SALA, Toni, Petita crònica d'un professor a secundària. Barcelona: Edicions 62, 2002.
Aquest llibre va ser la meva primera incursió al món de l'ensenyament secundari. Fins llavors ningú no m'havia parlat amb tants de detalls de què es coïa en els instituts, a l'ESO, al batxillerat, a les sales de professors, a les reunions d'equip docent. Havia de conèixer el terreny si volia entrar amb bon peu. Això és el que vaig pensar, llavors. Sempre m'he preguntat què hauria passat si hagués entrat a l'aula per primera vegada (en un magnífic primer d'ESO a Celrà que recordaré tota la vida: un petó des d'aquí a tots) si abans Toni Sala no m'hagués preparat amb tant d'humor, amb tant de realisme i amb aquesta prosa fresca i àgil.
Us agradaria entrar a la sala de professors? Voldríeu espiar a les reunions d'equip docent o d'avaluació? Us intriga saber què pensen de vosaltres aquells qui dia rere dia intenten fer-vos una mica més persones? No us perdeu la Petita crónica d'un professor a secundària. Riureu: tot plegat us sonarà bastant.
I si en voleu saber més, de l'autor...
13 comentaris:
Són les tres del migdia i tinc mitja horeta per passar-me pel teu blog, que tenia moltes ganes de conèixer. La veritat és que no hi ha comentat ningú i no sé quin tipus de comentari hi hauria de fer. Però després de votar, volia deixar un primer comentari com a prova de la meva visita.
Aquest llibre m'atrau. Ens vas llegir uns fregments a la classe que demostraven que es una prosa molt fresca, amb molt de realisme i humor, tal i com dius tu en el comentari. M'agradaria molt llegir-lo, però ja saps qe en RIU (que no ha canviat, encara) no és un gran fan de la lectura i que, per moltes ganes que tingui, segurament, no el llegirà. És un comentari molt típic, però tot just és el primer.
No sé si és el tipus de comentari que volies que es fés en aquest blog. Demà no tenim classe, però si et veig ja et preguntaré la opinió.
Eis!Hola Cristina,un bolg molt xulu,si señora,ara que tinc una micona de temps,he decidit fer-hi un cop d´ull a veure que tal t´ha quedat,i sincerament m´agrada,el trobu currat.
Bueno,parlem del que toca.Fins ara mai m´havia preguntat què era el que sentia un professor,doncs jo sempre he tingut un punt de vista d´alumne,i no m´hauria arribat mai a pensar que u professor se li passessin tals coses pel cap.
Sincerament,és dels pocs llibres que m´ha agradat sincerament,de l´apartat dels meus llibres (a part de K.L.Reich),però aquest precisament m´ha semblat interessant i crec que,tard o d´hora,l´acabaré llegint,doncs sóc un gran aficionat a la lectura.
Bueno,ja no se què més dir,pro wenu,segueix així,que crec que és d´agraïr que un professor s´impliqui tan amb la seva feina i vers als seus alumnes.Pot ser no sembla que nosaltres,els alumnes,ho valorem gaire,però,en el meu cas,tot i no fer-ne molt cas,és una cosa que valoro i trobo d´agraïr.
PAS NOIS!!!!
Com ha dit el meu amic Jordi aquest llibre m'atrau, aquest llibre ha de ser impressionant i seria bo que en fessin una peli, (si és que encara no l'han fet, que no ho sé)
Aquest cap de setmana aniré a la llibreria a comprar-me'l i si no el tenen aniré a la bilblioteca tot i que no m'agrada anar-hi.
DEW!!!!
Avui m'has enganxat participatiu Cristina...
Doncs si, crec que aquest llibre és un de tants que m'hauria de llegir, perquè és un llibre que marca com a guia d'un professor, i així sabria els punts febles d'un professor.
Ara parlant enserio, és un llibre que motiva, perquè parla sobre la vida d'un professor nerviós que no sap què fer el seu primer dia de classe, com s'ho farà, què li diran, ho farà bé?
Em va agradar el fragment que ens vas llegir, però com dir-ho? sóc com en Jordi Riu per molt que en tingui ganes, en llegeixo un capítol i ja m'adormo.
No se si és aquet tipu de comentari que vols, pero ja ho comentaras(espero que quest cop sense "bronca".
.pepe.
aixó està molt bé, es molt entretingut, ho visitaré cada dia, ehe, que sóc el primer de la meva classe en comentar, ara votaré en la encuesta, quer vagi bé
oho no, se me a adelantao el pepe, xd
Ep, nois!!!
De moment MOLT BÉ! Estic orgullosa de vosaltres i tot. Esteu passant pel bloc, us apunteu a fer comentaris i, a sobre, m'estic retrobant amb gent que no sabia que existia (ei, Pep, Sebas, Ivan, el meu estimat Èric!!). Genial. Brutal, que diria la Juher.
Quins comentaris vull, em pregunteu? No ho sé, no m'ho havia plantejat... Vull que comenteu la jugada i prou. Vull que parleu entre vosaltres i que parleu amb mi. Que digueu si us agrada o no el llibre que proposo. Vull que passeu per casa (el nostre bloc: intento fer una metàfora), us poseu roba còmoda i unes espardenyes calentetes i -si us ve de gust- intercanvieu algun pensament amb els altres habitants de la casa. Ras i curt: voldria que aquest bloc fos un punt de trobada i un espai per compartir.
Titi
eps!!!
Es que a ningu li agrada el llibre d'en toni sala o que??? nom´´´´es set comentaris wenu amb aquest vuit pero es penos el de la plaÇa del diamant en té ja 24 tius comenteu!!!!
ups!
error ortogràfic
volia dir només xro ma sortit nom''''es
només diré
que m'haig de comprar aquest llibre
és boníssim
ola cristina soc en bertran vaix entrar un altre dia a mirarmo pero n tenia temps.
Avui am el pont me decitit i comento.
L’experiencia del teatre va ser molt bona, em va agradar mol jejeje abera si repetim aviat.
Respecte a lo den solsona em fa ilusio pq mai e cunegut un escriptor famos i nose es algu que sempre esta b en la vida.
x cert el llibre k magradaria llegir-me del es el de no tornarem mai mes
Bueno que vagi tot moltbe senyu
Albert bertran
Hola Cristina!
No he pugut passar abans pel teu blog i avui havia de ser el dia, ho sento.
he llegit les entrades i he pensat que la millo per començar seria aquesta.
Doncs bé, a mi si que m'agradaria saber què pensen els professors i com s'ho fan per aguantar als estudiants.
Més que res perque vull estudiar magisteri i un llibre com aquest em donaria més visió.
Cristina, vaig a seguir llegint les altres entrades del teu blog i a intentar comentar més.
Que passis bon cap de setmana!
Almudena,
I per què, doncs, no agafes el llibre de la biblio i t'hi poses? Va, dona, que val la pena... I més si vols estudiar per ensenyar: has de saber què t'espera a l'altre costat.
Titi
Publica un comentari a l'entrada