Ramon Solsona
Ramon Solsona
Ramon Solsona Solsona

Ramon Solsona Solsona Solsona Solsona

17 de desembre

17 de desembre
17 de desembre

17 de desembre

Perquè us comencin a sonar...

En sentireu a parlar.

Localitats a la venda a partir de dilluns 3 de desembre

Comenceu a triar títols

Comenceu a pensar preguntes

A paraules em convides, Llibreta de vacances, Ull de bou, Les hores detingudes, DG, Figures de calidoscopi, No tornarem mai més, Sach de gemecs, Cementiri de butxaca, Línia blava, Ull de vaca, El cor de la ciutat, Reflexions de sala i alcova

Serà... BRUTAL

Per què no es llegeix?

Avui no us envio cap proposta de llibre. No toca: és una setmana especial, molt plena, certament estressant (d'exàmens, d'emocions, de teatre, d'entrega de treballets, de controls de lectura...). Us envio uns acudits sobre la lectura i us plantejo una pregunta: per què no llegiu?

Aquest bloc (que només té 10 dies de vida!!!!!) m'està servint per entendre-us una mica més. No puc arribar a vosaltres si no us entenc del tot. I no puc fer bé la meva feina (que des del meu punt de vista consisteix a fer-vos persones més riques) si no arribo a vosaltres.

Feu un esforç d'anàlisi, d'introspecció i de sinceritat. Què fa que no us vingui de gust anar a la biblioteca municipal (o la de casa o la de l'institut) i remenar i triar entre tanta oferta? Llegíeu molt, de més petits, i ara heu abandonat? Per què alguns de vosaltres m'heu dit en alguna ocasió que "no llegireu mai"? Qui és que em va dir un dia que només havia llegit els llibres que us posaven obligatoris durant l'ESO? Per què, això?

No són preguntes malicioses. No estic acusant ningú de res. Jo tampoc no llegeixo tant com voldria ni de la manera que voldria. Mireu: des que he creat aquest bloc que tinc abandonada la biografia de Mercè Rodoreda, la darrera novel·la -elefantina- d'Almudena Grandes i alguns Babèlies (suplement cultural del diari El País) i Magazines de La Vanguardia que se m'acumulen sense pietat. Potser la resposta, doncs, és la que m'acabo de donar jo mateixa: és, potser, que els nous sistemes de comunicació (messangers, fòrums, xats, blocs, fotologs i tot això) ens han acabat de robar el poc temps de què abans disposàvem?

Plego. Deixo les noves tecnologies i em submergeixo, una estoneta, a la interessant biografia de Mercè Rodoreda que ja fa anys va publicar Carme Arnau i que ara s'ha reeditat en motiu de l'Any Rodoreda.

No us oblideu de deixar els vostres comentaris (ep: enhorabona a tots, que esteu fent que aquest bloc sigui realment interessant): què ho fa que la gent no llegeixi?

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda

No podia ser d'altra manera, nois: aquesta setmana no hauria sabut recomanar res més. I és que... ENS N'ANEM AL TEATRE!!!! Hi anem a veure una adaptació -que promet- de la gran novel·la de Mercè Rodoreda. Teniu una setmana per llegir-la. Vinga, no us encanteu: llegiu La plaça del diamant, entreu dins de l'ànima de Natàlia, de la Colometa, i intenteu esbrinar per què aquest personatge ha despertat tantes passions. Ai, sí: ens n'anem al TNC i em fa una il·lusió de boig, portar-vos-hi. Ja ho sabeu, que no les tinc pas totes, però he volgut ser valenta perquè crec que us mereixeu que algú us doni l'oportunitat de viure un dels grans esdeveniments culturals de la temporada: la versió de Josep M. Benet i Jornet d'aquesta novel·la extraordinària, dirigida per Toni Casares i interpretada per gairebé 30 actors, i que dóna tret de sortida a l'Any Rodoreda.

La veritat és que no sóc capaç de recordar quan va ser la primera vegada que vaig topar amb La plaça del diamant... Recordo un llibre vell, a la biblioteca de casa, amb aquest títol. Recordo una sèrie a la tele, amb la Sílvia Munt i en Lluís Homar, quan jo només tenia vuit, deu o dotze anys (i de la qual no em perdia ni una sola escena). Recordo les ganes d'anar a Barcelona, a Gràcia, a passejar per la plaça que dóna el títol a la novel·la i la decepció quan vaig arribar-hi, quan ja era més gran i vaig tenir prou valor per agafar un tren i un metro. Recordo tot això però no recordo quan va ser la primera vegada que vaig llegir el llibre. Només sé que em va entusiasmar. Era molt joveneta, em sembla. Segurament més jove que vosaltres... A partir de llavors (això també ho sé) no he deixat de llegir Rodoreda. Em queda poca cosa, ja. M'he promès que aquest any que ve -l'any Rodoreda!- m'ho acabo tot.

Llegiu el suplement Cultura del diari Avui, del 8 de novembre, dedicat a l'estrena de La plaça del diamant:

http://paper.avui.cat/suple_cultura/

Llegiu l'entrevista a Sílvia Bel, l'actriu que interpreta el paper de Colometa:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=458803&idseccio_PK=1026

Ens veiem al teiatru, nois!!! Que comenci l'espectacle.

Petita crònica d'un professor a secundària, de Toni Sala

SALA, Toni, Petita crònica d'un professor a secundària. Barcelona: Edicions 62, 2002.

Aquest llibre va ser la meva primera incursió al món de l'ensenyament secundari. Fins llavors ningú no m'havia parlat amb tants de detalls de què es coïa en els instituts, a l'ESO, al batxillerat, a les sales de professors, a les reunions d'equip docent. Havia de conèixer el terreny si volia entrar amb bon peu. Això és el que vaig pensar, llavors. Sempre m'he preguntat què hauria passat si hagués entrat a l'aula per primera vegada (en un magnífic primer d'ESO a Celrà que recordaré tota la vida: un petó des d'aquí a tots) si abans Toni Sala no m'hagués preparat amb tant d'humor, amb tant de realisme i amb aquesta prosa fresca i àgil.

Us agradaria entrar a la sala de professors? Voldríeu espiar a les reunions d'equip docent o d'avaluació? Us intriga saber què pensen de vosaltres aquells qui dia rere dia intenten fer-vos una mica més persones? No us perdeu la Petita crónica d'un professor a secundària. Riureu: tot plegat us sonarà bastant.

I si en voleu saber més, de l'autor...

http://www.uoc.edu/lletra/noms/tsala/