14 d’abril del 2008

Les Noies de Filferro, Jordi Serra i Fabra

“[...]Ella es va acostar a la riba. Una lleu ona, mansa, es va aproximar a ella. No es van tocar. L'aigua va arribar al límit del seu periple, va retrocedir i va tornar a prendre impuls per a una nova ona. Ella se la quedà mirant, mentre els seus peus descalços s'enfonsaven poc a poc en la sorra humida. Jo, que no m'havia descalçat, estava un parell de passos per darrere.

-Molta gent somia amb retirar-se en un lloc com aquest- vaig sentir que deia.
-Però als setanta o seixanta anys.
-N’estàs segur?
Va girar el cap exhibint aquell somriure que tant em torbava.
-Deus pensar que estic boja, o que sóc una covarda, veritat?
-No-vaig dir sincerament-. I més desprès de conèixer tota la història. O almenys creure que la conec -la vaig contemplar un segon, banyada per la lluna, saben que mai oblidaria aquella imatge, i vaig dir-: Puc preguntar-te una cosa? [...]”






Això va ser el meu primer contacte amb “Les Noies de Filferro”; una novel·la actual, intrigant i amb una capacitat de persuadir increïblement increïble.
Inconscientment, com que em van sorprendre molt els diferents fragments del llibre, vaig prosseguir a una segona ullada llegint la contraportada, que deia així: Jon Boix té vint-i- cinc anys i és periodista. El seu nou reportatge tracta d’aclarir el misteri d’una de les més famoses top models de la història, desapareguda fa deu anys”.


Seguidament, una de les principals culpables del meu plaer envers aquest llibre, “la profe”, va començar a explicar-nos tots i cada un dels detalls de l’argument de la novel·la. És cert que de la manera que ens la va pintar, podia semblar un tant distant ja que teòricament constava (i consta) d’una flamant i complicada investigació que havia de dur a terme un prestigiós periodista de Barcelona, sobre una jove i atractiva model que estava desapareguda des de feia deu anys per causes desconegudes. Però, a mesura que anava desenvolupant la seva explicació ens vam assabentar que aquesta adorada model formava un grup amb dues altres models, Cyrille i Jess.
Les tres juntes eren les deesses de les passarel·les, eren idolatrades i seguides per tot aquell qui les veia pel carrer. Desgraciadament tot va acabar malament. Cyrille es va suïcidar en saber que patia de sida i Jess va morir a causa de les drogues. Vania, la protagonista desapareguda, poc temps desprès dels fatals successos va desaparèixer sense deixar rastre.




Els alumnes cada vegada estàvem més encuriosits i patíem d’unes ganes brutals de saber més sobre el desenllaç d’aquella història basada en fets reals.

Sincerament vaig gaudir plenament de la lectura, així que ara us animo a que us imposeu davant Serra i Fabra i llegiu una de les seves millors obres.


http://www.sierraifabra.com/ Per a més informació sobre l’autor i les seves obres, aquí teniu la seva web oficial.
mariona

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Eis Mariona,

Un honor ser el primer! Saps que aquest autor m'encanta. Acabaré llegint-me aquest llibre, segurament.

Vagi bé crac.

Joel

Marc Soler ha dit...

Ei Mariona,

Un bon escriptor ha de tenir un bon llibre, poder me'l llegiré!

Vinga, fins demà!!!!

Anònim ha dit...

Mariona!

Aquest breu resum, m'ha encantat.
Crec que si me'l començo a llegir, no el podré deixar ni un segon.
m'ha entrat la curiositat de que li va passar a aquesta model, i sobretot el fet d'estar bassat en un fet real...

Bueno quan me'l llegeixi ja et faré un comentari millor.

Que vagi bé!

Sandra

Claudia ha dit...

Mariona!

Aquest llibre... me'l torno
a llegir? Va estar prou bé,
molt entretingut. D'intriga
però actual!

Bona entrada. Un petonet.

Claudia

catrasca8 ha dit...

Mariona [...]!

Dir-te que estic d'acord amb en Joel (excepte en l'honor...)
I d'acord amb la Sandy (de la curiositat a veure què passa amb la model...):)

Ja me'l deixaràs si?
Vinga, fins demà!

TaTi

Eric Santos ha dit...

Marió,

Interessant, interessant. Però et penses que em posaré a llegir jo ara algun llibre? Amb prou feines m'he llegit el meu com per llegir-me el de tothom, jajaja!
Però la presentació del llibre està força bé, és convincent, sí senyora.

QUe vagi bé Marió. Cuida't.

Adéu.

Anònim ha dit...

Titi,

no me'n recordo de la meva conta gmail per entrar al blog! sóc un tot un cas! Únicament vull que sàpigues que canviaria el paràgraf que ha sortit amb una lletra diferent a les altres i també alguna part de puntuació.
Espero que m'ho tinguis una mica en compte!


Fins demà, VAIG A REPASSAR VERBS!


Mariona

Titi Juher ha dit...

Mariona,

Ja està bé que m'hagis posat aquest comentari. OK. T'ho tinc en compte.

Parlem de l'entrada. És fàcil de llegir. Això ja saps que s'agraeix molt i molt. Llegir per pantalla costa i els rotllos innecessaris cremen moltíssim.

Ens ofereixes la teva experiència personal per atraure'ns en la lectura d'aquest llibre, i això està molt bé. Però com que jo sóc com sóc (ja ho saps) encara m'hauria agradat que haguessis sabut explicar-me què va fer que t'agradés tant, el llibre. I m'hauria agradat que haguessis intentat trobar algun document sobre aquestes tres models (per exemple) per acabar-me de posar la mel a la boca.

Malgrat això, Mariona, és una bona entrada i, mira: potser me'l llegiré i tot, aquest estiu, "Les noies de filferro"... (Cal dir, a favor de Serra i Fabra, que el títol està molt bé.)

Apa, fins demà.

Titi