Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda

GENIAL. Una obra genial.

Agradable, fàcil, amena, senzilla, bonica, curiosa, especial…

La qüestió és que parlant de MERCÈ RODOREDA no es pot esperar menys. Sí, ho reconec, m’he tornat a deixar seduir per “l’efecte Rodoreda” i aquesta vegada amb jardí vora el mar, una obra que no em despertava gaire curiositat al costat de la Plaça del diamant. Res, un prejudici com un altre. Ja que quan vaig començar a llegir Jardí vora el mar vaig descobrir que era diferent a com l’esperava i dins la seva diferència hi vaig trobar la seva BELLESA. Malgrat que la Plaça del diamant sigui una obra emblemàtica de M. Rodoreda, i unes de les millors per mi, Jardí vora el mar no es queda gens curt.

“Jardí vora el mar és una novel·la excel·lent publicada enmig de dues obres mestres” (Joan Sales, Editor)

Jardí vora el mar és estrictament i com moltes de les obres de M. Rodoreda, el reflex del que ella opina sobre la societat i basada en la seva experiència. Realista, sobretot REALISTA, explica com en pot ser, de dura, la vida i com ens hem d’adaptar per sobreviure-hi. Senzillament T’ATRAPA, perquè encara que no sigui d’intriga ni d’acció, un cop comences a llegir és com si respiressis l’aire d’aquell jardí i les sensacions del mar. Aconsegueix redactar unes descripcions tan precises que et convencen de la certesa d’allò que et descriu. Arribes al punt de crear una imatge mental d’allò que està explicant, i és magnífic. Cosa que et permet DESCONECTAR de la realitat per uns instants, sense patir i sense angoixar-te, tan sols llegeixes.
La novel·la de M. Rodoreda és molt profunda i detallista, per això sempre aconsegueix que m’hi enganxi i moltes vegades que m’hi senti identificada.

‡ Sinopsis:
Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d’una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l’alegria coven realitats que no respecten res ni rics ni pobres, ni senyors ni servei: fracàs en l’amor i la cruesa de l’instint de supervivència, dos grans temes de l’obra de Mercè Rodoreda.

‡ El llibre s’estructura en sis capítols, que corresponen als sis estius. Hi trobem un monòleg del narrador, el jardiner de la casa, que té lloc després dels sis anys, sis estius, i que recorda tots els fets que van succeir. El més destacat, el triangle amorós entre els senyors de la casa i un veí. Una historia d’amor tràgica que s’inicia temps abans i que es reprèn en aquests últims anys. Ens despista molt el fet de que no ens situa en un temps ni en un lloc, i ens deixa, per exemple, amb la intriga de saber “qui ha matat la mona de la Miranda”. En aquest llibre no poden faltar trets característics de Mercè Rodoreda, com per exemple: fracàs en l’amor, situacions tràgiques que desencadenen en la mort, el rebuig de la maternitat, la crueltat i materialisme...

Aprofitant que és l’ANY RODOREDA us passo el “link” de la pàgina on hi trobareu molta informació sobre aquest any 2008, pel que fa a M. Rodoreda: http://www.anyrodoreda.cat/

Per acabar, tan sols dir que Jardí vora el mar és senzillament una obra de Mercè RODOREDA i que amb això ja en tindrieu que fer prou. És una escriptora que val molt la pena conèixer.

Per sempre més Rodoreda,
Patrícia Revilla