Els contes que em van ensenyar a viure
Jorge Bucay
“Hi havia una vegada dues granotes que van caure en un recipient amb la nata.
De seguida van adonar-se que s’enfonsaven: era impossible nedar o surar una estona en aquella massa tan espessa com unes arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van moure les cames per arribar a la vora del recipient. Però era inútil; només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Notaven que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.
Una d’elles va dir en veu alta: “No puc més. És impossible sortir d’aquí. En aquesta matèria no s’hi pot nedar. Com que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril”.
Dit això va deixar de moure les cames i es va enfonsar ràpidament, literalment engolida per l’espès líquid blanc.
L’altra granota, més persistent o potser més tossuda, va dir-se: “No hi ha manera! No es pot fer res per avançar en aquesta cosa. Però, encara que s’apropi la mort, prefereixo lluitar fins a l’últim alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora”.
Va continuar movent les cames i xipollejant, sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.
I, de sobte, de tant moure les cames, batre les anques i sacsejar-se, la nata es va convertir en mantega.
La granota, sorpresa, va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d’allà va poder tornar a casa raucant alegrement.”
Damián, el protagonista d’aquest llibre, decideix anar a un psicoanalista, en Gordo. Gordo, però, no l’ajuda directament, sinó que en cada consulta li explica un conte perquè ell mateix solucioni els seus problemes. Tot el llibre es divideix en diferents capítols que corresponen a una consulta cada un i, per tant, en cada capítol hi ha un conte. En aquest llibre podem trobar contes per a cada situació, contes que et fan reflexionar i t’ajuden a veure respostes a problemes cotidians o a qüestions que tots ens hem plantejat en algun moment.
He triat aquest conte per exposar perquè crec que és el que més s’adequa a la nostra situació ja que estem a la fase final del curs i ens ho juguem tot amb els examens. Més d’un s’hi pot sentir identificat, ja que moltes vegades no veiem fruits dels nostre esforços i tenim ganes de dexar-ho córrer perquè creiem que no serveix de res estudiar si després no aconseguim el que volem.
Al principi, quan em van recomanar el llibre, no em va agradar gaire la idea de llegir un llibre basat en petits contes, preferia una història continuada. Però el fet que cada capítol contenia una història que començava i acabava, és a dir, que eren com capítols independents, va fer que m’enganxés més. De tal manera que al final de cada capítol em deia “Va, un altre i prou” i seguia llegint. No obstant, aquest llibre també pot ser molt útil pels qui no tenen temps per llegir o pels qui no els agrada llegir, ja que consta d’historietes molt curtes que faciliten la lectura i fan que sigui un llibre molt poc pesat de llegir.
Referent a l’autor, Jorge Bucay, puc dir que és un metge psiquiatra i escriptor argentí. Les seves obres han estat bestsellers en alguns països i s’han traduït a disset llengües.
Aquests contes
només s’han escrit
per assenyalar un lloc o un camí.
El treball de buscar dins,
en el fons de cada relat,
el diamant que hi ha amagat...
...es feina de cadascú.