21 d’abril del 2008

Diari d'un forense, anatomia de 10 crims reals

T’agraden les series policíaques? Ets d’els que cada dilluns t’asseus al sofà i mires “Telecinco” o diàriament mires el canal “AXN” o “FOX” del canal plus per mirar sèries com C.S.I, Bones, Dexter, Caso abierto o Sin rastro?
Sèries que tracten d’assassinats i desaparicions que s’acaben resolen, o en els casos més inquietants que te’ls deixen a mitges amb aquell “continuará” i no veus mai el capítol que continua, però segueixes sabent que el nostre gran policia, acompanyat d’uns grans forenses, doctors i testimonis serà capaç de trobar el culpable i fer justícia. Són sèries que t’enganxen els primers minuts i fins que no s’acaben no pots anar a dormir, a vegades amb neguit per por de si tens a l’assassí sota el llit. Tot i així acabes adormin-te, pensant que tot és televisiu i no pot passar en la realitat, són fets exagerats per generar audiència.
Però, i si realment no és així? Que en sabem alguna cosa d’assassins d’aquí a prop? La nostra ignorància fa que no n’hi hagi? La realitat és tan bèstia?
Diari d’un forense de Clàudia Pujol, és un llibre compost per deu casos EMPORDANESOS, reals i impactants, resolts per un metge forense i pediatre d’aquí Figueres, Narcís Bardalet. Així doncs, si creus que totes les sèries són extremadament exagerades, amb aquest llibre curtet, entretingut, extremadament fàcil de llegir, sorprenent i inquietant, te n’adonaràs de que hi ha assassins no tan imaginaris que actuen al nostre voltant, potser te n’has creuat pel carrer o potser algunes d’aquestes víctimes i ni tan sol te n’has adonat.Aquest llibre, l’he llegit fa molt poc perquè me’l va regalar el meu pare, li va semblar que em podia fer gràcia llegir un llibre sobre els assassinats que ha resol Bardalet, el metge que em visitava quan era petita i ara visita al meu germà. I així va ser com vaig imaginar-me una segona vida del que havia estat el meu pediatre i vaig descobrir algun dels casos més C.S.I. empordanesos.
Clàudia Pujol en el llibre, ens ha canviat el veritable nom de les víctimes i assassins per tal de no identificar-los, tot i així, mentre llegia li explicava algun cas al meu pare i se’n recordava d‘algun d’ells o sigui, encara em reforçava més la certesa dels episodis. Com diu Bardalet en el llibre, són deu casos que realment li han impactat , resolts amb intuïció, observació i psicologia, això és el que fa que realment t’impressionin.
Espero que us hagi semblat interessant,
Ari*

6 comentaris:

Marc Soler ha dit...

Hola Ari!
Uau, no sabia que en Bardalet havia resolts tants crims, realment m'ha sorprès!
Sabia que era forense, però d'això a resoldre crims... És en Grison(CSI) empordanés.
I per cdert, també era el meu pediatre :)
Vinga, ens veiem demà Ari!

catrasca8 ha dit...

Uau!!!
Què interessant!!
Ei, Ari, aquest llibre deu ser una passada!! Al menys, amb la entrada és el que has fet entendre!!!
En serio, em venen ganes de llegir-lo.
Vinga Ari, vagi bé, un petó!!

Anònim ha dit...

jajaja com la ex veina de l'Estel
un petonet vaig a dormir

eric bosch ha dit...

dioos!!!això costa molt de creure però que impressionant.que el teu pediatre faci de "detectiu" i a sobre dels bons és molt surrealista...i com mola!!

una bona presentació,aquest llibre pot se mel llegire.

Titi Juher ha dit...

Ari,

Desconec la qualitat diguem-ne literària d'aquest llibre... Però m'has despertat la curiositat. Ostres! Un pediatre forense convertit en detectiu... Que xulo, tu!

El regalaré al meu home, que és un amant de CSI.

Titi

Titi Juher ha dit...

Ari,

Ara ve el comentari seriós.

El llibre que has presentat és interessant: actual, original, proper, basat en la realitat... Bona tria.

Està bé, també, que l'hagis presentat d'aquesta manera, posant-nos la mel a la boca, induint-nos, persuadint-nos des del principi.

Ara bé: COM ÉS QUE COMETS ERRORS FLAGRANTS????? Ari, dona, que es nota massa que l'has escrit pim-pam i que no has revisat ben gens... Que no ho veus, que això també és important?

També hi faltaria alguna cosa atractiva: entrevista al forense, article de diari, música de detectius...

En fi. Ara ja és tard i vol ploure.

Titi