Avui no us envio cap proposta de
llibre. No toca: és una setmana especial, molt plena, certament estressant (d'exàmens, d'emocions, de teatre, d'entrega de treballets, de controls de lectura...). Us envio uns acudits sobre la lectura i us plantejo una pregunta: per què no llegiu?Aquest bloc (que només té 10 dies de vida!!!!!) m'està servint per entendre-us una mica més. No puc arribar a vosaltres si no us entenc del tot. I no puc fer bé la meva feina (que des del meu punt de vista consisteix a fer-vos persones més riques) si no arribo a vosaltres.
Feu un esforç d'anàlisi, d'introspecció i de sinceritat. Què fa que no us vingui de gust anar a la biblioteca municipal (o la de casa o la de l'institut) i remenar i triar entre tanta oferta? Llegíeu molt, de més petits, i ara heu abandonat? Per què alguns de vosaltres m'heu dit en alguna ocasió que "no llegireu mai"? Qui és que em va dir un dia que només havia llegit els llibres que us posaven obligatoris durant l'ESO? Per què, això?
No són preguntes malicioses. No estic acusant ningú de res. Jo tampoc no llegeixo tant com voldria ni de la manera que voldria. Mireu: des que he creat aquest bloc que tinc abandonada la biografia de Mercè Rodoreda, la darrera novel·la -elefantina- d'Almudena Grandes i alguns Babèlies (suplement cultural del diari El País) i Magazines de La Vanguardia que se m'acumulen sense pietat. Potser la resposta, doncs, és la que m'acabo de donar jo mateixa: és, potser, que els nous sistemes de comunicació (messangers, fòrums, xats, blocs, fotologs i tot això) ens han acabat de robar el poc temps de què abans disposàvem?
Plego. Deixo les noves tecnologies i em submergeixo, una estoneta, a la interessant biografia de Mercè Rodoreda que ja fa anys va publicar Carme Arnau i que ara s'ha reeditat en motiu de l'Any Rodoreda.
No us oblideu de deixar els vostres comentaris (ep: enhorabona a tots, que esteu fent que aquest bloc sigui realment interessant): què ho fa que la gent no llegeixi?
35 comentaris:
hola!
em sembla que sóc el primer que comenta aquesta entrada del blog.
Uf, vaia pregunta que has fet Cris... Què ho fa que la gent no llegeixi? Doncs la resposta és molt díficil, si és que n'hi ha.
A mi, per exemple, sí que m'agrada llegir, però tu mateixa ho has dit, les noves tecnologies i un món molt apretat fan que on abans hi havia estonetes abans d'anar a dormir o abans d'anar a l'escola on podies llegir 15 o 20 pàgines. Ara, o estàs cansadíssim de tot el dia a l'institut o al treball i caus fregit al llit, o tens un examen i l'has de repassar fins l'últim minut. Això comporta una pèrdua de temps cap a la lectura. Jo ara, per exemple, t'estic comentant el blog, però alhora estic fent els deures aquells de "Figures de calidoscopi", i sé que quan hagi acabat podré anar a esmorzar, i despré a estudiar un examen de dibuix tècnic que tinc demà juntament amb un altre de física.
La meva pregunta: Com vols que llegeixi?
No tinc temps ni per llegir-me els llibres obligatoris, ho haig de fer com puc.
Però això sí, sempre que tingui un ratet, agafaré algun llibre de la minibiblioteca de casa, m'asseuré al sofà, i intentaré gaudir d'una bona lectura no forçada i amb una tranquil·litat desconeguda en aquests moments per la societat actual.
Bé, no m'allargo més, me'n vaig a esmorzar que ahir vam comprar "Golden Grahams".
Apa Cris, fins dilluns a l'insti!
PD: pot ser que et trobis algun xk en lloc de perquè o coses d'aquest nou vocabulari de messengers i blogs.
Adéu!
hola!
això s'anima per moments ehh!
els acudits: entretinguts, amb el típic to de forges.
i la pregunta: complicada.
a mi m'agrada molt llegir, abans llegia molt més, però sé que a mesura que passin els anys llegiré cada cop menys, ja que les meves responsabilitats aniran creixent progressivament.
sempre m'ha agradat llegir. normalment, abans d'anar a dormir agafo un llibre i llegeixo fins que em començo a adormir. Però, és clar, m'aixeco molt aviat, vaig a l'institut, allà no paro de fer coses, torno a casa, tinc un temps per descansar (si no tinc classe a la tarda, clar), després venen les activitats extraescolars, els deures que has de fer, els examens que has d'estudiar, els treballs que has de presentar... Al final del dia, l'únic que tens ganes és de dormir.
crec que també tens raó amb el que dius dels ordinadors i això, molts cops engegues l'ordinador per mirar una cosa que necessites i penses: d'aquí 15 minuts l'apago.
llavors comences a trobar coses, a parlar amb la gent pel msn, a renovar o comentar el fotolog... Mires el rellotge hi han passat no 15, sino 40 minuts. És un no parar.
Molta gent diu que llegir un llibre els aburreix, jo no els entenc, però suposo que per ells és més fàcil mirar la peli (si és que l'han fet) que llegir-se el llibre.
personalment, tot i que m'encanta el cinema, una peli no té ni punt de comparació amb el llibre.
I ja està. Felicitats pel blog.
Fins dilluns*
Eis bones gent! uoita l'Argi, jej.
Estic d'acord amb ell: arribes a casa al voltant de les deu i et trobes que encara has de sopar (per gana o per obligació dels teus "papes"), fer els comentaris d'història, fer el resum de literatura castellana... i quan hagis acabat tot això saps que encara t'esperen els vint-i-un mil exercicis d'harmonia o instrumentació (perfectament aplicable a altres matèries) que, si es dóna el cas de que no els fas malbé a causa de la baba, t'hauràn deixat kao.
Tot i així llegir per gust, per plaer, jo l'estic entenen (enmig d'aquesta vida sense pauses) com el fet de, tot i haver deixat anteriorment alguna empremta salival als exercicis d'harmonia o del que sigui, eixugar el paper pentagramat(amb cura de no fer malbé les notes) i acabar aquella feina per tal de llegir, LLEGIR! que és el que DIUS QUE VOLS FER ja que sinó (com fem més sovint) ens n'aniriem directament al llit amb la seva peculiar escalforeta.
I això amb tot plegat. Diem que volem fer allò, volem fer això altre però no ho fem... i doncs? Xavals no anem pas bé!
La meva pregunta: i no em sentia jo bé l'endemà quant arribava amb son a l'institut per haver estat llegint o tacant o jugant a futbol o pintant o escrivint o dibuixant o cantant... en fi, fent el que més ens agrada fer?
((pregunta generalitzada, evidentment!jeje))
Acabo aquí...Tot això és massa típic. I aquest és el problema: tothom ho sap, no he dit res de nou, però la qüestió és que encara hi ha gent que ens pregunta perquè no llegim!
Fins demà!!! I dimarts a teatre!!!
Joel
He comentat a l'entrada anterior farà menys de deu minuts (gràcies al comentari de'n Joel que quan he publicat he vist que se m'havia adelantat, le llegit per sobre i m'he adonat que havia una altra entrada publicada, la qual no havia vist!)
Sobre les teves preguntes d'avui... no sé gaire que respondre. Afortunadament sempre tobo alguna estona per a llegir i no ho deixo correr de cap de les maneres. Si que puc donar la raó a l'Argi, la Gemma i en Joel, i parlar sobre el poc temps que trobes durant el dia per dedicar-lo a la lectura. Durant l'època d'examens, treballs i deures costa moltíssim trobar un petit espai per començar a llegir, però per altra banda hi ha el nadal, l'estiu i d'altres festes en les que et pots llegir uns quatre o cinc llibres (depenent del temps i tot el que això comporta) i recompensar el que no has pogut fer durant els dies d'institut.
Fins demà, Cristina! I espero, sincerament, que vinguis amb un somriure i puguis dir " EL BLOG RUTLLA PERFECTAMENT, NOIS!"
bones!!
sí, Cristina, crec que la gent no té gaire passió per la lectura(no és el meu cas)
potser és que no han trobat un llibre que els empleni, que els faci ficar-se dins de la pell d'algun personatge, que els faci passar una bona estona, que els faci sentir por, alegria, riure, tristesa, fàstic... llegir un llibre, desde el meu punt de vista, és una cosa única, és...
com dir-ho? és un temps que dediques a passar un temps amb tu mateix/a, que desconnectes de tot i t'enfonses en una història, en un món paral·lel al nostre, en el qual pots crear una història al teu cap, com una pel·lícula però més interior, et fa sentir més d' aprop els sentimens que l'autor ens vol transmetre... no sé si m'explico bé... :S
jo, desde petita, sempre he llegit moltíssim, llegia contes, fins que, als vuit anys, estava al llit molt malalta, i la meva mare em va regalar un llibre que em va encantar i va comportar que, posteriorment, em comprés tota la col·lecció.
el llibre es deia: "los cinco se ven en apuros" de Enid Blyton.
una autora que em va acompanyar molts moments de la meva infantesa.
també em vaig comprar bastants (i alguns els vaig agafar de la biblioteca) una altra col·lecció, que és la de "los siete secretos" que m' agradaven, però no tant com "los cinco".
los hollister, també m' he llegit molts, d' Alfred Hitchcock (o com s' escrigui), etc.
en la joventut, no m'he comprat tants llibres, però m' he llegit bastants de la biblioteca; cada cop que hi anava em portava quatre llbres,(que és el màxim).
però els quatre llibres me'ls llegia en una setmana aproximadament, em passava hores i hores llegint, gaudia molt... n'he llegit molts de Jordi Sierra i Fabra, un autor que m'encanta, també n'he llegit uns quents de Care Santos, i altres autors, que, com no tinc els llibres, no els recordo...
a 3r d'ESO vaig deixar la lectura... en acabar el curs me'n vaig adonar, em vaig dir: Tania, fa molt temps que no llegeixes.
em vaig sentir malament... com si hagués perdut alguna cosa...
a 4t vaig tornar a agafar l' hàbit, però per més que vulguis, els examens, els treballs i els deures no et permeten fer el que voldries... o sí, però no el temps que hi voldries dedicar.
fa molt que no llegeixo i he agafat tres o quatre llibres de la meva biblioteca (que és bastant extensa ja que els meus pares i germana també llegeixen bastant) i no n' he començat cap, encara. no sé a què espero, si al Nadal, que en el fons, sé que tampoc gaudiré de gaire temps, o...no ho sé.
cada cop tenim més obligacions i més activitats, per tant, no podem llegir el que voldríem(al menys jo).
jo al·lucino quan escolto a algú que només ha llegit els llibres obliatoris de l'escola o l'institut... penso: no saben què es perden!
també això no vull dir que tingui raó, potser algú no li agrada gens llegir però no perd res, encara que ho dubto.
els llibres... què dir dels llibre que tu no sàpigues, jeje
bé, em voldria extendre una mica més però les idees que em venen se me'n van mentre escric les altres...
doncs res, que recomano a la gent a llegir més, si hi ha temps... :(
i bé, si em deixo "algu"(alguna cosa), ho sento!!!
dos dies pel teatre!!!!!
ens veiem demà gent!!!
TaTi
M'havia posat a escriure això kuan m'anava a dutxar, però com k no sabia ben bé q posar, vaig decidir romiar-ho sota l'aigua.
En joel ha explicat perfectament el pq no llegim, jo no puc dir q no llegeixi, i aquesta reflexió m'ha dut a pensar en la pregunta que em vas fer el primer dia de classe: "Paula, encara llegeixes?" i jo sense dubtar vaig contestar que si. Doncs no. Llegeixo? Sí, però no tant.
En un arranc dels meus, vaig decidir preguntar-li a la meva mare (per cert lectora dels llibres q jo he llegit previament) i li he explicat el dilema de no saber ben bé q podia posar i ella tan simpatica m'ha dit: "La culpa la tiene el messenger, que os tiene viciaos perdios a todos!" I ha començat a riure. En part té raó.
Em fa sentir una mica culpable, la vritat tinc força deixats els llibres últimament i no ho trobo bé. No crec haver cntestat a cap pregunta, però podem dir que m'ha fet obrir els ulls una mica, si més no, si no t'he ajudat a tu, m'he ajudat a mi jaja.
Un petó, ens veiem al cole.
Ei cristina!
Gran entrada aquesta!
Perquè no llegim?
Jo llegeixo de vacances en vacances. Durant època escolar, amb tot el que han dit els meus companys i que no repetiré, el temps lliure és molt escàs. És extrany però si en el meu temps lliure en comtes de posarme amb aqestes noves tecnologies i tal em poso a llegir sento que no desconecto i que encara estic treballant. En canvi als estius que no treballava pasava dies sencers llegin ,suposu que per no atontar la meva ment.
Quan llegeixo per plaer durant el curs no gaudeixo la lectura perquè vull simplement acabar, engullir planes per treure'm de sobre aquell llibre que tan car m'ha costat. És per això que he obtat per llegir numés durant les vacances. Suposo que quan acabi els estudis i arribi de treballar i no hagi de pensar per demà he de fer... podré recuperar un hàbit de lectura.
Em sap greu fer un comentari tan "cutre" coparat amb els anteriors però bé, el temps lliure escaseja...
(avui no deixo cap link)
Tania, a mi Jordi Serra i Fabra també m'ha dut molts moments flipants!!! Ràbia, Camps de maduixes, Donde el viento de la vuelta, Concert en sol major...
És com un clàssic per l'adolescència, no creus?jeje
(Kevin) visca Roky 4 i les nostres super-produccions!jaja Aket any kè tocarà?
hola!
¿per què la gent no llegeix? bona pregunta.
jo sóc una de les que la lectura no li apasiona però hi ha lectures que la cris ens ha presentat els dilluns que m'han obert una certa curiositat per saber de que van, per això jo intentare entrar en el món dels lectors, però no en el món dels lectors obligats, si no en el món dels lectors lliures, dels que llegeixen per algun motiu especial i no per obligació d'algú.
també haig de dir, cris, que els meus companys tenen molta raó en els seus comentaris quan diuen que arribem a kasa molt cansats, que només podem pensar en estudiar pels examens i que quan arriba l'hora en que pots llegier una estoneta t'anadones que t'has quedat fregit al sofà o al llit.
crec akests son uns molt bons motius pels quals aviu dia no llegim tan.
aki ho deixo.
un petó, fins dilluns.
cris ho sento per les faltes jejeje
ei Jouiiiiiii!!!!
jajaj
si, dels que has dit, he llegit Camps de Maduixes, flipant, i Donde el viento da la vuelta també, increíble!!!
ara que em vinguin al cap, d'ell... mmmmmmm
-Solituds de l'Anna
-El último set
mmm k mal stik de memòria :(
no, però n'he llegit molts, i de tot tipus (d'ell, vull dir)
esk la majoria els he agafat de la biblio... els tinc apuntats en un paper, però ho sento, ara em fa mandra buscar-lo jajaja!!!
si t'interessa mu dius demà xDDD
eis! enrecordeu-vos de felicitar a la "Mar i Ona" (com li dic jo)
k avui fa 16 anyets!!!!!
si voleu llegir la seva biografia passeuvos pel meu flog!! xD
fins dema!
TaTi
això no toca en aquest blog, però aquest any toca musical!
adeew
no sabria gaire que dir sobre aquesta entrada
perque a mi m'agrada llegir, m'agrada introduirme a la pell del protagonista del llibre.
no sabria trobar una resposta a la pregunta: 'per que no llegiu?'
perque no la hi trobaria
una cosa es que no trobis temps, perque ultimament no trobes temps per gaire res.
pero d'aqui a que una persona nomes es llegeixi els llibres que et posen a l'insti i perque son obligatoris..ja ho trobo una passada.
no ho se, jo trobo, que a part d'enriquir el nostre vocabulari, es una bona manera per pasar una d'aquelles tipiques tardes d'hivern
asseguda al sofa, submergida en la historia d'un llibre.
bé, ho deixo aqui
ens veiem demà!* (:
Bones!
Primer de tot t’aviso: el comentari fa cara de ser llarg, mooolt llarg :)
La pregunta és difícil. Penso que tots els comentaria anteriors tenen molta raó, però en el meu cas, el fet que no llegís gens (sísí, en passat) deixant de banda la falta de temps i la posició que han anat guanyant totes aquestes noves tecnologies era que, en molt bona part, tenia com una MENA de resignació cap al que és llegir. Una resignació que van portar tantes lectures obligatòries. No sé, com una mena de mal rotllo, com si el fet de llegir comportés passar una mala estona. Aquest era (sísí, ERA), per exemple, el meu cas. De tantes i tantes lectures que m’han fet llegir, la majoria no m’han agradat. I no és que no m’hagin agradat xq siguin llibres dolents, sinó pel simple fet que eren lectures OBLIGATÒRIES. En una lectura obligatòria sembla que l’únic objectiu que has de tenir és que no se t’escapi res per després fer un examen collonut i, així, és impossible que t'agradi. Quan realment gaudeixes és quan te n’adones que són gairebé la una de la matinada i encara no has anat al llit, quan se’t posen els pèls de punta en veure què passa als personatges i quan, després d’una llarga estona, et resulten ser molt propers i inclús se’t pot arribar a fer un nus a la gola en llegir el que senten.
Sort que últimament he aconseguit desfer-me d’aquesta mena de resignació, mal rotllo (com ho vulguis dir) i he començat a llegir pel meu compte i puc dir que sembla que era (i ja no és) el meu cas. Pensaràs que tot això del mal rotllo és bastant d'idiota, i realment tens raó, però bé, la qüestió és que amb mi ho has aconseguit Cristina. Amb el teu blog i l’esforç que es veu que hi dediques has aconseguit, per exemple, que faci dos dies que m’hagi acabat La plaça del diamant i que m’hagi quedat... osti, ara m’estic morint de ganes que arribi dimarts, de veure com coi s’ho faran per fer-nos arribar (al públic) com se sent la Colometa ja que no és que hi hagi massa acció en el llibre, és tot un recull de pensaments i sentiments. Aconseguiran que torni a sentir aquella barreja de pena, dolor i compassió per la Colometa que em feia un nus a la gola? I per reproduir les escenes dels coloms què, deixaran volar per allà una vuitantena d’ocells? I tantissíssimes altres preguntes...
Uff, masses coses. Masses coses i massa impaciència.
[Per cert, m’he près la llibertat de deixar aparcat algun accent... :D]
Acabo donan-te les gràcies per tot, inclús pels acudits. De veritat, moltes gràcies.
Et faré un favor i no m'allargaré encara més. Apa doncs,
Fins demà!
PD: doncs sí tu, em sap greu però ha sigut llarg, molt llarg...
Perdoneu la contradicció, però perquè digueu que no teniu temps? A mi, tota la vida, m'han ensenyat que el temps es busca, que si vols, el trobes. La veritat és que jo em faig fars de buscar-lo i no hi ha maneres de trobar-lo. Serà que m'ho han ensenyat malament? Teniu raó vosaltres quan digueu que no tenim temps? Putser hauriem de formular algunes preposicions i a partir d'una taula de veritat, intentar deduir si el temps es busca o no (paranoïa BRUTAL d'en riu).
Potser, quan te dit que els únics llibres que m'he llegit són els obligatoris és mentida, però si et dic que només me n'he llegit un de no obligatori, no t'estic mentint(Almenys que jo recordi). Què fa que no tingui motivació per a la lectura? No ho sé! Espero que aquest blog em faci canviar.
Tornant al primer paràgraf: tenia temps per comentar en aquest blog? O l'he buscat? Són quasibé les onze de la nit, demà tinc dos exàmens importants(qualsevol dècima pot varia el futur, i fer canviar completament les figures del calidoscopi), hauria de anar a repassar els continguts, i descansar, i demà aixecar-me a repassar-los, i no comentar el blog (aquesta és la manera d'utilitzar la "i" que té Rodoreda i que al principi es fa pasada, Joel?)I si et faig la pregunta és perquè, tal i com ha explicat molt bé l'argi en el primer comentari de l'entrada, no tinc el temps suficient per llegirme'l abans de dimarts. Però si no me'l llegeixo és clar que no he buscat el temps no? PLANIFICACIÓ (sempre m'ho diu el meu pare) però jo ni cas... igual que tu (Cristina), que sempre em dius: has de planificar abans d'escriure qualsevol text.
Segurament no he contestat cap pregunta, tot el contrari, n'he fet. No se si m'allargo massa, però la veritat és que estic disfrutant escrivint aquestes quatre línies. És una paranoïa RIU, sense planificació ni revisió.
És IMPRESSIONANT les ganes que tinc per anar al teatre. Quin susto, l'altre dia hi va haver un problema al teatre i es van suspendre les funcions. Esperem que a nosaltres no ens passi.
Em sembla que encara no t'ho havia dit: Felicitats per aquest blog! És una pena que s'hagi d'acabar, de veritat. I també, GRÀCIES.
BRUTAL, encara no hem crec que jo hagi escrit això amb relativa fluïdesa. BONA NiT!
pD: Sento molt s'hi m'he fet molt pasat, massa... Mentres el llegia, la Judiiiiit ha comentat, és fascinant pensar que més d'una persona estava pendent del blog en aquest moment. Jo també m'he pres la llibertat de prescindir de l'ortografia =).
Fins demà! :D
Xavals,
GRÀCIES. Sou el millor que m'ha passat aquest cap de setmana.
Quina manera més guapa d'acabar el dia... Em poso a preparar les classes de demà (són gairebé les 12, no us ho perdeu) amb un bon rotllo... Llegir-vos era la injecció d'optimisme que em faltava per tornar a l'institut amb les ganes de sempre.
Demà tinc feina: trucar al teatre, trucar als busos, acabar de pensar les rutes per Barna... Estic nerviosa. Dimarts és un dia especial, molt especial, i voldria no defraudar-vos.
Nois, tinc mil comentaris per fer-vos de tot el que heu dit. La meva pregunta innocent ha suscitat un debat interessantíssim. El millor: que veig que la lectura no està tan fomuda. Alguns de vosaltres llegiu i d'altres comenceu a tenir-ne ganes. Les coses van bé... MOLT BÉ. Iuhu!!!!
Titi
eips!!!
doncs, sí, es veu que la gent es va motivant amb el tema aquest de la lectura... què bé!!! :D me-n'alegro moltíssim!!!
primer de tot, dir que estic d'acord amb la Judit Serrat, ja que, els llibres obligatòris que ens fiquen,(siguin bons o dolents),en el meu cas...
no els llegeixo com qualsevol altre llibre, no m'entren tant les coses, potser perquè vull que se'm quedin més per treure millor nota i estic pensant, o intentant recordar les coses per "saber-m'ho" millor...
i me-n'he adonat que no pot ser...
però és algu(perdó) que em passa sempre, al igual que amb els estudis, que no em concentro...
he notat que quan llegeixo pel meu compte, gaudeixo molt més de la lectura, m'introdueixo més en la novel·la... però no sé, potser el SIMPLE fet de que sé que posteriorment a la lectura del llibre hi haurà una avualuació, pot ser que no em concentri tant...(i vulgui totalment el contrari)
estic repetint el que he dit adalt, però esque no trobo una resposta a això que em passa...
potser que llegir per pròpia voluntat em dongui una tranquil·litat, no hi ha pressió...
no ho sé... :(
en segon lloc... el comentari d'e Jordi m'ENCANTA!!!!
jaja
Jordi: no has pensat que mentre busques el temps, estàs perdent el temps??
aquest tema del temps em té mol intrigada...
sempre m'emparanoïo(o com s'escrigui)... penso lo(perdó)tant que m'agradaria poder detenir(està ben dit?? no m'agrada gaire com sona) el temps(suposo que no sóc la única) i penso el ràpid que passa el temps, quan era petita i volia ser jove, ara voldria tornar a ser petita... tant voler arribar a l'edat que tinc ara... tanta pressa... i ja m'ho deien els grans, que la infància és la millor edat...
penso molt en el futur, que es ve massa ràpid... i em fa por, no vull que el temps vagi endavant, vull posar fre a "aquest tren que va a 200 km/h"...
però no hi ha manera...
i això de: "qualsevol dècima pot varia el futur, i fer canviar completament les figures del calidoscopi" m'ha encantat!!
i pensar que té TOTA la raó...
no sé què dir...
demà serà un altre dia, vull oblidar-me de tot, i (encara que demà es passarà rapidissim) :( vull que demà sigui un dia memorable, "He anat al TNC!!!" i passar-m'ho bé amb els amics i companys, i passar un bon dia(sense vent, espero!) abans de les notes...
no m'enrotllo més que tinc dues setmanetes ben penetes (rodolíi(com diria en Joel))
d'aquí 24hs, si el teatre ha començat puntual, farà 25 minuts que estarem gaudint d'una bona obra
Cristina, t'ho repeteixo, moltes gràcies per ser valenta i portar-nos al teatre!!!
no et decepcionarem!!
fins demaA!!!!!!!!!
(per cert "perdona" pels "perdó" que t`he ficat) xD
:DDDDDDD
;)
TaTi
volia dir: dues setmanetes ben pLenetes
sorry
TaTi
aquesta és una bona pregunta,però un pel generalitzada,perquè hi ha gent que li agrada molt llegir.
Jo,personalment,em considero un gran lector,doncs em llegeixo tot el que me passi per les mans i tingui lletres.Axò si,segons el temps,la situació,i la feina de l´insti,llegeixo diferents coses.Des de còmics fins a grans novel.les.
però últimament he perdut l´hàbit de lectura,crec,al igual que els meus companys,que és perquè tenim molts examens i molta feina que no ens dóna temps per a disfrutar de la lectura.
Tot hi així,sempre és bo trobar una mica de temps per llegir,ja que,si ho pots fer tranquil.la i relaxadament,te pot animar.
A més,si llegeixes un llibre molt profund i que t´agrada molt,al acabar-lo experimentes una sensació de satisfacció personal indescriptible.
Per axò dic que és molt generalitzat,axò de qu no llegim,ja que pot haver-hi gent,que,com és el meu cas,o el de l´argi,que a casa tenen una minibiblioteca particular.Jo quan veig la meva i beig la de comics,novel.les i libres "importants"(molt extensos),i veig que mels he llegit quasi tots(el 99per sent),men faig creus!però per dins em sento satisfet,perquè recordo els bons moments que he passat llejint-me´ls.
I per acabar,animo a tots aquells que no hagin obert mai un llibre voluntariament(e,omar?)que visitin de tan en tan la biblioteca,que no mossega,i veuran que la lectura pot ser una experiència fantastica que te pot fer deconnectar del món estressan en el que vivim.
que vingui bé!
P.D.:no firmu am el meu nom dusuari xk me ublidat de la kontraseña,xd
Hola!
No tinc idea de com respondre a la teva pregunta, a més diria que el que penso entre tots ho hem dit... el temps! Però i a l'estiu? Dons jo a l'estiu no llegeixo perquè, com ha dit la tati, no trobo llibres que m'emplenin... i a més a més em dóna la sensació d'haver esgotat les ganes de buscar-lo. Per això, com ja et vaig dir a la primera redacció dels meus llibres, aquest apartat de presentar-nos llibres m'anirà de conya el pròxim estiu.
Gràcies Cristina.
Tinc un problema Cris... te'n recordes que avui t'he dit que em trobava malament i que havia estat tota la nit amb febre? Dons al final, he hagut de marxar de classe. El meu pare m'ha portat al metge, i tinc angines i febre alta, m'estic prenent antibiòtic. He estat tota la tarda dormint, fins ara, i sense que em baixés del tot la febre. El meu pare m'ha dit que m'oblidés de venir demà, però com que no estic disposada a perdre-m'ho, seguiré intentant convénce'l. De veritat que si no puc anar-hi em dóna "algu"! I clar, com que són moltes hores les que serem a Barcelona, el meu pare no accepta. També he intentat que em porti cap allà a les tres per així trobar-nos i poder veure l'obra, però tampoc.
Jo seguiré intentant-ho, i ho aconseguiré Cristina, no me la puc perdre!
Si aconseguís que em portés a mig dia, ja trucaria a algú a mig matí per posar-me en contacte amb tu i trobar-nos. I si no, espero ser-hi a les 8,20!
Fins demà Cristina!
Fins demà gent!
Serà BRUTAL
7.45h del matí; vestida i ben bé preparada per esperar que l'erik i la tania em passin a buscar per anar fins a l'institut però de cop i volta apareix aquell mal de panxa que fa força que dura i vòmits de nou. Però jo, igual que l'eva (recupera't i vine demà!) fare tot el possible per agafar el bus i anar fins a barna amb vosaltres i veure l'obra que tantes ganes tinc de veure. Així doncs ara a descansar. Un petó.
E_vaaaaaa(^^)
i "Kirs" xDDD
us esperem!!!!
fins demaaa!!!!
:D
TaTi
Aquest és el meu cosinet! si senyor, aquí imposant la seva ment filosìficament científica...dioos!(segona saga de les paranoies riu...)
Res que he volgut tornar a comentar perquè estava llegint els últims comentaris (per cert, Cristina i Eva xuteuxos!) i en el fons, tots estem d'acord,tots estem tenim la mateixa sensció (amb indiferència de si de veritat ho sabem o no) quan la Cristina ens ha fet aquesta pregunta. Si o no? Tothom hi diu la seva, però i què? En el fons quan algú diu "la seva" és "una seva" compartida per tots, vull dir que tots ens podem arribar a sentir identificats en el que diu l'altre. I totes "les nostres" ens ajunten. SI o si? Que voleu que us digui, a mí m'ha encantat aquest dilluns arribar a l'institut i que la primera cosa que em diguéssin (Jordi tiu, ni bon dia...la confiança fot fàstic...) fós: "tui tiu, em vaig currar el cumentari del blog de català, està guapíssim! I as vist el cumentari de la Cristina? Està super contenta!" i entrar a la classe de català i veure, òbviament, el caxo somriure de la Juher d'orella a orella (no sé si és Juhé o Juher o d'alguna altra manera... em sap greu, ho buscaré).
I no s'acaba aquí! a l'hora del pati... més encara! Amb la Serrat i la Patry!
I tampoc s'acaba aquí!!! Avui no ens hem pas dit tots plegats un simple "eis penya, fins demà". NO, NO. Avui ha estat un atípic "gent, demà teatre!!!"
Xavals us adoneu del poder que té un blog amb pregunta i una sortida al teatre? Flipa
I tu Cristina, que no te'n adones? defraudar-nos? Ja fas tard per defraudar-nos!!!
En fi... acabo aquí (no sé per què però quasi tots acabem així els nostres comentaris). Però no sense un " gent,demà teare!!!"
Gràcies!
Uf, quina feinada!!! Tal com diu la Tati "el bloc rutlla perfectament, nois!"
Primer i abans no em passi: EVA, que no pot ser que t'ho perdis!!! Pren un bon caldo i unes quantes aspirines i... cap a teatre! Ostres, quin greu que em sabria que t'ho perdessis... Tu i la resta de malaltons que corren per 1r de batxillerat. Nois: quin mal moment per posar-se malalt!
Segon: important. Els del B ja ho saben però els de l'A no, que això m'ha passat a les 3 de la tarda. HE TRUCAT A EN RAMON SOLSONA I... VINDRÀ A L'INSTI D'AQUÍ A 3 SETMANES!!!!!!!!!! Teniu temps de llegir una o dues o tres obres més d'ell (ji, ji...). Ja en faré una entrada monogràfica, no patiu.
Més coses. A veure. (Són un quart d'onze i m'he promès que a les deu seria a dormir... I encara em queda una rentadora per estendre, preparar-me la classe de gramàtica de dimecres i llegir una estona, no fos cas.) Doncs deia que tenia coses per comentar-vos.
Alguns dieu que no hi ha temps. Us entenc. Fa anys (molts) que tinc aquesta sensació però en fa només dos que aquesta frase ("és que no tinc temps") s'ha convertit en realment real. No tenir temps significa no trobar cap (CAP) estona durant el dia per fer el que et doni la gana. I no pas no trobar prou temps per fer tot el que et doni la gana. S'entén la diferència???? No trobeu temps per llegir però és perquè decidiu fer d'altres coses en el vostre temps lliure (poc, sí, d'acord). I ho entenc, que consti. És tan atractiu el món de les "no obligacions"... Jo em passaria el dia badant, per exemple, o escrivint o passejant o... Però no: tinc classes per preparar-me, exercicis per corregir, pares per cuidar, roba per rentar, nens per banyar i per alimentar i per distreure i per renyar (ui, amb tanta "i" començo a semblar la Rodoreda, no? Un dia comentarem per què ho fa, això, la Rodoreda. És fàcil d'explicar i encara més d'entendre). Em falta temps, deia. El meu dia a dia és una autèntica bogeria. Com és, doncs, que ENCARA TROBO MOMENTS PER LLEGIR????
Més coses per comentar. Alguns de vosaltres dieu que encara no heu trobat el llibre que us enganxi. No defalliu: hi ha llibres per a tot i per a tothom. Es tracta de remenar, de preguntar, de deixar-se guiar. Intenteu esbrinar quina mena d'històries us agradaria que us expliquessin. Parlem-ne quan vulgueu.
D'altres heu exposat el tema de l'obligatorietat. Dieu que no us agrada que us facin llegir obligatòriament, que us dóna mal rotllo i que ja jutgeu el llibre abans d'encetar-lo. Suposo que us puc entendre. Però és una estupidesa, no, això? És una criaturada. No prejutgeu el llibre pel fet que us el facin llegir "obligatòriament". El llegiu i ja està: intenteu disfrutar-lo (algun dia ens deixaran dir "disfrutar") com si no fos prescriptiu. I punt.
Mireu, nois. La vida és curta. Però heu de trobar la manera de buscar sempre coses que us enriqueixin, que us facin més grans per dins, més persones, més savis i més entesos. Heu de trobar la manera d'obrir-vos obrir-vos obrir-vos. Passegeu, parleu, observeu, viatgeu, aneu al teatre, a l'òpera, al cine. Apunteu-vos a ballet, a dansa del ventre, a escacs. Escolteu conferències. Xerreu de tot amb els amics. Aneu a Barcelona i, simplement, passageu. Estudieu història, economia, mates i anglès. Canteu (que qui canta els seus mals espanta). Escolteu els pares i els avis. Tasteu plats exòtics. Feu un pastís. Inventeu històries. I... LLEGIU LLEGIU LLEGIU.
Tati: jo també vaig començar amb Els Cinco. I amb la Puck. Era ben petitona... Brutals. Em sembla que encara sabria apassionar-m'hi. On els dec guardar?
Bona nit i tapeu-vos. Ja m'explicareu Ventdelplà. "Descobreix-te i sentiràs que el camí és immens. Torna un altre cop a començar de no-ou. Construeix-te la vida que et marca el co-or. Obre els ulls al món, tu decidirà-às" (pa-para-papà).
Ostres, sóc pitjor que la Tati, que en Jordi i que la Judit: m'enrotllo com una persiana. I encara no us he dit tot el que us volia dir...
Fatal.
Titi, més engrescada que mai.
bona nit!
Són les 22:46 i PER FÍ he pogut arribar aquí,deSprés de molts problemes qe no em posaré a escriure ja qe perdría un temps valiós qe hem podria passar fen altres coses com per exemple... llegint?DONCS SÍ.Últimament, delleguir ben poc,se m'acumulen els llibres.
El meu pare es membre de " el circulo de lectores" i sempre em fullejo la revista qe et donen per mirar si hi ha algun llibre interessant per mi.
N'he anat demanant i mel's han portat però no trobo l'estoneta..
en tinc un parell, una de Tessa de Loo, BESSONES. Una historia marcada per la guerra qe separa a dues bessones a l'hora de neixer, una va a una família jueva, i altre amb uns alemanys de bona família, passen els anys i es troben.Típic soposo, però he de reconèixer que tot el que tingui a veure amb coses basades en fets reals m'apasiona, o m'intriga, o sento necessitat de sapìguer una mica més.Tot-hi que la majoría de vegades per no dir TOTES les vegades acabo ben enrabiada, i ben plena d'impotència.
Com per exemple altre llibre que tinc aqui, Marcats per l'Escola Franquista, de JOSEP M. PRIM, on 41 homes i dones parlen de la seva educació durant el franquisme.
No ho sé, tinc aquests llibres allà a la prestatgeria esperant i esperant, i jo mel's miro de vegades i penso: no, no comencis perque daqui dos minuts has de fer allò o allò altre i per deixar les coses a mitjes val més no començar. I encara són allà.
Soposo doncs que la resposta sería.. ( perdó, els punts suspensius són TRES, ni més, ni menys, jaja.)
No lleguim per manca de temps, per pal, perque no saben organitzar-nos.És culpa nostre, bé que si ens agrada anar al cinema trobarem un moment, quan sigui per anar-hi, osigi que amb això passa el mateix.
Si volem lleguir trobarem el moment, ara mateix quan acabi aquest comentari començaré el llibre de les bessones,i si veig que val la pena ja el recomanaré.
Es el primer cop que comento, però estic segura que no será l'ultim, perque aixo, motiva MOLTÍSSIM.
un petó per la Cris, per l'Eva, i per l'Alba, que es recuperin i que demà siguem quants més millor.
Fins demà a tothom, que estic segura que no ens en panedirem d'haver anat, si més no, una experiencia ben maca.
bona nit.
àstrid.
Ha estat un dia FANTÀSTIC. Ha valgut la pena portar-vos a Barcelona i al teatre. Demà no podré venir amb vosaltres a comentar la jugada, però divendres ja en parlarem, eh?
Per cert: tota la sala del TNC, exceptuant els nois de l'institut Olivar Gran de Figueres i la colla de jubilats, queden suspesos de llengua catalana per tot el curs. Cretins!
Bona nit teatral!!
Titi
jajajaaja!!!!
suspendidos TOODOS(sisi, excepto los del Oivar Gran) xDDDDD
bones gent!
(sempre igual, hauré de buscar una manera única jeje)
el teatre: què dir??? GENIAL!!!!
MOLT MOLT MOLT bé, una obra molt maca, que et feia estar atent a cada moment, et feia pensar, moments per plorar (que amb els imbècils(amb perdó) que hi havia fen el gil... no es podia estar benbé dins de l'obra, però que ens va tocar la fibra... sí.
i em llegiré el llibre. crec que m'agradaria molt.
mare meva!!! quants llibres que haig de llegir!!! jajaja
si en el fons... milor per mi... :D
Cristina, moltíssimes gràcies per portar-nos-hi!!!! i per arriscar-te(veig que no t'hem defraudat)!!!
et diria: s'ha de repetir! i em diries: ets prou grandeta per agafar el tren un dissabte i anar al teatre. tens raó. però jo et dic: s'ha de repetir!!!
gràcies...
m'haguès encantat comentar ahir, al arribar a casa, però a part que els meus pares no m'haguessin deixat, estava molt cansada (i contenta!) i avui teniem un examen de castellà a primera hora, que per cert, no m'ha anat gaire bé.
he llegit els teus comentaris, Titi(o Cristina???)
ve en Ramon Solsona!!! de P...(sisi, els tres puntets xD)Mare!!!!
què bé. a veure si puc llegir alun llibre d'ell(ens recomanaràs algun no??) en el pont aquest que tenim, ja que... no ho repetiré ho vaig dir a l'altre comentari.
però m'agradaria molt poder-ne llegir una.(o dues, o tres, com dius tu, Cristina!).
i això del temps... mira que li donem voltes eeeh?
sí, potser el dediquem a altres coses, però que també ens agraden.
jo per exemple l'utilitzo per estudiar el piano(que em falta també(temps)), els entrenos i partits de voley, anglès(fora l'institut, s'entén), i a estudiar.
poc sovint surto per les tardes a fer un volt amb els amics(anava a ficar a "donar" un volt, però m'enrecordo a 3r quan li vas dir a en Joel: "els catalans mai "donem" res"(no em deixava posar l'altre tipus de cometes), ja que ell havia comès el mateix error ortogràfic que anava a fer jo...) doncs, això... que dediquem el temps en altres coses, sí, però que també són importants i ho has de fer, no pots triar, bé, sí que pots, però si t'has apuntat a alguna cosa ho has de fer. és igual, ja m'enteneu(espero).
jo abans llegia CADA NIT abans d'anar a dormir. una MOLT BONA manera d'anarse'n a dormir.
però... ara arribes al llit i el primer que fas és tancar els ulls i fins el dia següent a les 6 o 7 que et sona el maleït despertador.
ho penso, dic: va, encara que sigui un (UN) capítol per dia, i torno a agafar el ritme, però no...
sí, pensareu, però si un capítol són 5-10 minuts!!
jo crec que és el fet de "por" a enganxar-me amb el llibre i després passar-me al tarda llegint i deixar les coses que haig de fer(m'ha passat algun cop).
a veure aquest Nadal què puc fer jeje
i això de els llibres obligatoris... jo no jutjo abans de llegir-lo pel fet que sigui obligatori, al contrari, penso: aquests llibres han estat triats per gent que sap i hi entèn. deuen ser unes bones obres. i moltes vegades he llegit els llibres a l'estiu (abans de començar l'institut).
aquest estiu no ha estat el cas, ja que ha estat el millor estiu de la meva vida!(no ho dic perque no he llegit eee??? jajaja)
finals de juny: Tarragona amb un... "campus"?(no és la paraula) que ens va apuntar en Josep Maria Pons(d'esports)(era per fer de dinamitzador esportiu(vam anar en JOrdi, l'Argi i jo)) que és això que fem al pati d'àrbitres. bé, això una setmana. arribo i a la setmana següent... un mes a Uruguay!!!!!!! després al tornar m'en vaig anar amb la family a Aragó, a un càmping,i després (todo se acaba) a l'institut...
m'ha agradat el teu comentari!!
com vola el temps!!!
són les cinc i haig de pirar a anglès... :(
he mirat una mica per sobre si hi havia faltes o "e" per "a"i si m'he menjat alguna lletra... però tinc pressa, un altre dia m'ho miro millor!!!
:S
doncs res, que gràcies per fer-nos passar un dia com el d'ahir, i per fer que vingui un escriptor a classe!!!!
i per fer aquest blog, també.
i per motivar-nos.
si puc em passaré més tard.
petons
TaTi
Cristina crec que vas fer una MOLT bona feina ahir.
I sí, m'he comprat el llibre.
:)
Un petó.
Genial, Cristina, genial.
:__)
Amb poques paraules el dia d’ahir va ser GENIAL!
El dematí nomes en arribar ala estació de França que realment mai hi havia entrat i les vegades que passo per davant per anar a casa la meu tieta, es una estació realment cuidada, es nota que l’han reformada no se es diferent ales que havia vist fins ara però lo que mes em va impactar va ser el que posaven per parar als trens que anàvem a 40 kilòmetres per hora fins i tot i vaig fer una foto jajaja.
Desprès per el bari del Born a Barcelona em va encantar encara que no era la primera vegada que hi passejava per allà però sincerament mai m’havia parat a veure els aparadors amb tant entusiasme, mai me’n havia adonat que mes de la meitat aprofitaven les façanes del segle XVII i fins i tot de mes antigues.
Com no la catedral em va agradar molt ja que mai avia tingut la ocasió de entrar-hi i el que em va impactar mes encara que sembli una tonteria va ser veure els escuts que hi havien estiguessin pintats perquè a tota catedral que havia entrat i n’havien mai els havia vist pintats.
Dina en el Maremagnum que dir-ne que m’ho vaig pesar genial com em posi a explicar tot el que va pasar no acabo mai...!
I finalment el teatre, que dir del teatre que va ser BRUTAL!
Mai havia tingut la ocasió de veure’l i tampoc me’l esperava tot de vidre es que es preciós.
L’obra de teatre em va impactar molt diguem-hi que el argument no me’l esperava de aquesta forma, jo crec Cristina que per lo menys no et vam desepcionar tal y com ens vam comportar al teatre tot al contrari crec que et vas asta sorprendre ja que asta el mes xerapetas,el mes insensible(no estic digen que hi hagi gent així), tothom estàvem per la obra, fins y tot havia gent que s’emocionava i acabaven plorant jo mateixa vaig acaba-hi. Llàstima dels Gilipollas(en perdo) del darrera perquè no tenen cap altre nom estiguessin tocant els collons amb les seves patatones, amb els seus cacauets, parlant tot el rato... molestant a la gent que l’interessava la obra si no volien atendre que es vesin quedat al sofà de casa seva i aixi estalviar-se els 13 euros que valia l’entrada!
Crec que en un altre moment no t’ho pensaràs dos vegades per portar-nos al teatre.
Ah per cert estic intentant combencer al meu xicot per anar a veure-la un altre cop però per la nit aixi els actors estaran mes inspirats i podré gaudir de l’obra amb mes tranquil•litat!
Ara tinc pensat en anar ala biblioteca a buscar el llibre de la plaça del diamant i llegir-me-la perquè tinc curiositat si es ven be lo mateix que la obra en si, me’l llegiré i us aniré informant jajaja!
Un peto a tots i avui toca estudiar per l’examen d’anglès...!
AxA*
ei!
que anava caminant a anglès i anava pensant en el comentari que havia ficat...
i dic: les cinc? però si a les 17:15 surto d'anglès!
no pot ser, m'he saltat la classe!
miro el rellotge i veig: 16.08
i jo...
doncs al comentari he posat les cinc xD
o sigui que només és per rectificar, ja que surt l'hora en què ha estat publicat el comentari, i si jo dic una cosa i en realitat és una altra...
perdoneu el lapsus!!
i ja m'he enrotllat abans, ara a estudiar anglès :(
fins demà!
TaTi
un dia geniaLissim
no té més paraules.
haig de llegir el llibre JA!*
be, ara el que toca es estudiar
:S
finS demÀ
-d'on vens aRa tu?
-=) vinc de veure LA PLAÇA DEL DIAMANT de meRcè rodoreda, buaah, si ja em tenia enamoRada aqesta dona aRa...
-QEEEEEEEEEEEEE?l'has anat a veuree!i han hagut d'esperar a qe marxés jo de linstitut per portar-vos?
-jaja la Cristina, que ens estima=)
·conversa am l'Ingrid, la meva geRmana quan vaig arribar aLa nit de veuRe l'obRa.
tot seguit, la conversa amb la meu mare:
-38 amb 4, si t'haguessis quedat a casa no estariem així! ara a córrer metge aqui, metge allà, Àstrid cony mai fas cas.
EN DEFINITIVA, una otitis i unes angines , totes dues coses com no AMB INFECCIÓ, cosa qe comporta febre, malestar, algun que altre vómit i sobretot mooooolta fluixera.. un cop de vent em tira a terra, tot per la RODOREDA, que tot s'ho mereix.
estic segura que ha valgut la pena,=) eés el primer cop qe vaig a veure una obra al teatre nacional, i d'aquesta durada, pero ESPERO qe no sigi lultim , i ESPERO, qe encara qe no sigi a horari escolar (tan és això..) podriem organitzar mitjançant aqest flog mateix una altre sortida a veure'n alguna altre, així en plan, agafem tots un tren i nem a Barna,molaría.
Resumint, que vull repetir.I tot això gracies a tots vosaltres, amés de tu Cristina, que igual qe dius qe no volies qe oblidesim aqesta primera obra qe veiem, tampoc oblidarem gràcies a qui la vam poder veure, i qui ens va fer anar allà més motivats que els jubilats i tot.
Que vagi molt bé, bona nit.
pD: buuuf, he pogut comentar sense dir el GENIAL qe tan de moda es veu qe està=)
jaja
àstrid.
La pregunta del millón...
Fa un parell d'anys enrrera t'hagues contestat: doncs, cristina, perquè simplement no m'agrada llegir..!
Però innevitablement les coses canvien, el món gira sense parar, ens fem grans i canviem per dins i per fora. Jo he canviat, i molt. Abans odiava llegir, i quan dic odiar és odiar. Per a mi era un patiment, un gran sacrifici llegir un llibre. Pero des de fa pocs mesos, la meva curiositat cap als llibres s'ha anat despertant. Durant dos anys he llegit dos llibres voluntaris, DOS!! ja sé que poden sonar a poquissims pero per a mi ha suposat un gran gir en la meva rutina. Un gran canvi.
Crec que les persones d'avui dia no llegim pel simple fet de que no tenim temps. No negaré la dita de: si tu quieres puedes, però a vegades no ens en falten, de ganes, si no que quan tenim una mica de temps tenim altres prioritats abans de llegir. En el meu cas, la meva prioritat és la musica.
t'ho prometo que ho estic intentant, i sé que quan ho aconsegueixi serà un bé per a mi, i d'aqui un temps quan ho hagi aconseguit,simplement perque cada dia, dins la meva rutina, hi haura la mitja horeta abans de dormir, en la que em submergiré dins el món de la lectura. Llavors i només llavors,podre dir: Cristina, m'encanta llegir.
No faig cap comentari de la tarda d'ahir, crec que tot ja està més que dit, i claríssim.
(Per cert, he tardat 20 min en escriuret el comentari ^^)
Bona nit Cristinaa!!
Patry
Publica un comentari a l'entrada