Harry Potter y la orden del fénix

Després d'estar pensant una bona estona he arribat a la conclusió de que el llibre que us vull presentar és el de Harry Potter y l'ordre del fènix.





Suposo que a la inmensa majoria de vosaltres no us agradarà aquest tipus de llibres ja que he sentit dir que només el llegeixen els "frikis " però jo, a més de ser-ho, l'he escollit perquè gràcies a aquesta saga de llibres "màgics" em vaig aficionar a la lectura i espero que si llegiu algun us agradi.





J.K.Rowling va nèixer l'any 1965 a Chiping Sodbury(Bristol) abans d'escriure Harry Potter va escriure llibres infantils, com ara "Rabbit".


La seva mare va morir patint escleròsis multiple durant 10 anys.





En la seva adultesa va mudar-se a Winterbourne on es va fer molt amiga del seu veí,Ian Potter, i d'aquí en va treure el nom del protagonista de les 5 pel·lícules i 6 llibres fins ara fets.
Després d'acabar el batxillerat va intentar entrar a Oxford però la van rebutjar i va anar a estudiar a la universitat de Exeter.

Anys després d'acabar la universitat va marxar a Portugal,on va publicar dos llibres per adults.
Aquests dos llibres no es van vendre gens i com a resultant Rowling va quedar en una situació econòmica lamentable ,i aleshores va començar a escriure el que seria el primer llibre d'una de les millors sagues de l'època actual.

Actualment la senyora Rowling té més diners que la reina Isabel II.
També contribueix economicament en una ONG.

A finals del 2008 s'estrenarà la sisena pel·lícula de la saga i el llibre sortirà a l'estiu.
Us passo alguns "links":
http://www.Harry Potter.com
http://www.j.k.rowling/harry potter
Si voleu veure els trailers de qualsevol "peli" podeu anar a youtube.

He dit, Andreu Buenafuente

Bones familia!

Com tots els d'aquest blog ja sabeu, jo no sóc un noi que llegeixi molt, però mira alguna cosa he llegit apart dels llibres obligatoris i un dels llibres que m'ha agradat més a estat HE DIT !!

Qui no ha sentit a palar d' Andreu Buenafuente, un dels millors humoristes del nostre país, qui no ha vist un trosset dels seus programes a la televisió?

Segons la meva opinió és un artista que t'agrada o no, perquè diu les coses d'una manera que o estàs a favor o estàs encontra, no hi ha terme mig, però sempre amb un toc gegant d'humor.

Bé anem a pel que toca, el llibre

He Dit, és un llibre que s'ha publicat tant en català com en castellà, que consisteix en un recull dels monòlegs que fa ell al principi de cada programa en la seva etapa a antena 3, anteriorment tambè havia publicat altres llibres del mateix estil però aquest és un dels més recents i el que toca temes més actuals i propers a nosaltres.

El llibre en s'hi no te cap trama concreta sino és tot un recull de monòlegs de dues o tres pàgines que tant l'Andreu com els seus guionistes anaven escrivint dia a dia per fer-los sortir al seu programa de antena 3.

Sincerament ús el recomano per passar una bona estona abans de anar a dormir, us llegiu dos o tres monòlegs cada nit i anireu a dormir molt contents jejeje i també és molt recomanable per la gent que no l'hi entusiasmi llegir doncs com que són curtets i de molts temes diferents és molt fàcil de llegir.

Biografia

Andreu Buenafuente
Va debutar a la ràdio el 1982, treballant a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.
El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús "Al ataque" a Antena 3 TV, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir "Sense títol".
Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia "Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar" i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa.
El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà al que sovint va superar en audiència.
L'any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia Antena 3. La seva productora és una de les propietaries del canal.
De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sèries i programes d'èxit a TV3: "Malalts de tele" (1997), "Plats bruts" (1998), "A pèl" (2002), i "Set de nit". També ha produït sèries emeses a Tele 5.
Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: "El terrat", "Sense llibre", "Digue'm agosarat", "Hem de parlar", "Allò que dèiem", "Cosas nuestras", "Lo Dudo Mucho", "Què T'Anava A Dir?", "No Sé Si M'Explico" i "Com va la vida". La majoria d'ells són reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que més famós l'ha fet.
Ha obtingut tres vegades el premi Ondas.

www.andreubuenafuente.com

aqui us deixo la pàg oficial d'ell desitjo que us hagi agradat i que us llegiu el llibre

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda

GENIAL. Una obra genial.

Agradable, fàcil, amena, senzilla, bonica, curiosa, especial…

La qüestió és que parlant de MERCÈ RODOREDA no es pot esperar menys. Sí, ho reconec, m’he tornat a deixar seduir per “l’efecte Rodoreda” i aquesta vegada amb jardí vora el mar, una obra que no em despertava gaire curiositat al costat de la Plaça del diamant. Res, un prejudici com un altre. Ja que quan vaig començar a llegir Jardí vora el mar vaig descobrir que era diferent a com l’esperava i dins la seva diferència hi vaig trobar la seva BELLESA. Malgrat que la Plaça del diamant sigui una obra emblemàtica de M. Rodoreda, i unes de les millors per mi, Jardí vora el mar no es queda gens curt.

“Jardí vora el mar és una novel·la excel·lent publicada enmig de dues obres mestres” (Joan Sales, Editor)

Jardí vora el mar és estrictament i com moltes de les obres de M. Rodoreda, el reflex del que ella opina sobre la societat i basada en la seva experiència. Realista, sobretot REALISTA, explica com en pot ser, de dura, la vida i com ens hem d’adaptar per sobreviure-hi. Senzillament T’ATRAPA, perquè encara que no sigui d’intriga ni d’acció, un cop comences a llegir és com si respiressis l’aire d’aquell jardí i les sensacions del mar. Aconsegueix redactar unes descripcions tan precises que et convencen de la certesa d’allò que et descriu. Arribes al punt de crear una imatge mental d’allò que està explicant, i és magnífic. Cosa que et permet DESCONECTAR de la realitat per uns instants, sense patir i sense angoixar-te, tan sols llegeixes.
La novel·la de M. Rodoreda és molt profunda i detallista, per això sempre aconsegueix que m’hi enganxi i moltes vegades que m’hi senti identificada.

‡ Sinopsis:
Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d’una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l’alegria coven realitats que no respecten res ni rics ni pobres, ni senyors ni servei: fracàs en l’amor i la cruesa de l’instint de supervivència, dos grans temes de l’obra de Mercè Rodoreda.

‡ El llibre s’estructura en sis capítols, que corresponen als sis estius. Hi trobem un monòleg del narrador, el jardiner de la casa, que té lloc després dels sis anys, sis estius, i que recorda tots els fets que van succeir. El més destacat, el triangle amorós entre els senyors de la casa i un veí. Una historia d’amor tràgica que s’inicia temps abans i que es reprèn en aquests últims anys. Ens despista molt el fet de que no ens situa en un temps ni en un lloc, i ens deixa, per exemple, amb la intriga de saber “qui ha matat la mona de la Miranda”. En aquest llibre no poden faltar trets característics de Mercè Rodoreda, com per exemple: fracàs en l’amor, situacions tràgiques que desencadenen en la mort, el rebuig de la maternitat, la crueltat i materialisme...

Aprofitant que és l’ANY RODOREDA us passo el “link” de la pàgina on hi trobareu molta informació sobre aquest any 2008, pel que fa a M. Rodoreda: http://www.anyrodoreda.cat/

Per acabar, tan sols dir que Jardí vora el mar és senzillament una obra de Mercè RODOREDA i que amb això ja en tindrieu que fer prou. És una escriptora que val molt la pena conèixer.

Per sempre més Rodoreda,
Patrícia Revilla

Marina, Carlos Ruíz Zafón

La veritat és que m’he quedat de pedra al veure l’entrada d’en Kevin. Per què? Només una resposta: des del primer moment en què la Cristina ens va presentar la seva idea, jo només tenia un llibre al cap i és aquest: Marina, de Carlos Ruiz Zafón.
El primer cop que vaig veure aquest llibre va ser a les lleixes de l’habitació de la meva germana, ja que els meus pares li van regalar, més que res perquè la meva germana es diu Marina, com el llibre. Ella no l’ha llegit encara, no li agrada gaire llegir.
Així que el vaig trobar me’l vaig endur cap a la meva habitació. El vaig començar a llegir i no vaig parar fins que el vaig acabar. És el llibre que més m’ha enganxat, fins i tot més que l’Ombra del Vent.




Una de les coses que em va dur a llegir-lo va ser la foto de la portada, la vaig trobar fantàstica, tot i que diuen que no s'ha de jutjar un llibre per la seva portada... I l'altre motiu és la frase de la portada (almenys de la edició que tinc jo) que diu: "Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima". I sens dubte, aquesta frase em va enamorar.


L'argument del llibre és el següent:
Òscar Drai recorda aquell moment de l’any 80, quan ell era encara un adolescent que vivia en un internat, quan va desaparèixer per uns dies, deixant-se perdre pels carrers de Barcelona. I sense voler-ho va conèixer Marina i el seu pare, i es va veure involucrat en una historia terrorífica.
És una història d’amor, combinada amb moments de terror i misteri i amb un final commovedor.
És un libre que tracta diferents temes i t'enganxa des de la primera pàgina. A més, té un final inesperat. Això si, es fa curt.

La majoria de gent arriba a la resta de les novel·les de Ruiz Zafón a partir de l’Ombra del Vent, ja que és la seva obra més coneguda i premiada. L’autor segueix el mateix esquema que en la seva obra més coneguda: el protagonista es veu involucrat en un misteri que necessita resoldre i va parlant amb diferents testimonis o involucrats en l’assumpte, que li expliquen una part del seu passat. I és que podríem dir que Marina és com l’esbós de l’Ombra del Vent.

De l'autor he de dir que va néixer a Barcelona el 1964 i va treballar com a compositor i també en el món de la publicitat. Ha escrit altres novel·les (totes s'assemblen bastant) que han estat traduïdes a diversos idiomes. L'any 1993 es va instal·lar a Los Àngeles i actualment encara hi viu amb la seva dona. Personalment, m'agrada molt la seva manera d'escriure, especialment en aquest llibre, ja que t'atrapa d'una manera única i inexplicable.

Us deixo amb el principi del llibre, a veure si us agrada i us animeu a llegir-lo:

“La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha ocorregut. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Durant set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot, la policia es van llençar a la recerca d’aquell fugitiu a qui alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d’amnèsia.
Una setmana més tard, un policia vestit de paisà va reconèixer aquell noiet; la descripció encaixava. El sospitós vagava per l’estació de França com una ànima perduda en una catedral forjada de ferro i boira. L’agent se’m va acostar amb aire de novel·la negra. Em va preguntar si el meu nom era Òscar Drai i si era jo el noi que s’havia esfumat de l’internat on estudiava sense deixar ni rastre. Vaig assentir sense obrir la boca. Recordo el reflex de la volta de l’estació sobre els vidres de les seves ulleres."

El Codi da Vinci, Dan Brown

Bones,


Avui em toca renovar a mi. La veritat és que no he llegit gaires llibres i m'ha resultat fàcil triar-ne un. L'escollit ha estat El Codi da Vinci.
Sé que la majoria de vosaltres direu coses com: aquest llibre l'he començat a llegir i és un pal o he vist la peli i com que no m'ha agradat, el llibre deu ser igual, però jo l'he trobat molt interessant.

A continuació posaré les portades del llibre en català i castellà:


(Aquesta és una de les moltes portades que té el llibre en castellà)

El Codi da Vinci ha estat escrit per un dels millors autors nord-americans: Dan Brown. Gran admirador de la criptología, amb un gran nombre de llibres publicats.

Com qualsevol altre llibre important ha estat traduït a 44 idiomes i s'han venut més de 80 milions de còpies. Gràcies a això s'ha convertit en un dels best-seller mundial.

Els temes principals d'aquest llibre són el de la religió i l'espionatge. També s'ha de dir que és una novel.la de misteri i pertany a la literatura popular.

A continuació us deixo un petit tall de l'argument:

"El llibre afirma que l'Esglèsia Catòlica estaria presumptament involucrada en una conspiració per a encobrir la veritable història de Jesucrist, qui, segons la novel·la, hauria tingut descendents a França. Això implicaria que l'Església i el cristianisme haurien viscut conscientment dins d'una mentida els últims dos mil anys a fi de no perdre la seva influència." (com que està entre cometes vol dir que has tret aquest resum d'algun lloc, no? Has de citar la font!)

D'aquesta novel.la, el director Ron Howard en va fer la pel.lícula. Aquesta va ser molt més criticada que el propi llibre.
Una de les crítiques que afecten el llibre i la pel.lícula era que anàven en contra de l'esglèsia, de l'èxistència de Jesús, és a dir, en contra de tot el que envolta la religió cristiana i el seu passat.
Com és habitual d'aquest llibre també se´n va fer un videojoc.




Amb això crec que ja dono per acabada aquesta renovació.
Però a continuació us deixo alguns links:

http://www.sonypictures.com/homevideo/thedavincicode/index.html
http://lectoresyescritores.blogspot.com/2006/01/ficcin-o-realidad.html#links (blogg sencer dedicat al llibre i al seu autor...en aquest la novel.la, la peli i l'autor són criticats)
http://www.conelpapa.com/codigo/minutos.htm
http://www.portalplanetasedna.com.ar/codigo_davinci.htm (En aquesta s'expliquen coses per tal d'entendre el llibre)
http://www.conelpapa.com/codigo/


Com a opinió personal us dic que a mi m'ha agradat. Altre gent amb la cual he parlat m'ha dit el mateix, que al principi és fa pesat, però que s'hi t'hi poses és fa divertit...això sí no el podeu criticar pel simple fet d'haver vist la peli, per què la veritat no tenen gaire cosa en comú.

Amb això si que finalitzo aquesta entrada. ADÉU.

L'ombra del vent, Carlos Ruíz Zafón

"Absorvent, imaginativa i sòlidament construïda. El plaer de recuperar amb la lectura l'etern adolescent que tots portem dins." - El Periodico

"Ho deixaràs tot de costat i llegiràs al llarg de tota la nit sencera; no voldràs abandonar L'Ombra del Vent fins que hagis arribat al final."- Joschka Fischer "L'Ombra del Vent conté tot el que necessita una gran història: amor, traició, mort, odi i amistat. No és extrany que s'hagi convertit en el llibre de l'any." - Berlin Literature Critique

Aquestes són algunes de les crítiques que ha rebut el llibre. Però n'hi ha moltes, i de gent anònima com aquesta de la botiga online Ciao!:

"És un llibre que s'ha de llegir. Amb poques paraules ho he dit tot. Molt interessant, amé, entretingut... Sens dubte un dels millors llibres que he llegit"



Gràcies a totes les crítiques ja podem veure que és un llibre que, si més no, sol agradar força.
Aquí deixo un breu resum:

L'ombra del vent narra una història de misteri en la Barcelona de meitat del segle XX. Té una ambientació freda, fosca i solitària, en la qual abunden les descripcions de carrerons, places i barris en els quals es desenvolupa la història.

Comença un matí de 1945, quan Daniel Sempere és conduït pel seu pare al "Cementiri dels Llibres Oblidats", d'on li deixa triar un llibre. N'escull un anomenat "L'Ombra del Vent" i Daniel es quedarà fascinat, per això intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor, Julilà Carax, qui li durà a endinsar-se en un món d'intrigues i misteris, però també d'històries d'amor, que acabaran reflectint-se sobre la seva pròpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent al llarg de la novel·la.

Interessant, oi? Doncs espereu a veure la pàgina web del llibre, on hi trobareu, entre d'altres coses, el seguit de premis que ha guanyat, crítiques, molta informació sobre el llibre i la seva història, música composada oer l'autor i, fins hi tot, un petit joc.

http://www.lasombradelviento.net/

Després de veure tot això, com a mínim jo tindria curiositat per llegir aquest llibre. Pot ser que t'agradi o no però s'ha de provar de llegir.

Primeres informacions del 2008

Bon any, blocaires!! Això primer de tot. Que tingueu un any ple d'aventures, de somnis, d'il·lusions, de coneixements, d'històries, de vivències, d'emocions... o sigui: de llibres!



Segona: estic malaltona. Tot plegat ja fa deu dies... Per això he tingut el bloc tan oblidat (no us penséssiu pas que era per indiferència o falta d'imaginació). Per tant, seré ràpida i esquemàtica. No em demaneu res més, que el mal de cap no em deixa viure.



Coses vàries (aquí "vàries" és perfectament correcte. Ho dic pels quatre que ja deveu haver arrufat el nas):

1. Tal com deia la Tati en un comentari a l'entrada anterior: el dia 28 de novembre va sortir l'edició en català de l'últim llibre de Ken Follett, World without end: Un món sense fi. 1200 pàgines, a Edicions 62. És la continuació d'Els pilars de la Terra que tant li han demanat els milers i milers de lectors d'aquest best-seller. Us passo un link amb el retall de telenotícies de TV3 on parlaven d'aquest fet: http://www.tv3.cat/3alacarta/video.htm?ID=162039&CAT_ID=tvcat
2. Espero que ja tingueu gairebé a punt la vostra Isabel. Ha estat facilíssim, no? Ho dic pel gran allau de dubtes que m'heu enviat... (3 persones de 55 han dubtat, només = exercici xupat).
3. No voldria ser cruel, però... ja teniu en compte que els pronoms són molt difícils, en català?
4. Aneu preparant la vostra entrada de bloc. Ja us heu donat d'alta de blogger? Ja heu remanat el programa? Ja teniu la lectura pensada? http://www.blogger.com
5. Importantíssim. Demà fan un especial Rodoreda a TV3: més de 3 hores de programació sobre l'escriptora. Inclou la pel·li La plaça del diamant. Us sona? Us passo un enllaç amb el que en diuen al web de Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcItem.jsp?idint=40220&item=actualitats&seccio=tvcat

I res més, xavals. Espero haver-vos remogut una mica la consciència... Any nou: la mateixa profe torraco... de sempre. Si me'n veig amb cor ja tornaré a aparèixer per aquí.