
Aquest gran llibre tracta d'en Pol, un noi que ha fet 29 anys i té la síndrome de Down. És fill d'un militar i d'una dona que només es preocupa d'ella mateixa, i és la seva germana adolescent qui ha de fer-li de mare. L'intent d'en Pol de viure la seva vida per sobre de les convencions socials, serà l'espurna que encendrà el foc d'una família a la vora de l'abisme. El meu germà Pol ens transporta a un món de sensacions contradictòries on es barregen amb força l'amor, el desamor, l'amistat, la confiança, la traïció, la por, l'auto estima i la llibertat.
Ara us deixo amb una part del primer capítol d'aquest llibre, un part narrada per la pròpia autora del llibre, Isabel-Clara Simó:
http://mx.youtube.com/watch?v=1b5sUJCdhhE
De Isabel-Clara Simó us en faré quatre pinzelles de la seva vida i d'altres obres que ha escrit:

Va néixer a Alcoi el 1943, és doctora en filologia i ha exercit l'ensenyament a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i el periodisme. Al llarg d'una carrera literària intensa i sòlida, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com És quan miro que hi veig clar, Premi Víctor Català 1978; Ídols, Premi de la crítica del País Valencià 1986; Històries perverses, Premi de la Crítica Serra d'or 1993, o La salvatge, Premi Sant Jordi 1993; Júlia; La innocent, Premi València de Literatura 1995; Dones; Joel; Dora diu que no, i l'obra de teatre Còmplices .
Isabel-Clara Simó també ha guanyat recentment l'última edició dels Premis Ciutat d'Alzira. Aquest any dotat excepcionalment amb 36.000€ ja que l'edició anterior va ser declarada desert. El jurat ha destacat la valentia de l'autora d'acostar-se "a un tema difícil des d'un punt de vista ben original".
Si voleu saber més coses sobre la seva vida podeu anar a la seva web:
http://http//www.escriptors.cat/autors/simoic/pagina.php?id_sec=40
I per acabar us deixo amb articles que han sortit en diferents diaris, que parlen sobre l'autora, el premi que va guanyar, el llibre que ha escrit...
http://www.bromera.com/pol/PDF/Pol.Avui06-03.pdf
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080305/53442310967.html
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2767086
... i amb la opinió que el periodista i escriptor Ricard Ruiz Garzón va fer al Periódico sobre el llibre:
"Una aproximació lúcida i sensible a una realitat que sovint es mira des del dolor, la ignorància o la indiferència"
6 comentaris:
Bones Sergi!
Pel que es veu ningú et comenta ee jeje.
Bé, pel que fa la teva entrada és un llibre que ja me llegit i em va agradar molt, així que has realitzat una bona tria.
Fins aviat
Muaaaaa
ueoh!
Sembla bon llibre,no n´havia sentit mai parlar,pero pel que expliques sembla ser un de molt bo.
Una familia desestructurada,un adult amb mentalitat de nen que intenta fer-se gran...
Bons ingredients.
eiS!!
El meu pare té una amiga que li agrada moltísim llegir i sovint em recomana llibres i parlem de llibres que hagim llegit i moltes vegades em diu que llegeixi a Clra-Simó i la veritat aquest llibre m'ha semblat que pot estar molt bé, merci Sergi.
Ari*
Sergi,
Tenia moltes ganes que algú es decidís per aquest llibre. Quan ja estava a punt de perdre l'esperança... visca! L'últim dia i et despenges tu. Fantàstic.
Crec que tant la història, commovedora i agafada des d'un punt de vista interessant, com l'autora, de reconeguda trajectòria, mereixen poder estar en el nostre estimat bloc. I tant.
Pel que fa a la teva entrada... La trobo sincera i fresca, prou fàcil de llegir. Els enllaços també són interessants (molt, el vídeo amb l'autora llegint un fragment molt significatiu de l'obra). Segurament és una mica massa llarga (torno a preguntar: a algú li interessa la biografia de l'autora???) i poc revisada (tens alguna errada incomprensible), però en general t'expliques prou bé.
Ara bé: m'hauria agradat que em venguessis més el producte. Què n'has tret, tu, de la lectura? Per què t'ha agradat? Amb què t'has quedat? Per què la recomanes?
Reflexiona-hi. I fins demà.
Titi
Bones!
Doncs mira, seré sincera, en un principi el llibre en sí no m'havia cridat gaire l'atenció... Tot i que la teva entrada, Sergi, tampoc l'havia llegit detingudament (ho sento).
Però la meva mare, farà unes dos setmanes, me'l va comprar per rectificar l'error que havia tingut per Sant Jordi (m'havia comprat el mateix que em va comprar dos mesos abans jajajajaj). I vaig pensar: Ai! Però si aquest és que ha penjat en Sergi al bloc! Vaig llegir-me la contraportada i la veritat és que en aquests moments me'n moro de ganes per llegir-lo!!!
Però a que no sabeu la bona? La meva mare me'l va pispar per els dies en què jo tenia exàmens... i desprès el llibre va passar en mans de la meva germana!!! XD
Però, tot i així: queda pendent llegir-me'l!!!
Bon estiu!!!
Estel
Estel,
Ja te l'has llegit??? I què?
Titi
Publica un comentari a l'entrada