent(jo incluida), i això, vol dir alguna cosa no? en fi, felicitats!
Patry
Ola cristina!
be, avui que es dissabte, he pogut agafar temps per entrar al teu blog.
Mai abans, ens havien fet una cosa així, aviam com queda això.
La veritat es que t'està quedant molt bé i la gent cada vegada s'anima més.
La plaça del diamant, no me l'he llegit, espero fer-ho algun dia. Sé de que va la historia, gràcies a que l'any passat a literatura, vam estudiar Mercè Rodoreda i una de les seves obres i va donar la casualitat que era la plaça del diamant.
Pel poc que en sé, he vist que aquesta historia està molt bé i tinc intriga per llegir-me el llibre, així que en quant pugui, me'l compraré.
De moment no diré gaire més.
Tampoc sabria ben bé que dir, se'm fa una mica extrany ecara.
Bé, fins dilluns
i un bon cap de setmana ;)
Judiit bRugat
ola!
Comento ara perquè no he tingut temps aquests dies. Me'n alegro molt que aquest bloc tingui tant d'èxit...segur que deus estar molt contenta! Jo també crec que fer el bloc va molt bé ja que pots passar-t'hi quan tens temps i deixar comentaris. També és més pràctic, però alhora extrany perquè parlar a una profe per un bloc no és gaire habitual...
Sobre la Mercè Rodoreda, a mi aquetsa autora m'agrada molt ja que em vaig llegir Mirall Trencat i la veritat em va agradar. També dir-te que m'agradaria llegirme la Plaça del diamant abans d'ananr a veure el teatre, però encara que tinc el llibre a casa perquè la meva mare se'l va llegir, em penso que no `tindré temps. Degut a que tinc que lelgir el llibre d'anglès que fem l'examen el dijous que ve, i també que em d'etudiar molt. Espero tenir temps de llegirme'l algún dia encara que sigui desprès d'haver anat al teatre.
La veritat es que a mi el teatre m'encanta, desde que vax veure la obra de Mar i Cel de Dagoll Dagom al teatre vicotria de Barcelona, m'agrada molt el teatre. la obra em va impressionar molt!
Bueno no m'enrotllo més que sinò no sabré k posarte al proxim comenatri...^^
Eva R.
bones!
bé, primer comentari que faig en un món fora del fotolog, encara no tinc molta pràctica però espero adaptar-m´hi aviat.
En realitat t´ho curres eh Cris...
M'agradaria poder-me llegir "La plaça del diamant" abans d'anar al teatre, però ja no tinc temps, a més, estic plè d'exàmens.
Suposu que veient l'obra ja entendré el perquè la Mercè Rodoreda és una gran escriptora.
No m'ha donat temps a llegir les critiques, tampoc sé a on anar per llegir-les, però estic segur que són positives.
bé, no m'allargo més
ens veiem a l´institut.
adéu!
Eis!
Doncs bé aquest és el meu segon comentari al blog!jeje és que encara no sé com funciona del tot el blog i me liat i he anat per fer un comentari de l'útlima entrada (cosa que volia fer després, per seguir un ordre) i l'he fet.
Doncs res, dir només que tinc moltíximes ganes d'anar al teatre dimarts que vé i que m'acabo de llegir el llibre (entre ahir i avui vull dir, no tot avui evidentment!) i tot i que, al principi m'ha sorprès la sea manera d'escriure (per sobre de tot molt peculiar, cosa que és genial) i en especial la manera com puntúa, és molt diferent. I fa servir molt la conjunció "I" a principi de frases (cosa que de bon començament se'm feia pesat, si haig de dir la veritat, però que al final ni ho notes, vull dir que li perds aquesta raresa que al principi sents).
Sense pensar-m'ho, però, la valoració és molt bona i, tal i com havia pensat, ara, verue l'obra crec que serà encara més genial!
En fi gent, vull dir que això del blog entre els del curs i la Cristina és BRUTAL com diu ella i que, com vaig dir divendres a la classe de mates, "[...] el que passa és que hi ha professors que motiven i professors que no motiven [..]".
Està tot dit.
Gràcies a qui ja li vaig dir. Però hi torno, perquè crec que m'estic tornant a posar en aquest món.
(Ara he vist que no cal posar el nom al final...)
Bon dia, Cristina!
Per començar dir-te les paraules típiques que es poden llegir en cada un dels comentaris fets; "quin blog, déu meu!". Em motiva, com a tots imagino, això d'escriure en la web d'una professora. Tot i que contrariament crec que la idea de suprimir la mitja horeta escasa que durava l'apartat de 'els meus llibres' a classe no m'ha agradat gens. Potser sóc de les que pensa que no tothom feia servir aquests minuts de classe per a desconnectar, sinó per escoltar-te i intentar agafar, a la nostra manera, la teva passió per a la lectura, però enfi diguem que això ja és 'història' ;)
Pel que fa a aquesta entrada podria arribar a dir moltes coses sobre aquesta GRAN escriptora. Recordo que un dia (jo devia estar fent 6è o 1r d'ESO) vaig agafar un llibre de la prestatgeria on el meu germà deixava els que eren obligatoris per llegir a secundaria. Ho feia sovint, això d'agafar-li els llibres de l'institut. I vaig topar-me amb Aloma. Sense saber com es va convertir en un dels meus llibres. Un o dos anys més tard, cap a l'estiu, van estrenar a TV3 l'adaptació televisiva de Mirall Trencat, el guió també l'havia escrit Josep M. Benet i Jornet, la veritat és que no em vaig perdre cap capítol. I farà prop d'un any que vaig tenir a les meves mans La Plaça del Diamant (també agafada de la prestatgeria del meu germà). Me mare m'havia explicat que de joveneta se l'havien fet llegir a l'escola i li havia agradat molt, així que em vaig decidir i no me'n arrepenteixo. Per cert, he llegit altres comentari i a molts hi ha la recomanació de les mares per a llegir novel·les d'aquesta escriptora i no sé ben bé perqué però m'agrada la idea de pensar que passa de generació en generació sense perdre la seva màgia...
Així que avui, diumenge (aniversari de la Mariona Lodeiro, aprofito per felicitar-la) en tinc moltes ganes d'arribar a dimarts per anar fins al TNC i veure la interpretació d'una obra de Rodoreda.
Ens veiem!
Cris.
holaaaa!!!!!
uff quants de comentaris en akest apartat, es nota k volem anar al TEATREEEEEEEEE!!!jejeje
cristina moltes mecis per fer akest blok i també moltes mercis per portar-nos a veure "LA PLAÇA DEL DIAMANT" segur que és una obra magnifica i jo krek k pots estar trankil·la xk ens komportarem kom kal xk t'ho mereixes per tot el ke fas per nosaltres.
doncs sóc sincera i no sé que més posar xk ara mateix tinc el kap en dos examens que tinc dilluns.
apa kuidat un petó fins dilluns
PD: no miris les faltes, eske escriure ràpid no és lo meu jejje
olaaaaaaaaaaaaa!(dioss qe motivee)
Soc en Lluis, Luis per la Cristina,( per cert em pots dir Lluís que sóc català)
Doncs aquí començà un comentari que no es gens forçat, ja que , com que es pot parlar de tot, m'atreveixo a mostrarme a tu...
a sonat en plan ERES MI DIOS!REVELATE ANTE MI! ... i no!
Per"lo"-->(jajaj) que sembla aquest bloog triunfaa més que el meu fotolog... per cert passeusi
www.fotolog.com/uiz_brasil, a effeeS ^^(pep ho tenia ke dir ee)
publicitat gratis,mai va malament.
Ara seriosament, anar al teatre demà a veure La plaça del diamant de MERCÈ RODOREDA(s'ha guanyat que l'escrivim amb majúscules) pot ser una de aquelles experiéncies que, si déu ho vol, d'aquí a molts anys, explicaràs als teus fills quan estiguis un diumenge sense saber que fer, pansit al sofà de casa teva...
Apart d'aixo crec que anar al teatre nacional no es com anar al teatre jardí, que pot anar-hi qualsevol dia.
Jo m'estic preparant la motxilla per demà, anar al teatre.
Per la gent que no vindrà perque diu a que es un pal anar per a quatre hores d'obra...
si saps valorar una mica l'esforç de la gent, són quatre hores d'obra, que tant poden ser un pal, com una bacaina, com gaudir d'una de les millors obres que ens ha regalat la literatura catalana.
gràcies Cristina per escollir aquesta obra, moltes gràcies.
El que no he entés és, com podem estar tot el matí a bcn, amb una profe taaaaaaaaaan megacool com la Cristina[( no es peloteo , que mola com vesteix)(i el de les ulleres jaa... ni te digoo..tsee quee profee més megacool que tenim...jaaja)], doncs tot i ella ser una dona fashion , no trepitjarem una sola botiga a bcn, que ja veuras que com ens parin els mossos ens posaràn multa, anar a barcelona i no anar de botigues...
aquí acabaa el meuu comeentarii
nomes quedeen 15 h per anar a BCN!
----->
no només per el comentari, sino per les hores de classe i per les estonetes a travès de la finestreta de llatí hauras pogut observar, que jo, sóc una miqueta de fer la conya.
Per demostrar-ho un xiste que us pot agradar a les noies:
¿Por que los hombres usan corbata?
Porque se ven menos estupidos que con una correa.
i per als nois?
- ¿ Qué le pasa a una mujer que se traga un mosquito?
- Que tiene más cerebro en el estómago que en la cabeza.
Deixant de banda els piques que es porten a terme a classe.
Ara sí , acaboo el comentari
ciaO*
>wiSSo>
sí Joel, hi ha professos que ens motiven i professors que NO ens motiven.
després es queixen de la quantitat de gent que deixa els estudis...
però si enten a classe i el primer que diuen és: el batxillerat no és obligatori.
vale, lo hemos captado. Queréis que nos vayamos.
però no va ser un profe, no, van sr quasi tots.
la d'anglès encara ens ho diu, cada setmana ho diu, de promig.
què hi farem, o ens motivem sols o deixem els estudis(no són obligatoris). d'acord, no ho són, però crec que els "profes" encara que no ens volguessin a classe, haurien de motivar-nos a seguir uns estudis...
diria moltes coses més, però vaig a esudiar...
vinga, ja hedit el que pensava...
byeE
TaTi
Publica un comentari a l'entrada