Noies de Riyad de Rajaa Alsanea

Noies de Riyad va ser prohibida a l'Aràbia Saudita, país natal de l'autora, fet que va provocar que la novel·la circulés pel mercat negre amb un preu deu vegades més alt que a les llibreries. Es va publicar al Líban el 2005 i en pocs mesos més de mil exemplars van ser venuts, provocant un polèmic debat entre polítics, intel·lectuals i crítics del món àrab. Aquesta és la història de la primera novel·la de Rajaa Alsanea.

La novel·la tracta de quatre noies que viuen una lluita constant per mantenir la millor part de la seva cultura, la qual, per contra, no preveu cap felicitat per a les dones. La Sadim, la Kamra, la Michelle i la Lamis volen enamorar-se, viure i lluitar pels seus drets en una societat que sovint els ho impedeix. Aquest és l’argument d’una història que resulta ser una lectura agradable i fàcil de seguir, però que alhora és interessant i captivadora.

Personalment crec que és una novel·la perfecta per què la llegeixi gent de la nostra edat. Penso que tenim molts prejudicis envers les cultures que són diferents a la nostra, com és el cas de l’àrab, i llegir la història d’una dona que segurament ha patit els mateixos obstacles que les seves protagonistes, ens pot ajudar a comprendre millor com és aquesta cultura i, més en concret, què en pensen i com la viuen les generacions més properes a la nostra.

Aquí un poema que apareix a l’obra:

"Escriuré sobre les meves amigues,

ja que a cada història d’elles

m’hi trobo jo mateixa,

hi veig una tragèdia, que s’assembla a la meva.

vull escriure sobre les meves amigues,

sobre la presó que xucla la vida dels presoners,

sobre el temps que les columnes dels diaris devoren,

sobre portes que no s’obren,

sobre desigs que quan acaben de néixer ja són ofegats,

sobre la gran cel·la de la presó,

sobre els seus murs negres,

sobre milers i milers de dones màrtirs

que són enterrades sense nom

al fossar de les tradicions.

Les meves amigues

embolicades en crisàlides de cotó,

conservades en un museu tancat;

la història conserva els diners com un xec,

i no es regalen ni es gasten;

bancs de peixos s’ofeguen als seus estanys,

o en peixeres de vidre on el seu blau cobalt es perd.

Escriuré sense por sobre les meves amigues,

sobre les cadenes ensagnades als peus de les dones boniques,

sobre els deliris, les nàusees, les nits d’implorar,

sobre els anhels enterrats als coixins,

sobre girar entorn del no-res,

sobre la mort a terminis.

Les meves amigues,

peces que són comprades i venudes al mercat de la superstició,

presoneres a l’harem de l’orient,

mortes que no han mort,

Viuen, moren,

són considerades una esquerda al fons de l’ampolla.

Les meves amigues,

ocells que moren afònics,

dins els seus nius."

Nizar Qabbani

Us deixo dos enllaços sobre el llibre i l’autora:

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1800_1_348857389,00.html?accio=detall&home

http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca/autors/autor.html?id=4738