17 de desembre del 2007

Una tarda amb Ramon Solsona



Apassionant. Fantàstic. Enriquidor. BRU-TAL. Només parlo per mi, esclar, com faig sempre i com sempre faré. Sí: em veig amb cor de dir que ha estat perfecte. Exactament el que pretenia: que veiéssiu de prop un escriptor, que el sentíssiu parlar, que us fes conèixer les seves pors, les seves febleses, les seves inquietuds i els seus mèrits. Que us ajudés a entendre què significa escriure i què s'ha de fer per aprendre'n. Que goséssiu apropar-vos-hi, parlar-hi, conversar-hi. Que tinguéssiu l'oportunitat de tocar-lo, d'entendre'l, de fer-vos-hi una foto.
Espero de debò que guardeu aquesta tarda en el vostre raconet reservat als records entranyables, bonics, únics. M'agradaria que fóssiu capaços de retenir tot el que ens ha explicat (tantes coses en una hora i mitja, tantes!). I sobretot, sobretot, que en traiéssiu profit.
I ara: la meva experiència personal, com sempre. Vaig començar a llegir Solsona quan feia tercer de BUP (deixeu-me que faci l'equivalència...: sí, el vostre 1r de batxillerat!!!). Va ser per recomanació d'una amiga que va tenir les Figures de calidoscopi com a lectura obligatòria al seu institut. Em va encantar. De cop i volta havia descobert una nova manera de llegir. De cop i volta llegir no era tan fàcil, però resultava molt més enriquidor. Cap dels llibres que m'havia llegit havia estat com aquest. Fins llavors tot havien estat historietes que m'havien aportat més o menys coses, més o menys coneixements, més o menys emocions. Relats lineals, enganxosos, la majoria de vegades prou plaents. Però és amb Solsona que vaig descobrir que es podia anar una mica més enllà: la forma al servei del fons. El fons gràcies a la forma. Descobrir l'entrelínies. Rellegir per acabar d'entendre. Llegir per entendre la vida, les persones, per entendre't tu mateix.
Després d'aquest en van venir molts d'altres. Primer em vaig posar al dia (vaig empassar-me amb devoció tot el que ja havia escrit) i després el vaig anar seguint en tot allò que publicava. També l'he anat trobant a la tele, a la ràdio i a la premsa (excepció: m'he perdut, expressament, tots aquests darrers articles sobre esports, sobre futbol, sobre el Barça. I no faré l'esforç de disfrutar [sic] de la forma perquè el fons no m'interessa gota). I sempre ha estat un acompanyant a les meves classes i per a les meves classes, a la universitat i a l'institut. Solsona ha estat sempre un model.
He rigut amb DG, he plorat amb Les hores detingudes, he xalat amb Llibreta de vacances, he rememorat Figures amb Línia blava... I des que sóc professora (ostres: aviat podré celebrar el 10è aniversari com a docent! Em faig vella) que totes aquestes lectures m'han anat fent companyia.
Espero que d'aquí a uns anys pugueu parlar de Solsona i dels seus llibres com ho faig jo: amb passió. Que això no falti!
I acabo amb una pregunta: Què us ha semblat? Digueu-hi la vostra, amb llibertat, sense por, amb ganes d'aportar coses noves a cada comentari. Ens veiem aviat, xavals. Gràcies per voler-ho compartir amb mi.

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Si vols que et sigui sincera, jo m’ho esperava d’una altre manera, però cap a pitjo, això si.
No m’esperava que jo tingues el coratge de dir-li qualsevol cosa, no se si per vergonya o per el simple fet de espifiarla -cosa que ho he fet, al final que se ma escapat un tu, ouch!-.
Realment, ami aquesta experiència, m’agrada’t ja que mai m'ho hauria imaginat que amb els meus 17 anys conegués a un escriptor de aquesta mena -famos diguem-ho duna certa manera mes ben dit conegut-.
M’agrada’t el saber que el desde un principi no se esperava ser un escriptor i crec que li tindria que donar les gracies a la seva companya que el va inspirar a escriure i mira on a arribat.
Bueno Cristina com un fem per pesar-te les fotos?

Fins dema gent!
Ja comentaré mes en un altre moment que tingui mes inspiració!

AxA

Anònim ha dit...

Doncs la pura veritat, molt bé m'ha encantat té un parlar com molt seu m'ha agradat molt tot el que explicava tot i que no coneixia els llibres ni gairebé savia res de Ramón Solsona a part clar del que ens vas explicar tu a classe.
Però te de dir una cosa negativa, avui arribu a casa i li dic al meu pare: "avui ha vingut a fer-nos una xerrada en Ramón Solsona" i em diu:"qui és aquet?" i casi li baixa un clatellot. Pero pubret que li vols fer lu seu és la ciència ficció i a la que el mous una mica ja no hi es...

Resum: una gran xerrada que m'ha agradat molt i que igual que l'axa no m'esperava tenir-la amb 16 anys que tinc.

apa bona nit!!

Anònim ha dit...

Evidentment que ha estat una xerrada perfecte, és indiscutible.
M'ha sorprès moltíssim l'actitud que ha tingut Solsona amb nosaltres, es notava molt que ja havia tractat amb nois d'institut abans, ja que ha estat molt fresc, natural, sincer, sense pels a la llengua, cosa que ha facilitat la conversa(tot i que ens costava molt dirigir-nos-hi).
Em vas dir que em deixés seduir per altres autors, i després d'haver llegit Figures i d'haver tingut el seu creador al davant, està clarissim que per nadal em demano el llibre: Hores detingudes, i no per compromis, sino perquè ara sí que tinc ganes de llegir un llibre de Solsona, més que res perque a cada linia em vindran al cap consells que avui ens ha donat, i trobo que és una cosa que quasi mai pots fer, deixant de banda la bellesa de l'obra.
Consells, boníssims, i consells que tu, Cristina, et fas un fart de repetir. Però que semblen tonteries, però són certs i que m'ha fet molta gràcia sentir-los amb paraules de Solsona.
M'ha agradat moltissim la tarda d'avui, i més que res m'ha agradat moltissim haver descobert un gran escriptor, com és Ramon Solsona.
Un dels records de 1er de bat, sera aquest: haver descobert i conegut a Solsona. Una experiencia més per explicar quan hagi acabat la carrera...jaja, no queda res...
Gracies Cristinaa!

Bona niiit!

*Patry*

Anònim ha dit...

GENIAL, va estar genial. Em va encantar poder tenir la oportunitat d'estar tant aprop d'un escriptor, escoltar-lo, preguntant-li coses - tot i que tenies raó, ja contestava les preguntes abans de que questionar-li res -, fer-nos-hi fotografies... Va ser una experiència fascinant. I la veritat és que crec que no podia haver estat altre escriptor millor per conèixer abans que altres, perquè puc dir del tot convençuda - i no és per fer la "pilota" ni molt menys - que "Figures de calidoscopi" ha estat el primer llibre que m'he llegit amb gust, amb ganes de saber com continuava... El millor que he llegit mai - tampoc n'he llegit tants, però normalment tots m'acabavent cansant -. Ara vull llegir-me'n més. Vaig comprar el de "A paraules em convides". El trobo curiós, no m'haguès imaginat que hi havien tantes paraules per un sol fet, o per una sola cosa... Però li va agradar més a la meva mare - li vaig llegir un parell de trossos en veu alta - i semblava una oient més: Ah! Però si d'aicò jo li'n deia així, o això altre ho deia així una amiga meva! Eh decidit regalar-li per reis, no sabia que fer-li. Trobo que és un bon regal ( a més el tindrà dedicat i tot). Però el que jo em vull llegir és "Línia blava". Però encara hi ha cua.
Doncs res més, no tinc gaire temps tampoc, crec que me enrollat massa.

Gràcies per tot, Cristina!

Stel

Anònim ha dit...

D'acord no sé què he fet que a l'hora de clicar VISTA PREVIA la rata s'ha tornat mig boja i he clicat PUBLICAR.
Ho sento si hi ha alguna falta.

Stel

Anònim ha dit...

bones!!!
sé que ahir et vaig dir que no m'anava l'ordi...
encara no em va :(
però estic a casa d'uns amics i aprofito per escriure unes línies.

m'he passat per veure si havies fet una nova entrada i veig que sí.
dir-te "Gràcies" un altre cop per fer-nos gaudir d'una nova experiència, la de tenir un escriptor davant nostre i parlar amb ell, encara que costés...
aquells silencis en que ell esperava una pregunta i ningú deia res...
jo volia preguntar, però em feia molta vergonya!!
però m'ha agradat molt aquella hora i mitja. molt interessant el que deia en Solsona.
el que vaig trobar va ser moltes coses que havies dit tu a classe, ell ho deia i amb les mateixes paraules!!
ara estic fent un treball d'economia i no m'enrecordo de cap, però tres o quatre coses que ens havies dit, ell també ens les va dir i jo et mirava pensant: és el que ens va dir la Cristina!
ja veig que d'aquí uns anys fas com ell i acabes sent escriptora, jajaja!!!
i no dubtis que guardaré la tarda d'ahir en els meus records!!

i bé, pensava que seria més rottlo, no és per dir que pensava que seria allà super avorrit i això, vull dir que m'ho imaginava diferent.
però m'ha agradat la manera que té de parlar, i el vocabulari que utilitza, ho va fer molt amè(no sé com s'escriu :S), entenedor, interessant, et venien ganes d'escoltar el que deia... sí, molt interessant(repeteixo).

bé Titi, a veure quan em puc tornar a passar.
i aquest Nadal(si no ens posen gaires(no he dit "molts" xD) deures... a llegir MOLT!!) que ja en tinc ganes que fa temps que no llegeixo tant com voldria.
em passaré per la biblioteca i m'agafaré algun dels llibres que ens has presentat durant aquest trimestre i algun d'en Solsona...
quin em recomanaries??
havia pensat "Línia blava"
...?

vinga, fins dema!!!


vagi bé


TaTi

Eila ha dit...

Cristina...INOBLIDABLE!!
Per mi va ser molt bona aquesta experiència amb en Ramon Solsona (ja el coneixem), va ser millor del que em pensava (encara que no sabia escriure el meu nom..sembla mentida que sigui escriptor)xD es broma!
Ens va costar una mica fer-li preguntes, a mi la primera, perque no em vaig atrevir.
Ara, estic pendent d'acabar un dia d'aquets la "llibreta de vacances",he llegit la meitat del llibre i m'ha agradat molt. Li recomano a qualsevol persona, tant si li agrada llegir com si no, perque és entretingut i a més,hi ha una sèrie d'historietes molt diferents e interessants.
I el que també m'agradaria llegir és "les hores detingudes"
Aquest nadal tinc tants llibres per llegir i tantes coses per fer que no se si me'n sortiré!

Bueno gent, aquí acabo.
Bona nit!

Anònim ha dit...

Ei!

Doncs sí, va estar força bé, no esperava que fos una persona amb tanta facilitat per parlar i per enrotllar-se, ni molt menys que fos tan proper. Em va saber greu no atrevir-me a preguntar res, però ja teniem el grandíssim Joel.

Tinc feina a fer i per axò no poso gran cosa més, total sería un comentari repetitiu diguent que ha estat una bona experiència.

Apa, adeu!

Anònim ha dit...

l'anterior és en Keviin

Anònim ha dit...

Bones tardes!

jajaja en sajet xDDD
En fi, tal i com ha dit la Kris aquet matí, TRANSPARENT.
Al dir que volia que li parlessim de tu, em pensava que seria més reservat, però no que va, molt obert. Em va semblar molt interessant tot i que vaig tenir que marxar més aviat del que m'hagues agradat.
Aprofito per dir que des de que vas explicar els deures de Nadal a la xerrada, que porto romiant sobre com ho faré, cosa que més o menys ja tinc una idea una mica clara.

No m'allargo més, que per això està la tati jajaja!
Petoooons*

paU._:x

Anònim ha dit...

Ja t'he dit, Cristina, que el vaig trobar molt transparent... oh! de veritat, no m'ho esperava pas i em va encantar, el que va dir, la manera de dir-ho, tot.

Bé, també cal dir que em va agradar com vas deixar anar la nostra feina de Nadal jaja.

Un petó!

ivan de los santos ha dit...

HOLA A TOTHOM!!!
Wenu Cris primer de tot dir-te que coincideixo amb tots els meus companys, no només perquè l'entrevista amb en Solsona em va deixar molt parat sinó perquè el paio a més de ser famós és MODEST una qualitat força escassa en la gent famosa, comentar-te també, que al principi pensava que l'entrevista acabaria ràpid ja que quan va demanar preguntes (en Solsona)tothom va quedar callat sort que tenim en Joel i va trencar el gel peró per la resta va ser un dia memorable.

Referent als deures de Nadal:
Tenies tota la raó quan vas dir que aquest Nadal ens enrecordariem de tu peró per primera vegada he començat a fer els deures, ja estic preparant lo de la Isabel i lo de fer una entrada tot i que l'he de fer el 4 febrer ja m'he creat el meu blog i com original que sóc en comptes de usar http://meusllibres...
el meu és http://nostresllibres...
Si no t'importa demà com que tenim classe em podries explicar detalladament com ho farrem per publicar una entrada al teu blog, podriem anar a l'aula d'ordinadors, allà ens ho podries explicar millor no creus?
DEU I GRÀCIES

Anònim ha dit...

BneS CriStiNa!
M'ha encantat, de debò moltíssim.
Em pensava que no seria tan simpàtic, quan ens vas di que trobava adecuat que el tractessim de voste vaig pensar que seria una mica repel.lent però tot al contrari! Genial Genial!!
La veritat es que em feia una mica de respecte preguntar-li coses, en tenia moltes ganes però moltes coses les responia abans de que em donés temps d'aixecar la mà...
Gràcies Cristina
aRi

Titi Juher ha dit...

Ivan,

És que no sé pas què coi us haig d'explicar, jo, d'ordinadors!! Però si en sabeu mil vegades més que aquesta pobra iaia!! Remenant una mica per aquest bloc que has creat segur que te'n surts més ràpid i molt més bé que jo. Estic convençuda que fareu autèntiques filigranes, en les vostres entrades.

I també estic segura que sabreu fer una Isabel ben ben construïda, de pes, que s'aguanti (com deia Solsona).

Aneu-hi rumiant, que teniu dies (però no tants...).


Titi

Anònim ha dit...

ostres cristina,quina entrada de bloc!he de reconeixer que m´has calat fons.
bueno,què puc dir de Ramon Solsona?crec que va ser una xerrada molt entretinguda i instructiva,doncs vaig aprendre moltes coses nteressants.
Llàstima que,nomès amb l´introducció,ja se´m carregués totes les preguntes que pensava fer-li sobre el seu llibre,però bueno.A més,l´única cosa que me va resultar irònica és que creiés que llegir significava estar perdent un temps preciós,doncs ell és escriptor i això me va deixar descol.locat,però a part d´això va estar molt bé.Desprès d´això,pot ser em plantegi de llegir-me´n alguna cosa,de Ramon Solsona.

Wenu,i posats a dir,gràcies Cristina per haver-te molestat en organitzar aquesta xerrada i preocupar-te de fer venir a en Ramon i currar-t´ho tan.

Anònim ha dit...

dish!!ja me´n descuidava de parlar de figures!quin cap el meu!
wenu,al final,mel vaig llegir,i ha estat un llibre que m´ha agradat tot i que m´ha costat déu i ajuda per entendre´l.
Això si,el millor:el primer capítol,que ja ens vas llegir l´any passat a 1de bat i m´hi sentu tan identifikt que ttink una sensasio xtraña quan u llejexu.

A!i axo de que en Solsona sigui del Barça...¬¬

Anònim ha dit...

bones Cristina,

La visita d'en Solsona va ser alucinant, va haver coses que deia super interesants.

Jo dels llibres d'ell el que mes m'ha cridat l'atenció a sigut el de (PARAULES EM CONVIDES),es un llibre molt entretingut que et va coneixer moltes paraules alucinants.

bueno ara que he conseguit entrar a la pagina... ja entrare habitualment.

per cert esta molt divertit el bloc.

NATY.

Anònim ha dit...

Bones Cristina!

De la xerrada de Ramon Solsona n'hem parlat avui a classe, però no podia "no-deixar" el meu comentari :D

Em va encantar conèxer-lo i el millor de tot: sentir-lo parlar. És simple, però és el que volia: SENTIR-LO PARLAR (i que em deixés un " A la Judit amb afecte" al Figures de Calidoscopi, és clar ;))

Poder sentir les seves paraules, estar davant del cervell que ha escrit grans llibres com Figures de calidoscopi i Les hores detingudes (i poso aquests perquè són els que he llegit) ha estat genial. No sé com dir-ho, ha estat com una mica xocant tenir a mig metre el que et deia, la ment d'on han sortit grans obres com les abans esmentades. No ho sé, és com una admiració, gran, molt gran per haver estat capaç de fer (escriure) el que ha fet.

Em va agradar poder lligar caps per la qüestió dels personatges. Jo creia que se m'havia escapat alguna cosa llegint Les hores detingudes perquè juraria que cap personatge tenia nom, m'era impossible recordar-ne algun. Però que va! La qüestió (com ell mateix va dir) és que es veu que li costa un munt posar nom als seus personatges.

Per cert, vaig FLIPAR quan va dir que ell pensava que no sabia escriure. Mare meva... que ell, Ramon Solsona, no sabia escriure. Quin crack, de veritat.

Sobre la xerrada això és tot. I és que m'ha encantat tenir el privilegi de tenir-lo al davant i d'haver sentit les seves paraules. De veritat Cristina, ha estat, com molt bé dius, BRU-TAL.

Moltes gràcies Cris!

PD: pel que fa a això de que et fas vella, recorda el que et diria una àvia com la meva: ai nena, si jo tingués la teva edat...

:D

Apala vaig a sopar!
Ens veiem divendres

Petons!

Anònim ha dit...

Veig que fas els deures !!!!!!!!

Titi Juher ha dit...

A la tecnòloga:

I tu què et pensaves? Que perquè sóc de lletres no puc fer-ho??? Doncs: "toma paloma" (anava a dir "pren coloma", però ningú no m'hauria entès. O sí?).

Titi

Anònim ha dit...

Realment brutal, Cris.
Jo també em pensava que seria diferent, que seria una mica més seriós i que no seria tan sincer amb nosaltres. Em va agradar molt que ens contestés tan bé les preguntes, i que com ha dit la Pat, coincidicin tan amb les teves explicacions.
Si, la veritat és que ho guardarem en els nostres records únics, i que sempre estaràn allà.
La setmana passada vaig estar buscant (divendres, a l'ultim moment, per variar...) el llibre de les hores detingudes, i no el vaig trobar per enlloc, aquest i el de llibreta de vacances. Tenia pensat llegir-me'ls el cap de setmana, però no els vaig aconseguir. Així que els encarregaré i me'ls llegiré; si puc aquestes vacances, si no, els caps de setmana fins acabar-los ;-)
M'han quedat moltes ganes de saber com són la resta dels seus llibres.
Cris, sé que algú també ho ha dit, perquè ho he llegit per algun lloc, però... moltes gràcies de nou!!!

ens veiem demà?
últim dia i... relax...!!

aaah!! i... saps que desde dimarts que vaig pensant en com fer la Isabel? I és un gran progrés, perquè jo abans no pensava fins que em trobava davant de l'ordinador! Però de moment, no se m'ha acudit res :( ! Pacienciaaaaaaaaa! jejeje

P.D: si haguésis posat pren coloma no ho hagués entès! jejeje


fins demà!

Anònim ha dit...

bones!!
com van les mini-vacances??
espero que molt bé.
per variar, estic a casa d'uns amics i he demanat si em deixaven una estona l'ordi.
volia mirar com anava això.
dir-te, Cristina, que l'altre dia vaig anar a Girona amb els meus pares i la meva mare va dir-nos(a mi i a la meva germana) que triessim un o dos llibres com a regal de reis.
vaig veure llibres de Paul Auster, de Mercè Rodoreda, i d'altres autors... molts llibres.
vaig veure K.L.reich d' Amat Piniella(no?no m'en recordo de qui era!!:( ) i no sabia si comprar-me'l o no, tal com vaig dir-te a la redacció el per què no l'havia triat per llegir-lo.
i vaig decidir comprar-me'l.
encara no l'he començat.
i em vaig comprar un altre en castellà(un en català i un en castellà) que es diu: Afortunada i és de...mmmmm... no m'en recordo... :@
i la Kirs(Cristina Soler) m'ha deixat un llibre de Paulo Coelho, "onze minuts".
en Joel també m'ha deixat un parell de llibres: Ràbia i concert en sol menor, tots dos de Jordi Sierra i Fabra.
o sigui que, Cristina, com pots veure, tinc material per llegir aquestes mini-vacances, jeje
a part, també haig de llegir llibres de castellà i de literatura...

doncs res, molt bon Nadal i feliç any nou a TOTHOM!!!!

ens veiem el 8(no?)
què empanada que estic!!!
no sé ni en que dia visc xD

vagi bé!


TaTi

Anònim ha dit...

buenuuuu, k ningu comenta aqui ee???
jajaja
doncs que l'altre dia, caminant per Figueres, veig en una llibreria(allà a prop de la text) i veig en un llibre: "Ken Follet" i dic... mmmmmm... aquest és el dels Pilars de la Terra!!! i vaig veure un títol que ara, per variar, no recordo.
per la nit, mirant les notícies, veig que parlen de Ken Follet i veig que ha tret un nou llibre, la segona part dels pilars de la Terra.
deien, també que seria un regal per aquestes festes.

em vaig "sorprendre" ja que van dir que només un 4% dels adolescents demanaven llibres, tots demanaven videojocs i noves tecnologies.
un 4%...
que pocs...


bé, el meu últim comentari de l'any!! jajaja

vagi be!!
i feliç any nou a tothom!!!


TaTi

Titi Juher ha dit...

Bon any a tothom! I bons llibres...

A veure si aquest vespre tinc temps i ganes (sobretot això últim, que fa una setmana que tinc grip i no me'n surto) de fer-vos una entrada, que us haig d'explicar unes quantes coses.

Fins al vespre.

Anònim ha dit...

Eis comento tard (tard?) però volia dir que, evidentment, va ser genial (no cada dia parles amb un escriptor tant bo). Va ser com una d'aquelles dosis que de tant en tant et cauen de cop (tot i que aquesta ja ens l'esperàvem)i fan que sentis les ganes de fer MOLTES i MOLTES coses. I així va ser durant els darrers dies. La llàstima és que, a contra voluntat, aquest ànims van disminuint... fins que arribi una altra dosi.

Ah, també vull dir que ara (tot i que abans ja ho preveia, imagineu-vos com se n'ha de ser, de burru) em sap greu no haver-me preparat preguntes més interessants encara de les que vam fer. Tot i així ell ja ens va fer sentir el que més falta ens feia, em sembla.

En fi, suposo que les festes han estat BRUTALS (alguns més que altres però bé).

Ens veiem d'aquí dos dies! Ah, i bon any nou!

Joel